Subscriu-te a RSS Feed
per rebre les últimes actualitzacions del bloc.

Envia un correu electrònic
per donar les teves opinions o
proposar articles.


Sucre blanc, droga silenciosa.

sucre-blanc-01

La  paraula “sucre” deriva del sànscrit “sarkura”, que va dona origen a “al sukhar” en àrab. En aquelles èpoques estava reservat a la cort i a les classes privilegiades i solament s´utilitzava com a remei. Actualment ens a surt per les orelles i ens emmetzina produint-nos molts desequilibris que deriven en malalties greus.

blanc-moreno

El sucre blanc (refinat):

El sucre que ens ocupa, és aquesta matèria dolça i blanca en forma de cristalls, que s´utilitza per endolcir els aliments. Una altre cosa molt diferent es el grup d´aliments, que per la seva importància han d´estar presents a la nostra alimentació diària, en una proporció entre el 50 i el 60%, coneguts per glúcids, també dits hidrats de carboni o sucres dels quals una de les funcions principals és la energètica. La millor representació de aquests glúcids son els cereals que en aquest cas s´anomenen glúcids d´absorció lenta en front d´altres, com l ´esmentat sucre, que serien d´absorció ràpida. Els glúcids que hem de consumir son els de absorció lenta i els altres els hem de deixar per contades ocasions. Per el nostre organisme no és igual consumir sucre que consumir productes naturals que en portin.

S´ha de fer encara una altre diferenciació entre el concepte integral i refinat. Hem de acabar  amb les falses idees que te la gent respecte a aquells que mengen integral, o bé estan a règim o van restrets o són sers estranys que es fan dir naturistes macrobiòtics.
Les persones que mengen aliments integrals són normals, els estranys i antinaturals són aquells que mengen aliments refinats (blancs). Quina és la diferència? Doncs que els aliments naturals e integrals venen acompanyats per tota una sèrie de minerals, fibres, oligoelements, vitamines i d´altres substàncies que ajuden al cos a metabolitzar-los.
El sucre, l´arròs i les farines blanques son antinaturals per què han perdut part o la totalitat de aquests coadjuvants i nutrients. Senzillament els aliments blancs no nodreixen si no que acidifiquen el cos.
Fixeu-vos quina contradicció, per una banda refinem aliments i per altre n´additivem per suplir les carències dels primers.  P.Ej. Mengem pa, pasta, arròs, i sucre blancs i afegim fibra als iogurts; os podeu imaginar el gasto pecuniari i energètic que comporta el fer tots aquest processos industrials?  Doncs la alimentació convencional va per aquí, fixeu-vos a la TV quina enorme quantitat d´aliments additivem amb fibra, omega3, gelea real, vitamines, …. etc. etc. I encara ens fan creure que és més barata que la bio e integral.
L´arbre no ens deixa veure el bosc.

Processament químic:

El sucre blanc o sacarosa és un producte químic pur format per molècules de glucosa + fructosa. S´obté extraient primer el suc de la canya o la remolatxa i es rebutja la part sòlida i la fibra. Llavors es filtra, purifica, concentra i es redueix fent-lo bullir fins que el xarop cristal·litza. En les diverses etapes d´aquest procés de refinament industrial hi  intervenen a manera d´agents purificadors substàncies com el diòxid de sofre, la calç, el diòxid de carboni, ossos de bou carbonitzats i bicarbonat de calci. Després d´aquest procés queda una substància  concentrada pura, aïllada i separada completament dels minerals, oligoelements, vitamines, fibra, proteïnes i aigua.
Per que us en doneu compte de la concentració del producte final, hauríem de menjar 1,5 Kg. de remolatxa per igualar la quantitat de sucre que menjaríem en un tros de xocolata mirant la tele.

El sucre blanc és físicament addictiu, dues reaccions típiques ho avalen en grans consumidors:
A) Prendre´n una quantitat petita (p.ej. un caramel) genera més desig (efecte vall).
B) Abstenir-se totalment genera “mono” que pot durar de 3 dies a 3 setmanes, amb terribles desitjos, cansament, depressió, canvis d´humor amb irritabilitat …… etc.

Els inconvenients del sucre blanc:

Deficiència de vitamines i minerals, els nutrients que acompanyen la sacarosa a la canya o a la remolatxa, son les heines que aquesta necessita per ser metabolitzada. El cos ha de buscar-los, doncs s´han perdut durant el refinament, i els treu d´altres aliments o dels propis teixits creant un dèficit de vitamines, especialment del grup B, minerals (sobre tot magnesi i oligoelements).

Debilitació del ossos, després de la ingestió d´una quantitat important de sucre es produeix un augment de la excreció urinària de calç. El sucre al metabolitzar-se fa residus àcids que per neutralitzar-los surt calç del ossos. Els ossos es debilitant i amb els anys surt la temuda osteoporosis. Amb aquest principi actua produint les càries dentals.

El sucre i les infeccions, les sales d´espera dels ginecòlegs s´omplen després de les festes de Nadal. Moltes llamineres amants dels torrons i d´altres dolços nadalencs senten com sers microscòpics els envaïxen les vagines originant picors. Una dieta rica en sucres afavoreix la infecció per part de llevats (p.ej. la càndida albicans), bacteris i paràsits. Alguns estudis han revelat que la capacitat dels glòbuls blancs de fagocitar bacteris, baixa amb el consum de sucre. El sol fet de suprimir el sucre blanc de la dieta permet sovint acabar amb les infeccions reincidents o cròniques.

