Subscriu-te a RSS Feed
per rebre les últimes actualitzacions del bloc.

Envia un correu electrònic
per donar les teves opinions o
proposar articles.


Oxalats.

oxalats

Oxalats
Abunden en els espinacs i el cacau i poden afectar el ronyó.

oxalats-01

.- Què són els oxalats?
Els oxalats són un component propi de determinats aliments, i es consideren un antinutrient ja que dificulten l’assimilació d’alguns minerals. També poden generar-se en l’organisme al digerir certes substàncies. Són sals o èsters de l’àcid oxàlic. Les sals tenen en comú l’anió -O2CCO2-, els èsters el motiu estructural és R-O2CCO2R’. Es tracta de substàncies habitualment incolores, reductores i tòxiques; són tòxiques degut al fet que en presència d’ions de calci formen l’oxalat de calci, CaC2O4, una sal molt poc soluble. D’aquesta manera, d’una banda s’elimina el calci com element essencial de l’organisme, i per altra banda si cristal·litza formant un càlcul pot obstaculitzar els conductes renals. Les pedres renals també solen ser formades (almenys en part) per oxalat càlcic. Als pacients afectats del ronyó se’ls recomana un dieta pobra en oxalat (poc te, pocs espinacs o ruibarbre). Enfront de cations polivalents, el ió oxalat sol actuar com lligant quelant.

.- Quines repercussions té el seu consum?
Els oxalats poden combinar-se amb alguns elements minerals i disminuir la seva absorció a nivell intestinal. Això passa amb el ferro, el magnesi, el fòsfor, el coure i el calci. A més, els oxalats formen part d’un dels tipus de càlcul renal més freqüent, els de oxalats càlcic.

.- On es troben?
A la pràctica, cal tenir precaució amb els espinacs (571 mg per 100 g), el ruibarbre (537), el cacau en pols (385), la xocolata negre, (98), la remolatxa (72) i les mongetes (43). En quantitats menors es troba també en el pa integral, les maduixes i gerds, prunes i mores (10-20 mg) i en la coliflor, els cacauets, les nous, els cítrics, les begudes amb cola, el cafè i el te (menys de 10 mg).

.- Hi ha persones que hagin de vigilar més estretament seva ingesta?
Sí Per una banda els qui tinguin risc de patir deficiència d’algun dels minerals esmentats (vegeu la segona pregunta). I d’altra qui tinguin predisposició cap a la formació de càlculs renals de oxalats.

.- Grans dosi de vitamina C augmenten el risc de càlculs renals?
És un tema polèmic. Se sap que gran part de la vitamina C es metabolitza a oxalats. És possible que l’efecte secundari més destacat de prendre forts suplements d’aquesta vitamina sigui l’increment del risc de càlculs renals.

calci

Salut renal i oxalats

Els espinacs aporten calci i ferro però no convenen a tothom. La raó pot residir en la seva riquesa de oxalats, que es poden acumular en el ronyó, dificultant la seva tasca.

Els oxalats-sals de l’àcid oxàlic-són substàncies presents en els aliments que, en dosis elevades, poden ser nocives per a la salut, ja que afavoreixen la formació de càlculs renals i poden dificultar la funció renal.
Se sap, a més, que encara que els oxalats i l’àcid úric són substàncies diferents, en actuar els dos sobre la funció del ronyó poden tenir un efecte sinèrgic, i la presència d’un agreujar els problemes derivats de l’altre. És important, doncs, conèixer on es troben i com es produeixen, i adoptar algunes mesures per evitar la seva acumulació en l’organisme.

.- Cal evitar els oxalats en la dieta?
No, simplement no s’ha d’abusar dels aliments que els continguin  en quantitats notables. Les xifres així ho demostren: se sap que el 80% dels càlculs estan formats d’oxalats de calci, però només el 10-20% del oxalats presents en l’orina és de procedència dietètica, la resta els genera el propi organisme.

.- La cocció redueix l’aportació de oxalats?
La cocció pot reduir entre un 10-15% els oxalats, però també minva el contingut vitamínic. A més, les sals d’àcid oxàlic a penes són solubles a l’aigua, per la qual cosa romanen en l’aliment i poden formar càlculs. Si aquestes sals tinguessin una gran solubilitat en l’aigua, simplement s’eliminarien per l’orina.

anatomia-ronyo

.- Hi ha predisposició a patir càlculs?
Els càlculs renals estan lligats a condicionaments genètics i a aspectes com l’acumulació de substàncies en el ronyó, com l’àcid úric. Per això, a més de moderar el consum d’aliments rics en oxalats és convenient seguir una dieta baixa en purins, que són rics en àcid úric.

.- ¿Molt calci genera pedres?
L’expulsió excessiva de calci pot ser degut a un augment del consum de proteïnes, que necessiten aquest mineral per a la seva absorció metabòlica, el que pot generar càlculs renals, rampes per un dèficit de calci o osteoporosi. Però això pot succeir tant si hi ha un excés de calci en l’organisme com si no.

.- I un excés de proteïna animal?
Quan hi ha una predisposició a patir càlculs de oxàlic es recomana no abusar dels aliments rics en sals d’àcid oxàlic. Tanmateix, no està demostrada àmpliament aquesta relació. El consum de proteïnes d’origen animal, però, sí que afavoreix l’aparició de càlculs, per això s’ha de moderar-ne el seu consum.

.- Quina és la millor dieta per evitar-los?
Si es té en compte lo anteriorment dit es pot recomanar que si s’ha patit en alguna ocasió de pedres al ronyó per acumulació de oxalats la dieta més adequada s’ha de basar sobretot en el consum d’aliments vegetals i reduir al màxim els aliments carnis (carns vermelles, embotits …). En cas de necessitar una restricció de oxalats cal evitar els aliments següents: espinacs, figues, coliflor, nous, te, prunes, julivert, bledes, panses, cacauets, cafè, xocolata, remolatxa, tomàquet (no té àcid úric).

.- ¿Beure abundant líquid els elimina?
En principi sí, tot i que els càlculs d’àcid oxàlic són afilats i espinosos, per la qual cosa la seva expulsió és bastant dolorosa. S’aconsella beure de 2,5 i 3 litres diaris d’aigua fina (entre 400 mg i 1 g de residu sec), preferentment a la nit per evitar que s’acumulin les sals en els ronyons.

pedres-ronyo

1 comentari per a

Oxalats.

  • Rosa López Solés |

    La meva mare l’estiu passat va tenir una inflamació de la galta esquerra i part del coll d’aquest costat, després de fer-li una analítica i divereses proves van concluir que tenia parotiditis,li van receptar cortisona i alguna cosa més que no recordo. Quan li va desaparèixer la inflamació li va venir gota al dit del peu, crec que tot va relacionat, a més menja i li agrada molt pel que acabo de llegir tot el que porta oxalats, però pràcticament no prova la carn ni productes làctics perquè no li venen mai de gust, suposo que hauria de fer una dieta especial, no té artritis ni osteoporosis ni li fa mal res, però de gota n’ha tingut una segona vegada.
    No sé si el què li va passar és degut als oxalats i prou o hi ha alguna causa més.

Vols donar la teva opinió? Escriu el teu comentari:

Nom *
Mail *
Web