17
El gingebre.
Tema: Naturopatia, SalutA més de ser un condiment molt apreciat el gingebre s’ha utilitzat amb propòsits curatius des de fa milers d’anys. A la medicina ayurvèdica de l’Índia i a la medicina xinesa el gingebre ocupa un lloc important.
Hi ha estudis que apunten que en alguns casos el gingebre és més efectiu que els medicaments receptats. És una herba conreada a les terres calentes del tròpic. Tubercle articulat, en forma de dits de mà, als quals se’ls dóna el nom de rizomes compostos, són la part essencial de la planta, d’una olor forta i aromàtica, amb sabor agre i picant. Els rizomes són de color cendrós per fora i blanc groguenc per dins. Les fulles són allargades com les del blat de moro quan tot just broten de la terra i envolten amb la seva beina la tija. Les flors són vistoses, estan disposades en espigues còniques i suportades per escates empissarrades.
És una planta herbàcia, perenne, rizomatosa, de fins a 1 m d’alçada. amb el rizoma gros, carnós, nuós. Tiges simples. Fulles lanceolades, oblongues, disposades al llarg de la tija en dues línies paral·leles. Flors sèssils, grogues i llavis purpuris, reunides en una espiga densa a l’extrem de la tija. Fruit sec i en forma de valva.
La seva composició química és la següent: oli essencial (0,5 a 3%) que conté derivats terpènics; resma (5 a 8%); principis amargs cetònics i fenòlics (zingerona, gingerol, shogaol) i altres substàncies.
La seva recol.lecció i assecat: els rizomes es col·lecten abans que es formin nous fills ja que els rizomes vells perden les seves propietats terapèutiques. Es renten, es raspen i es posen a assecar al sol.
El gingebre tendeix a elevar una mica la temperatura corporal per la qual cosa pot agreujar les molèsties de les dones que pateixen de fogots a causa de la menopausa i no ha de ser usat per persones que estiguin passant per una febre alta. Durant l’embaràs s’ha d’utilitzar amb moderació.
Origen del gingebre:
El gingebre és originari de l’est d’Àsia. Les cultures Hindús i Xineses l’han utilitzat per mil·lennis com un alleugerant digestiu. Els xinesos consideren el gingebre com el yang, o menjar picant, el qual equilibra el menjar fred ying per crear harmonia. Els grecs i romans, també l’utilitzaven per a aquest propòsit. Va impactar a Europa i Amèrica quan es va establir com una herba medicinal i es va convertir en popular en forma de una beguda suau. (ginger ale, ginger beer, i ginger tea) per alleujaments estomacals.
Avui, el gingebre és cultivat mundialment, es cultiva, a països com: l’Índia, la Xina, Japó, Indonèsia, Illes del Carib i Veneçuela en diversos estats, sent la Guaiana el lloc on es dóna amb bon gust i mida.
És una planta originària de les zones tropicals del sud-est asiàtic. El nom original “sringavera” és un mot sànscrit (que vol dir en forma de banya), va passar al persa com “dzungebir” i a la vegada al grec com “dziggibris”, en llatí es va convertir en “zingiber” i ja en català com a gingebre. Xina i l’Índia són els principals productors seguit pel nord d’Austràlia, Hawaii i Índies Occidentals encara que el gingebre cultivat a Jamaica es considera el de millor qualitat Té un càlid aroma amb una nota fresca a fusta i un fons dolç, amb sabor picant i lleugerament amarg. Se sap que, des de fa 3.000 anys, es ve cultivant a Àsia tropical. Les ambaixades comercials del rei persa Dario (segle V aJC) van portar aquesta espècie que era molt utilitzada pels hindús. Les primeres dades escrites estan recollides per Confuci (551-479 aC), va ser portada fins al Mediterrani, al segle I pels fenicis i ja es coneixia a Egipte, a Grècia i a Roma. Al segle II, el gingebre apareix en una relació d’importacions fetes a Alexandria, procedent del Mar Roig que estaven subjectes a drets de duana per Roma. Després del pebre, era el gingebre la segona espècia en ordre de preferència per part dels romans. Plini fa menció del seu preu: a sis denaris la lliura (unes 4.600 pessetes els 300 grams) i esmentava el seu origen en algun lloc a Somàlia, Etiòpia o el sud-est d’Egipte. Al Jardí de les Delícies, els musulmans justos, que per estar morts, no són esperits purs, trobaran gingebre per honrar a les hurís “Una barreja de vins exquisits i aigua pura de Zangebir és la seva beguda” Alcorà, Sura LXXVI-17. El gingebre va arribar a França i Alemanya durant el segle IX, i una mica més tard, a Anglaterra, on al segle XI era ja ben conegut. Els portuguesos el van introduir a l’Àfrica i els espanyols el van portar a les Antilles encara que se sap que Don Francisco de Mendoza, fill del virrei Don Antonio de Mendoza, va sembrar a Nova Espanya clau, pebre i gingebre sent aquesta última la que millor resultat va donar portant-la a Espanya, considerada bona per als guisats i de gran ajuda per a la digestió.
