Aquest és un exercici que ben poques vegades es fa, esmicolar jeràrquicament el nostre cos en parts -de major a menor- per fer-nos càrrec del que som.

Farem un recorregut molt superficial i esquemàtic des de la unitat més gran que és el cos físic en si fins a la unitat més petita que el forma que és l’àtom. Així ens donarem compta de que estem formats per una quantitat immensa d’unitats que formen la nostra unitat. De la mateixa manera que nosaltres som els àtoms del Tot, formem el Tot i per tant som part del Tot.

El cos:

Dins la naturopatia es considera que la persona està composada -com a mínim- de tres cosos, el físic, el mental i l’espiritual. Aquesta vegada parlem única i exclusivament del físic.

Donat que som ànimes amb cos i no cosos amb ànima, considerarem el nostra cos com el vehicle que tenim per transitar durant la vida en aquest planeta blau, que és la Terra.

De fet el podem considerar com una màquina perfecte (impossible d’igualar tècnicament a cap nivell), adaptable (s’adapta a condicions extremes impensables) i molt dura (doncs amb les barrabassades que li fem aguanta i aguanta, fins que peta clar).

El cos està format de sistemes i aparells.

Els sistemes i aparells:

.- Sistema: és un grup d’òrgans associats que concorren en una funció general i estan formats predominantment pels mateixos tipus de teixits. Per exemple: el sistema esquelètic, el sistema cardiovascular, el sistema nerviós, etc.

.- Aparell: és un grup de sistemes que ocupen una funció comuna i més àmplia. Per exemple l’aparell locomotor, integrat pels sistemes muscular, esquelètic, articular i nerviós.

Els diferents sistemes i aparells del cos són.

.- Aparell digestiu: processat del menjar, boca, esòfag, estómac, intestins i glàndules anals.

.- Sistema endocrí: comunicació dintre del cos mitjançant hormones.

.- Aparell excretor: eliminació de residus del cos mitjançant l’orina.

.- Sistema immunitari: defensa contra agents causants de malalties.

.- Sistema integumentari: pell, pèl i ungles.

.- Sistema nerviós: recollida, transferència i processat d’informació, pel cervell i els nervis.

.- Aparell reproductor: els òrgans sexuals.(Masculins i Femenins)

.- Aparell respiratori: els pulmons. dintre dels quals podem trobar-hi els bronquíols, els cilius etc.

.- Sistema muscular: moviment del cos.

.- Sistema ossi: suport estructural i protecció mitjançant ossos.

.- Sistema articular: articulacions i lligaments associats que uneixen el sistema esquelètic i permet els moviments corporals.

.- Aparell locomotor: conjunt dels sistemes esquelètic, articular i muscular. Aquests sistemes coordinats pel sistema nerviós permeten la locomoció.

.- Sistema cardiovascular: format pel cor, artèries, venes i capil·lars.

.- Sistema limfàtic: format pels capil·lars, vasos i ganglis limfàtics, melsa, Tim i Medul·la òssia.

.- Aparell circulatori: conjunt dels sistemes cardiovascular i limfàtic.

Aquest sistemes i aparells estan formats per òrgans i vísceres.

Els òrgans i vísceres:

L’energia del cos circula a través dels 12 meridians simètrics, cinc òrgans i cinc vísceres són els encarregats d’elaborar aquesta energia, però perquè existeixi una perfecta relació i en total sumin 12 s’agreguen dues funcions més.

Dels 12 meridians 6 són Ying i 6 són Yang, les vísceres són Yang i els òrgans són Ying, els aliments que ingereix el cos són transformats en energia per les vísceres que es coneixen també com a “òrgans tallers” i són l’estómac, intestí prim, intestí gruixut, vesícula biliar i bufeta, la sisena és una funció i no una víscera i es coneix com a triple reescalfador que com el seu nom indica fa una triple funció: cardiorespiratòria, digestiva i genitourinària, se l’anomena també sistema neurovegetatiu (correspondria el simpàtic).
Els òrgans Ying estan encarregats de purificar i emmagatzemar la sang que és produïda per la ingestió-transformació d’aliments que té lloc a les vísceres. El pulmó, la melsa, el fetge, el cor i el ronyó també reben el nom de “òrgans tresor” i la sisena també és una funció anomenada circulació-sexualitat coneguda també com de la melsa o mestre del cor, és una funció totalitzadora que no es pot entendre sinó en relació al triple reescalfador on aquest és el pol extern Yang i circulació-sexualitat és el pol intern Ying (correspondria al simpàtic).

Cada òrgan està relacionat a una víscera i junts formen una unitat bipolar Ying-Yang, però també cada òrgan rep la influència dels cinc elements i de cada una de les propietats o coses relacionades amb les cinc categories, els aliments en última instància són transformats en energia, l’aire que aspirem també és energia i és precisament la que consumeix l’organisme contínuament i que sens dubte necessita reposar per a no esgotar aquella energia ancestral que cadascú porta en néixer la qual va tenir el seu origen en dos gàmetes, un Ying i una altra yang, aquesta energia segons experts en genètica està representada per les espirals de l’àcid desoxiribonucleic que és el portador de la informació genètica que s’ha format en una cèl.lula fecundada per l’intercanvi de gens masculins i femenins i el resultat final és energia que polaritzarà i dirigirà tota l’energia que els aliments i respiració ens subministrin.

