24
Microbis, grip i porques multinacionals.
Tema: SalutEncara que els casos comprovats de grip porcina humana arriben a més de 100 mil en el món i es tem que les properes mutacions del virus el faran més letal, els governs i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) s’esforcen a ignorar les causes reals de la pandèmia.
En comptes d’això, predominen els enfocaments fragmentaris i sobre els símptomes, com el desenvolupament d’una vacuna contra el nou virus, que encara que tingui una curta vida efectiva i fins i tot podria empitjorar la situació, és un gran negoci per a les multinacionals que dominen aquest mercat.
L’actual pandèmia de grip porcina és greu en si mateixa i no obstant això és amb prou feines un indicador de l’accelerat procés de recombinació i creació de nous agents patògens en els darrers anys. No és un fet aïllat ni fortuït, és un component lògic i coherent de la greu crisi generalitzada de salut a escala global, resultant de les múltiples crisis econòmiques, ambientals, climàtiques, en què estem immersos gràcies a dècades de lucre desenfrenat de les multinacionals, devastadores de la gent i el planeta.
Encara que les autoritats fingeixin demència (o fins i tot premiïn els causants de l’epidèmia, com a Mèxic) està clar el paper fonamental de la cria industrial d’animals a gran escala, principalment els porcs, com a promotors de la creació de nous patògens. No és l’únic factor, però és clau en l’origen de l’actual epidèmia i les que venen, perquè els porcs actuen, més que altres espècies, com a “gresol” per a la recombinació de nous virus. Les condicions d’amuntegament de milers d’animals on circulen diferents soques de virus que poden infectar simultàniament al mateix animal, l’estrès, les freqüents vacunacions i exposició contínua a pesticides, exacerben aquesta capacitat.
La comprovació de que també els humans transmeten el nou virus A/H1N1 als porcs, és molt preocupant perquè accelera les causes de mutació del virus que pot retornar als humans en formes més agressives. Tanmateix, el 16 de juliol l’OMS va anunciar que la grip porcina humana (asèpticament anomenada per ells A/H1N1 per exculpar als industrials de cria de porcs) s’ha estès tant i el nivell de contagi és tan comú, que ja no es requereix als països reportar a l’organisme els nous casos. De totes maneres, diu l’OMS, els resultarà impossible perquè el contagi va molt més ràpid que la seva capacitat de comptabilitzar. Segons l’OMS “la pandèmia de grip porcina 2009 s’ha disseminat a nivell internacional amb una rapidesa sense precedents. En pandèmies anteriors, els virus de la grip va necessitar més de sis mesos per disseminar-se tan àmpliament com el nou virus A/H1N1 ho ha fet en menys de sis setmanes “.
Es mostra així un altre factor clau de la pandèmia: l’augment del tràfec global de béns, animals, persones (i microbis), inherent al mercat mundial que necessiten les transaccionals.
Per aquest mercat es construeixen els grans megaprojectes d’infraestructura i energia (autopistes, grans embassaments, hidrovías), augmenta la desforestació i l’avanç dels grans monocultius agrícoles i forestals (amb la conseqüent expulsió de poblacions rurals cap a les ciutats) destruint al seu pas els hàbitats naturals i la seva biodiversitat i per tant, els competidors benèfics i enemics naturals dels microorganismes patògens. La concentració resultant de població en grans centres urbans -també útil per les vendes centralitzades de les multinacionals-, mancats en la seva perifèria de serveis bàsics, crea condicions ideals per a la transmissió a gran escala.
En tots els casos d’epidèmies i sorgiment de nous patògens de les últimes dècades, com ara ébola, hantavirus, virus del Nil, noves soques de malària, dengue, VIH, hi ha per darrere alguns d’aquests factors. Hi ha disrupció d’hàbitats d’animals silvestres que actuen com a reservoris sense contraure la malaltia, forçant la seva migració a zones més poblades; creen nous i abundants criadors de vectors de les malalties (com bassals d’aigua en zones desforestades que crien mosquits com l’anófeles, vector de la malària; proliferació de mol·luscs i insectes a les llacunes i rius afectats per grans embassaments a causa de canvis de salinitat, augmentant exponencialment els casos de leishmaniosi, esquistosomosi, etcètera); proximitat de mega criadores industrials de porcs i pollastres, etcètera.
A això cal sumar-hi el creixent ús i manipulació industrial de virus i bacteris, que són utilitzats, per exemple, per construir transgènics, per produir substàncies químiques i farmacèutiques, tot això són factors d’acceleració de mutacions.
Les polítiques fragmentàries i sobre els símptomes, també augmenten la velocitat de mutació i el seu impacte. Les campanyes de desinfecció massiva i l’augment d’ús de antibacterials, eliminen els microorganismes més febles, deixen espai als més resistents i obliguen els virus a mutar més ràpid. Les campanyes de vacunació creen una immunitat temporal que produeix que les noves generacions no tinguin cap defensa natural enfront d’aquest virus, al temps que deixen nínxols buits per altres virus-potser una de les causes de per què la població més jove mor més ràpid amb virus de la grip actual, emparentat amb el de la grip de 1918.
Encara que les autoritats pretenguin obviar-ho, perquè qüestiona el sistema global i el lucre de les multinacionals, veure les causes del desastre en tota la seva magnitud és una tasca imprescindible, així com donar suport als que segueixen sostenint la biodiversitat i la salut de l’ambient i la natura , com camperols, indígenes i comunitats locals.