“Què bo que no m’agraden els espàrrecs,” diu una nena petita a la seva amiga. “Perquè si m’agradessin, hauria de menjar-los, i no els suporto!”

Aquesta cita de Lewis Carroll, l’escriptor britànic del segle XIX, il·lustra com el gust dels nens pel menjar depèn més de les seves expectatives (apreses d’altres) que de les seves pròpies interpretacions. El fet que el gust per la carn o els productes lactis no és part de el projecte genètic humà sovint agafa per sorpresa a famílies que vénen a la meva clínica.

Virgínia, la mare de dos nois adolescents, va arribar a la meva oficina en un estat de confusió. Com és típic en molts pares, ella sentia que el gust de la seva família per la carn, productes lactis alts en greix, i postres eren innats i per tant, un pes que havien de carregar per tota la vida. “Pensaba que era natural”, em va dir. “Sembla que tots els amics dels meus fills s’atipen de pizza, hamburgueses i patates fregides.” Després movent el cap, va afegir, “A banda, el meu marit moriria sense el seu bistec i pollastre fregit!”. Com moltes altres esposes i mares, va suposar que tractar de canviar els hàbits alimentaris de la seva família seria inútil.

Però no. Li vaig explicar que la seva família va adquirir aquest desig per la carn i altres productes animals a una edat molt primerenca; no van néixer amb ell. No importa que tan a prop examinem la llengua humana, no trobarem cap papil·la del gust de greix; només tenim sensors de la dolçor, agre, salat i amarg. El desig per el greix s’aprèn, com a resultat de la combinació de l’olor i la suavitat d’aquests aliments en la superfície de la boca.

Per exemple, es diu que la mantega i els gelats, es desfà a la boca. El que es fa normalment per vendre algun producte, és combinar el greix amb el sucre refinat per fer-lo més apetitós. Aquesta combinació la trobem a les postres, pastissos, dolços, galetes, i gairebé tots els snacks – tots són alts en greix encara que normalment els anomanem “dolços” —

En essència, el gust per la greix és només un hàbit, creat per condicionament. Amb massa freqüència, els aliments alts en greix, o “dolços”, són usats com a recompensa per a nens amb bona conducta. El Dr. Leanne Birch, de la Universitat d’Illinois Laboratori del Desenvolupament del Nen, va trobar que en els països Occidentals els nens petits estan condicionats o ensenyats a que els agradin els aliments d’origen animals. Per exemple, quantes vegades hem sentit dir als pares, “Pots menjar gelat, si et menges els teus espinacs.” Immediatament suposen que si la neu és la recompensa, llavors els espinacs són el càstig. Per contrast, la majoria dels nens a la Xina rural i al Japó, que no estan exposats a aquestes negociacions, senten repulsió amb només pensar en menjar animals o aliments fets d’ells.

Però, Virgínia encara no estava totalment convençuda. “Si el gust per la greix ja està totalment arrelat”, preguntava, “que puc fer amb els meus fills?” Bona pregunta. Vaig continuar explicant que els nens grans, i fins i tot els adults, no tenen perquè viure l’addicció a la carn o productes lactis per la resta de les seves vides. Durant els meus 35 anys de pràctica clínica, he vist a molts pares, i fins i tot avis de nens, a la meva clínica, canviar a una dieta basada en aliments vegetals. Normalment això succeeix després d’haver trobat un nivell alt de colesterol a un dels fills i després de descobrir que això forma part d’un patró familiar.

Estudis clínics semblen confirmar les experiències de la meva clínica – el gust per la greix i productes animals es pot canviar en poc temps-. El Dr Richard Mattes, un investigador del Centre de Sentits Químics Monell a Filadèlfia va explicar el 1993 que quan els aliments grassos eren reduïts dràsticament o rarament consumits, el desig per ells declinava, o fins i tot desapareixia totalment, després de 8 a 12 setmanes. Un advertiment; també va trobar que si continuaven consumint quantitats moderades d’aliments alts en greix ja sigui com a entrades o condiments, el gust per la greix persistia.

Més evidència clínica ve del Centre d’Investigació de Càncer Fred Hutchinson a Seattle, que va estudiar a 448 dones participants d’un programa per reduir el greix de les seves dietes. La majoria va dir que mentre van estar en el programa, que va durar diverses setmanes, van perdre el seu gust per el greix. En tornar als aliments greixosos al finalitzar el programa els va causar molèsties físiques a la majoria, encara que haguessin perdut el gust per el greix o no.

Se’ls va donar “Quatre Etapes per a la Dieta Ideal” (un llibre), a Virgínia i a la seva família per utilitzar-lo com a guia en fer les compres de menjar o en cuinar. Una vegada que la família arribi a la Tercera Etapa i consisteix de vegetals, fruites, grans integrals, i llegums, amb només ocasionalment el consum de carn i productes lactis, ja estaran en el camí cap a domar el seu gust per la greix. Per quan arribin a la Quarta Etapa (sense carn o productes lactis) el perdran per complet. Tant de bo, que els néts de Virgínia no necessitin d’aquestes transicions. He vist nadons a la “Quarta Etapa” que mai van haver de preocupar-se de les etapes de la una a la tres!

Mentre nens i adults saludables semblen necessitar aquests canvis graduals de dieta, adults amb malalties cardíaques, atacs, o altres desordres relacionats amb el greix, poden anar directament a la Quarta Etapa sense cap problema. El Dr. Dean Ornish ha descobert que per als seus pacients és més fàcil aconseguir una dieta totalment basada en els aliments vegetals quan es fa de sobte, sense haver de primer tractar de reduir moderadament el greix. Perquè compten amb l’incentiu addicional de la seguretat que aquesta dieta els donarà guanys positius a la seva salut – nivells de colesterol més baixos, pèrdua de pes, i una reducció enorme dels riscos de mort per malalties cardíaques i càncer – que no podrien obtenir totalment en seguir consumint quantitats modestes de greix. Després d’haver patit un lleu atac, el meu bon amic, Dr. Spock va fer el canvi als 88 anys, ara acostant-se als 93 està molt ocupat escrivint, parlant i viatjant – mai s’ha sentit millor.

Charles R. Attwood, MD FAAP, un pediatre amb base a Crowley, Louisiana, és l’autor de “una prescripció Baixa en Greix per a Nens del Dr Attwood”, Dr Attwoods Low Fat Prescription for Kids (Penguin). Presenta una dieta per a tota la família. És un columna per a la New Century Nutrition, La dieta amb Estàndard d’Or, produïda per Knowledge Products (1-888-Top Diet).

Charles Attwood, MD 621. N. Ave K, Crowley, Louisiana 70526 USA