Els òrgans i les vísceres estan formats per teixits.

Els teixits:

Un teixit és un conjunt de cèl·lules similars que solen tenir un origen embrionari comú i que funcionen en associació per desenvolupar activitats especialitzades.

Els teixits estan formats per cèl·lules i la matriu extracel·lular produïda per elles. La matriu és gairebé inexistent en alguns teixits, mentre que en altres és abundant i conté estructures i molècules importants des del punt de vista estructural i funcional.

Tot i la complexitat de l’organisme dels mamífers només hi ha quatre teixits bàsics: el epitelial, el conjuntiu, el muscular i el nerviós.

El epitelial cobreix superfícies de l’organisme, recobreix òrgans buits, cavitats, conductes i forma glàndules. Prové de les tres capes germinals.

El conjuntiu protegeix i sosté l’organisme i els seus òrgans, els manté units, emmagatzema reserva d’energia en forma de greix i proporciona immunitat. S’origina en la mesoderma igual que el teixit muscular que dóna moviment i genera la força.

El teixit nerviós, amb origen en l’ectoderma, inicia i transmet els potencials d’acció que ajuden a coordinar les activitats.

Els teixits estan formats de cèl·lules.

Les cèl·lules:

La cèl·lula és una unitat mínima d’un organisme capaç d’actuar de manera autònoma. Tots els organismes vius estan formats per cèl·lules, i en general s’accepta que cap organisme és un ésser viu si no consta com a mínim d’una cèl·lula.

Alguns organismes microscòpics, com bacteris i protozous, són cèl·lules úniques, mentre que els animals i plantes estan formats per molts milions de cèl·lules (el nostre cos en te uns 60 bilions) organitzades en teixits i òrgans.

Encara que els virus i els extractes acel·lulars realitzen moltes de les funcions pròpies de la cèl·lula viva, no tenen vida independent, capacitat de creixement i reproducció pròpies de les cèl·lules i, per tant, no es consideren éssers vius.

La biologia estudia les cèl·lules en funció de la seva constitució molecular i la forma en que cooperen entre si per constituir organismes més complexos com l’ésser humà. Per poder comprendre com funciona el cos humà sa, com es desenvolupa i envelleix i què falla en cas de malaltia, és imprescindible conèixer les cèl·lules que el constitueixen.

Les cèl·les estan formades de orgànuls.

Els orgànuls:

Els orgànuls són components de les cèl·lules eucariotes que tenen una forma i unes funcions ben definides i diferenciades.

Exemples de orgànuls:

.- Nucli, on està el ADN i on se sintetitza el ARN.

.- Nuclèol, on se sintetitzen els ribosomes i el ARN es converteix en proteïnes.

.- Mitocondris, on s’obté l’energia de les cèl·lules (cadena respiratòria).

.- Cloroplast orgànul exclusiu de les cèl·lules vegetals en l’interior de les quals es realitza la fotosíntesi.

.- Reticle endoplasmàtic o endoplàsmic, és una xarxa de membranes interconnectades, que intervenen en la síntesi proteica i el transport intracel·lular.

.- Aparell de Golgi està format per sacs aplanats limitats per membranes.

.- Lisosoma vesícules relativament grans formades pel complex de Golgi que contenen enzims hidrolítics.

Els orgànuls estan formats de molècules.

Les molècules:

Tot el que hi ha al nostre voltant està format per grups d’àtoms units que formen conjunts anomenats molècules. Els àtoms que es troben en una molècula es mantenen units pel fet que comparteixen o intercanvien electrons.

Les molècules estan fetes d’àtoms d’un o més elements. Algunes molècules estan fetes d’un sol tipus d’àtom. Per exemple, dos àtoms d’oxigen s’uneixen per formar una molècula d’O2, la part de l’aire que necessitem per respirar i viure. Altres molècules són molt grans i complexes. Per exemple, les molècules de proteïna contenen centenars d’àtoms.

Encara les molècules molt grans són tan petites que no seríem capaços de veure una molècula d’una substància. Però quan centenars de molècules es troben juntes, podrien estar en forma d’un got d’aigua, l’arbre d’un bosc, la pantalla de l’ordinador, depenent del tipus de molècules que siguin.

Tot i que una pilota de futbol estigui immòbil, les molècules hi s’estan movent constantment. Potser siguin molt petites per poder veure-les, però les molècules estan en constant moviment, i es mouran més ràpidament a mesura que la temperatura augmenta.

Les molècules estan formades d’àtoms.

Els àtoms:

Àtom, la unitat més petita possible d’un element químic. En la filosofia de l’antiga Grècia, la paraula “àtom” s’emprava per a referir-se a la part de matèria més petita que podia concebre’s. Aquesta “partícula fonamental”, per emprar el terme modern per a aquest concepte, es considerava indestructible. De fet, àtom significa en grec “no divisible”. Al llarg dels segles, la grandària i la naturalesa de l’àtom només van ser objecte d’especulacions, pel que el seu coneixement va avançar molt lentament.

AQUÍ VA UNA IMATGE PER PENSAR

Les dues imatges revelen la mateixa e insinuant simetria, com si l’univers i la vida seguissin el mateix model.

Cadascú de nosaltres som una àtom o una molècula que forma part de un ésser superior? Que el podríem nomenar ………..