El sucre i els lípids, quan prenem sucre o productes elaborats amb ells, ingerim molts carbohidrats amb molt poc volum. Això permet introduir en el nostre estómac quantitats enormes de material calòric en excés, que sense dubte s´emmagatzemen en forma de greix corporal. Amb l´excés de dolços no solament veurem pujar l´agulla de la balança si no que també sense donar-nos conta augmentarà el colesterol i d´altres lípids de la sang que ens faran candidats a malalties cardiovasculars.

El sucre i els canvis en l´estat d´ànims, contràriament als sucres naturals, el sucre refinat és absorbit molt ràpidament per el budell prim produint una brusca hiperglucèmia que condueix a un estat d´excitació física i psíquica i posteriorment com a reacció una hipoglucèmia que va acompanyada de depressió mental de cansament físic (els defalliments matinals i del migdia) que incita a prendre més dolços que portaran a una altre hiperglucèmia a la que seguirà hores més tard una altre nova hipoglucèmia. Aquestes alternances en el percentatge de sucre a la sang deteriora els mecanismes reguladors del metabolisme i esgoten el sistema nerviós, lo que condueix al cansament, irritabilitat, agressivitat i debilitament general. Això amb els glúcids de absorció lenta no passa (arròs integral), la energia s´allibera poc a poc i paulatinament.

Els més perjudicats, els nens:

Després del consum de dolços, la concentració mental baixa i amb ella el rendiment escolar. Els nens llaminers van de l´hiperactivitat exagerada a la malenconia, tenen més càries dentals i son més propensos a les infeccions.
Els nens que durant anys abusen del sucre tenen major risc de contraure diabetis o malalties coronàries a la edat adulta.

L’addicció a lo dolç ¿Com substituir el sucre?

Lo més eficaç per sortir d´un estat de hipoglucèmia és un caramel o un terròs de sucre, però com més caramels o terrossos de sucre es prenguin majors seran les hipoglucèmies,  entrant en un cercle viciós. Si et planteges abandonar els teus plaers dolços, has de saber que si ets un gran consumidor et poden aparèixer durant alguns dies símptomes com cansament, irritabilitat, apatia, palpitacions així com insomni.
Per minimitzar-los i saciar l´ànsia per lo dolç pots recorre a petites quantitats de panses, orellanes o fruites ben madures y augmentar l´ingesta de cereals integrals.
No és recomanable substituir el sucre blanc per melasses, xarops o mels ja que estaries en el mateix problema. Passat un temps, quan t´hagis estabilitzat i vulguis endolcir alguna preparació culinària fes-los servir. Desterra per sempre el sucre blanc i la fructosa.

Dels endolcidors tipus sacarina, no cal ni parlar-ne, directament son verí.

Altres endolcidors:

Com hem vist s´han d´utilitzar amb moderació.

.- Les melasses de canya: son productes residuals de la cristal·lització del sucre. Han de ser naturals.
.- El sucre moreno: que no és el sucre integral, és que no s´ha acabat de netejar i està barrejat amb melasses.
.- El sucre integral de canya: És el suc de la canya evaporat per escalfament, conserva tots els nutrients de la canya, és la millor elecció com a sucre.
.- La saba d´auró (savia de arce): És la saba del auró que se l´hi a evaporat l´aigua, a part de fer-se servir per fer dejunis, junt amb la mel de palma i el xarop de poma, van molt bé.
.- La mel: És una bona alternativa, amb moderació i que no sigui industrial.
.- Melasses de cereals: S´obtenen dels grans cuits i és la millor alternativa per a nens i gent gran degut a la seva riquesa nutricional.

imagen-1

mn1

6 comentaris per a

Sucre blanc, droga silenciosa.

  • Paloma |

    Gràcies per aquesta informació tant interessant. Ja tenia algunes pistes, però ara m’has acabat d’obrir els ulls i aniré més en compte, especialment amb el meu fill.

  • Angel Perera |

    Tots hem de estar a l’aguait, però especialment amb els més menuts Sobre tot amb el tema “xuxes”, de veritat que són bombes de rellotgeria per a la salut. Estan carregades de autèntics verís. Més endavant farem una entrada sobre aquest tema.

  • Sandra |

    Els meus fills els hi encanta la xocolata. I no se si es passen o no es passen del que seria saludable per la seva edat. Tenen 5 y 7 anys, i prenen xocolata (2 preses després de dinar i sopar) i per berenar després de la fruita pa amb nutella.

    Jo era molt adicta a la xocolata i no soc molt objectiva. Em podries guiar, moltes gràcies

    Sandra

  • Angel Perera |

    Sandra,
    Si mirem una piràmide alimentaria convencional més o menys acceptable, de les que hi podríem afinar varies coses, però per el cas ens serveix. La xocolata, està al vèrtex superior de la piràmide junt amb els dolços i greixos: “Molt poc” o de consum esporàdic.
    Tal com comentes o almenys jo interpreto, la teniu a la base de la piràmide junt amb els aliments “de consum diari” o sigui totalment fora de lloc.
    Hauries de anar traient-la poc a poc i introduir més hidrats de carboni lents o sigui cereals integrals per compensar.
    El que passa és que amb la canalla això s’ha de fer molt poc a poc, doncs les costums es transformen amb lleis, i si detecten moviments en contra encara en volen més.
    Jo et recomano que incideixis en el tema, doncs crec que és una mica excessiu.
    Salut i una abraçada, Àngel

  • cony71 |

    li aniria bé una correció ortogràfica al text

  • Marcus |

    I found the information on this blog handy.

Vols donar la teva opinió? Escriu el teu comentari:

Nom *
Mail *
Web