A la cuina medieval europea, el gingebre va ocupar un lloc de gran importància en el conjunt d’espècies emprades. A França el seu ús va ser abundant en relació a altres països, degut fonamentalment a que, a la cuina medieval francesa, hi havia un gust més gran per els sabors àcids que queda reflectit en els llibres de receptes. Enric VIII estimava molt el gingebre (entre d’altres propietats se li reconeix la afrodisíaca), ja que va enviar una recepta a l’alcalde de Londres com a remei contra la pesta. El pa de gingebre va ser inicialment una recepta preferida de la reina Isabel I i la seva cort, i va acabar popularitzant-se entre les diverses classes socials angleses. A través dels àrabs va arribar a Europa el gingembrat o gingebre confitat, que s’elaborava i encara es continua fent en els països asiàtics, exposant-se per a la seva venda en grans pots de porcellana, els ginger jars.
Parts que s’utilitzen
La part que s’utilitza és l’arrel (el rizoma), pelada i sense suro, creix horitzontalment en el sòl i es ramifica en un sol pla, la tija arriba a mesurar més d’1 metre d’alt les espigues florals són coniformes i van previstes de bràctees verdes.
El consum d’aquesta arrel, és de forma natural, deshidratada és a dir en pols i confitada, es pot consumir diàriament en forma de pols, en sopes, purés, llet, llegums i dolços elaborats, la dosi és de 250-1.000 mil·ligrams diaris. El seu ús és força extens i es recomana anar provant la preparació per sentir el gust que volem obtenir.
Utilitat culinària
Càlid, incisiu i exòtic, l’aroma del gingebre impregnar moltes de les creacions gastronòmiques ideades pels cuiners de l’antiga Roma. Aquesta preciosa planta venia d’Orient, igual que valuoses mercaderies com la seda, que arribaven a la civilització després d’haver recorregut milers de quilòmetres a lloms de camells. La caiguda de l’Imperi Romà no va aturar però el comerç del gingebre. La seva saborosa història es va allargar a través dels segles fins arribar als nostres dies.
A l’Anglaterra medieval era tan apreciat com el pebre i s’utilitzava com confitura, com a complement per a donar sabor o potenciar els d’altres aliments, i fins i tot com a substància per elaborar pans i begudes. El seu ús a Espanya va ser molt més limitat, encara que mai va faltar en un lloc: com a remei poderós i segur en els flascons de les botigues i farmàcies.
No obstant això, la nostra nova cuina està tornant a descobrir el gingebre, que figura juntament amb la canyella i la regalèssia en moltes de les seves creacions. Se sol apreciar la seva presència en els plats per la seva aroma calenta i efecte tònic, que serveix per realçar els sabors de les carns blanques i el peix, així com de nombrosos sorbets gelats. Però el gingebre regna sobre tot en la cuina oriental, que coneix des de temps immemorial les seves qualitats. El cèlebre curri indi i el ras-el-hanout nord-africà inclouen des de sempre en les seves mescles aquest preuat component.
El gingebre fresc és molt utilitzat en les gastronomies, de l’Índia, Japó, Indonèsia i Illes del Carib, és un element bàsic aromatitzant salses, carns, peixos, mariscs, pollastre, caça, arròs, sopes, com també s’usa en melmelades, fruites confitades i llaminadures.
Al Japó s’utilitza marinat per acompanyar el sushi i el sashimi i en Occident, el gingebre mòlt s’utilitza per aromatitzar, pastissos, guenyos, pa d’espècies i compotes.
El gingebre s’ha d’utilitzar amb cura ja que és molt fort de gust, una mica picant i molt aromàtic, el que significa que al utilitzar-lo hem d’anar provant fins a aconseguir el gust desitjat, té com a particularitat que a mesura que el cuinem es torna agradable, perdent el seu sabor picant, però mai la seva aroma. En molts casos l’oli d’essència de gingebre s’empra en la fabricació de cerveses i begudes gasoses, (Ginger Ale).
Combina perfectament amb els menjars agredolços i amb les fruites cítriques, és un dels components d’una espècie xinesa juntament amb el fonoll la canyella, el cardamom, l’anís estrellat. La qual s’utilitza en la gastronomia Xina i Vietnamita i es ven ja preparada a les botigues de productes Orientals. A l’Índia es cultiva tradicionalment a la regió de Gingi, a l’est de Pondichery. Des d’aquest lloc es subministra la meitat del consum mundial, encara que es produeix gingebre en molts altres països. En alguns s’utilitza més per a l’elaboració de cervesa de gingebre. Xina, Taiwan, Tailàndia, Nigèria i, darrerament, Austràlia han desenvolupat conreus d’aquesta planta. El gingebre que procedeix de Jamaica, de color feble, és particularment valorat.
A ulls dels botànics, el gingebre és una planta herbàcia, d’aspecte semblant al gladiol. No obstant això, només es consumeix la seva rizoma o arrel, rebutjant la resta que surt a la superfície. Fresc, té un sabor incomparable. Fins i tot es diu que els experts en gingebre són capaços de distingir collites, com passa en els vins. Igual que l’all, s’utilitza sempre en petites quantitats i no resulta prudent conservar-lo durant més de dues o tres setmanes. Així mateix, també es pot utilitzar sec o en conserva, encara que, com passa amb altres condiments, perd part de la seva aroma. En definitiva, una aroma embriagadora.
