Nodrir el cos i la ment,

L´edat escolar és un temps en que els pares poden experimentar alguns problemes amb respecte a la alimentació dels seus fills.

Els nens passaran més temps fora de la llar, i la provisió i supervisió dels aliments que reben en aquestes hores es farà més difícil. D´altre banda els requeriments nutricionals del nen variaran en funció del increment de les activitats no solament físiques, sinó que també intel·lectuals que proposa la nova etapa escolar.

Molts problemes d´aprenentatge o aparents dificultats pròpies de les síndromes de falta d’atenció poden provenir, en realitat, de dietes inadequades. A la vegada, molts dels desordres alimentaris com la bulímia i l´anorèxia tenen el seu origen en aquesta etapa de la vida.

Nens mal alimentats estaran en pitjors condicions per afrontar no solament l´activitat escolar, sinó moltes altres que els pares intenten agregar  per la seva millor formació física i intel·lectual. Entre elles si conten moltes varietats d´esport, activitats artístiques com música, dansa, plàstica, etc., estudi de idiomes, informàtica, etc. Totes elles depenen per el seu èxit d´un bon aport nutricional.

Per assegurar de que el nen està ben alimentat no és necessari ser un expert nutricionista. Solament es requereix posar a la seva disposició una dieta variada, ecològica i generar bons hàbits alimentaris. Per això, el fer de l´alimentació una costum familiar gratificant és la millor recepte.

L´esmorzar,

Una bona alimentació comença amb el primer àpat del dia. L´importància del esmorzar radica en que és la primera ingesta que fem després que l´organisme ha estat varies hores sense aliment. La nit és per regla general, el període de dejuni més llarg del dia, sobretot per els nens, ja que aquests dormen més hores que els adults. Per això, l´importància del esmorzar no s´ha de veure minvada per dificultats i excuses.

L´ideal és fer de l´hora del esmorzar un moment compartit d´intimitat familiar, en especial per aquelles famílies que no es poden reunir per dinar. El compartir l´esmorzat no solament garantitza que el nen farà una bona ingesta que el prepara per una jornada intensa d´activitat, sinó que crea en ell un hàbit que l´acompanyarà tota la vida.

El secret per aconseguir que el ritme biològic del nen coincideixi amb el ritme biològic òptim per ell, resideix en dues actuacions:

.- Intervenir, sense concessions, a l´hora d´anar a dormir (al voltant de les 9h. del vespre)

.- Adaptar l´horari dels pares a l´horari de la canalla i no al inrevés.

L´esmorzar ha de constar bàsicament de:

.- Hidrats de carboni que desprenen energia lentament, en forma de cereals integrals tipus Muesli o Kellogg’s, o torrades de pa integral, o pa integral per fer un entrepà, o magdalenes integrals.

.- Hidrats de carboni de energia ràpida, en forma de mel, melmelada, o fruites.

.- Proteïnes en forma de formatge, embotits (amb moderació), ou, o làctics.

.- Vitamines que les trobarem en la fruita o en sucs de fruita.

Per tant un esmorzar tipus pot ser:

Una fruita o un suc, un entrepà, o torrades amb margarina i melmelada o musli i un làctic tipus llet o liquat vegetal amb cacau o iogurt amb sucre integral.

O sigui, resumint per entendre’ns, ha de constar de fruita, cereals integrals i algun element tipus làctic o fermentat de soja per qui no toleri la lactosa.

Si el nen té gana a l´hora del pati s´en pot empotar una barreta de musli o una fruita.

Els altres àpats,

Considerant que la canalla ha de fer uns 5 àpats al dia: esmorzar, mig matí, dinar, berenar i sopar, i tenint en compte que:

.- L´esmorzar ja el tenim controlat

.- El mos de mig matí serà  una fruita o similar.

.- El dinar, és molt possible que per qüestions de feina dels pares el faci a l´escola, en aquest cas haurem de confiar en el bon fer de l´institució i intentar saber quins menús ofereixen per no repetir massa a casa, i que ens informin de què, com i de quina manera se’l menja per avaluar possibles accions a fer, si calen. En el cas de que es dini a casa, les pautes a seguir son les generals de sentit comú i insistint en que es mengin amanides i fruita.

.- El berenar, ha de ser un entrepà amb imaginació (pa amb xocolata, pa amb mantega i sucre, amb codonyat, amb formatge, amb paté vegetal, etc) o be fruits secs amb unes quantes panses, unes quantes galetes integrals, alguna barreta de musli, un parell de fruites, etc.

.- El sopar, torna a ser un àpat que podem controlar al 100%, com el esmorzar, per tant val la pena de tenir-hi cura. Aquí, com en els altre àpats, hem de mirar de combinar el gustos propis de cada nen amb l´habilitat de qui prepara els aliments, de manera que ell pugui rebre amb plaer inclús aquells aliments que no són de la seva preferència. Uns elements molt comuns en els sopars haurien de ser, la verdura bullida o al vapor, sola o amb patates i el iogurt o kèfir per la flora intestinal.

El baix rendiment escolar,

Hi han dos factors en l´alimentació que poden tenir una influència directe sobre el rendiment dels escolars:

.- El menjar ràpid (fast food) tipus McDonald’s, el consum sense sentit i la comoditat culinària del nostre estil de vida afecta a nens i adolescents. Llaminadures i d`altres “chuches” (moltes vegades en substitució de un bon esmorzar), l’excés de sucre, les begudes estimulants com la Coca-Cola, el cacau en excés o el cafè, alguns additius i la deficiència de ferro, són causa de moltes alteracions en la salut dels menors, especialment en el trastorns referents a l´hiperactivitat i hipoglucèmies que incideixen en el comportament poc disciplinat i en un baix rendiment escolar. Recordo que la “bolleria” industrial junt amb les “chuches”, son productes que a part de portar innumerables additius químics perjudicials per la salut, porten un tant per cent molt elevat de sucre refinat amb incidència directe en l´hiperactivitat.

.- El fet de fer una bona digestió, aquest factor de sentit comú, és decisiu a l´hora d´optimitzar el rendiment tant físic com mental. Durant el procés digestiu una bona quantitat de sang és retirada de la perifèria (cap i extremitats) per situar-se en el sistema digestiu. Com més copiosa sigui l´ingesta, més es notarà aquest efecte, sobre tot en el cap en forma d´atontament i somnolència. Per aquesta raó, no convé fer àpats copiosos o amb aliments de difícil digestió com greixos i fregits. Aquest punt també cal tenir-lo en compte abans de fer un examen o de realitzar qualsevol treball intel·lectual.

Dieta de “supermercat” i obesitat infantil,

Un 16,3% dels nostres infants te problemes d´obesitat i un 30% de sobrepès; aquí també intervenen dos factors clau:

.- El tipus de nutrició: en aquesta línia podem dir que tant la sobrealimentació excessiva durant l´infància (hi han molts pares que els satisfà que el seus fills mengin molt), com el tipus d´aliments que es consumeixen, ja que amb freqüència als nens els hi agraden molt poc les verdures i fruites mentre els hi encanten els greixos animals i el sucre (el que es diu dieta de “supermercat”), tenen que veure amb l´obesitat.

.- Un altre factor a tenir en compte és el sedentarisme, fets com anar al cole amb cotxe, pujar amb ascensor, participar en activitats extraescolars sedentàries (manualitats, idiomes, …), junt amb un excés d´hores de “tele”, ordinador o consola de jocs generen un estil de vida poc actiu que es suma amb l´anterior factor i el magnifiquen.

Altres factors menys importants són: Un nivell socioeconòmic alt, ser fill únic, el petit dels germans, o pertany a una família amb un sol progenitor, estadísticament està demostrat que predisposen a l´obesitat.

I per últim recordar que: la majoria de infants amb obesitat tendeixen a conservar el sobrepès en l´edat adulta, i que l´obesitat infantil de tipus nutricional pot generar complicacions de mobilitat, respiratòries, de sofrir diabetis, colesterol e hipertensió. En definitiva malalties cardiovasculars.