Les propietats medicinals del gingebre
Des de temps remots, ja en el segle V, s’utilitzava en el menjar dels mariners per evitar els marejos a alta mar i l’escorbut. I en la medicina hindú es feia servir per curar malalties musculars i reumàtiques.
El gingebre és conegut per estimular els sucs gàstrics, i proveir efectes d’alleujament per a la grip i la tos. Aquesta arrel és una herba medicinal usada principalment per al tractament de la Dispèpsia (inflor després del menjar). Això inclou els símptomes d’inflament, agror, flatulència i nàusea.
El gingebre durant 5000 anys era considerat com la “medicina universal” pels avantpassats orientals de la Xina i l’Índia i altament buscat després pels comerciants d’espècies.
Avui, el gingebre roman com un component de més del 50% de les medicines de fitoteràpia tradicionals, i ha estat utilitzat durant centenars d’anys per tractar la nàusea, indigestió, febre, infecció, i per promoure vitalitat i longevitat.
És sabut que el gingebre pot salvar milers de vides i evitar la pèrdua de bilions de euros per els dies de treball perduts durant les baixes laborals. L’espècie favorita del món té la reputació de tenir qualitats que poden prevenir atacs del cor, dolor d’artritis, dolors intestinals, prevenir la grip, càncer de la pell, i ajuda a la pèrdua de pes.
El beuratge o te de gingebre de l’arrel fresca ha estat utilitzat a la Xina i l’Índia per segles com un carminatiu per ajudar a la digestió. Els enzims del gingebre catalitzen ràpidament les proteïnes digestives a l’estómac per la qual cosa deixen poc temps per a la nàusea. L’efecte és obvi per a un vol normal d’avió, o viatge terrestre, o per als nens i dones embarassades.
Els investigadors de la Universitat dermatològica de Case Western University van trobar que l’oli de gingebre ajuda a prevenir el càncer de pell en estudis preliminars. Els investigadors van cobrir a ratolins en oli de gingebre i després els van exposar als químics que produeixen càncer. El gingebre va inhibir el creixement de càncer de pell en els ratolins. Els investigadors continuen en aquesta investigació la qual és de gran interès per a Queensland que és la capital del càncer de pell del món.
Les creences en les propietats medicinals del gingebre existien en ancestres Hindús i cultures orientals on el gingebre era utilitzat sol o en remeis d’herbes.
Aquesta pràctica continua avui en moltes àrees del món, incloent-hi Àfrica, Brasil, Xina, Fiji, Indonèsia, Mèxic, Perú, Equador, Sudan i Tailàndia. El gingebre va ser introduït a Europa i altres àrees pels exploradors i comerciants danesos, Portuguesos, Àrabs i Espanyols.
Com Antiemètic i anti mareig degut al moviment.
El gingebre en pols han estat comparat amb drogues estàndards emprades en combatre le nàusea i mareig del postoperatori. Proves han demostrat el que el requeriment antiemètic del post-operats era baix en els pacients que rebent gingebre. El gingebre és un profilàctic antiemètic prometedor i efectiu, el qual ha de ser especialment útil en casos de cirurgia.
S’ha informat que el gingebre era efectiu en reduir la nàusea i el vòmit postoperatori en un grup de 60 dones després d’una cirurgia ginecològica major. “Hi va haver estadísticament molts menors incidents de nausea en el grup que va rebre gingebre comparat al de placebo.
La possibilitat d’efectes secundaris com el buit gàstric després de prendre gingebre com un antiemètic ha estat investigada. Quan 16 voluntaris saludables van prendre 1 gram de gingebre o placebo a l’atzar en un assaig de doble encreuament cec, es va trobar que el consum de gingebre no va tenir efecte de buit gàstric. Es va comprovar que, “l’efecte antiemètic” del gingebre no està associat amb un efecte de buit gàstric. No es van notar efectes adversos.
Com Antiinflamatori (Reumatisme).
Un estudi danès ha trobat que el consum de gingebre alleuja significativament el dolor associat a l’artritis reumàtica, osteoporosis, i pacients amb desordres musculars.
En un estudi 56 pacients (28 reumatoide, 18 osteo, 10 muscular) van ser estudiats durant períodes de 3 mesos a 2 anys i mig. Tres quarts dels 46 pacients amb artritis van experimentar “varis nivells en l’alleujament del dolor i inflor.” Tots els pacients amb disconformitat muscular van experimentar “alleugeriment del dolor.” Durant el període de les proves, cap pacient va reportar algun efecte secundari pel consum consistent de gingebre. Altres estudis han produït similars resultats, on els pacients van reportar que el gingebre “va produir millor alleugeriment del dolor, inflor i estirament que l’administració de drogues antiinflamatòria no-esteroïdal”.
Els olis trobats en el gingebre, han estat identificats com compostos actius els quals són inhibidors de la biosíntesis de prostaglandines, les quals en una situació de sobredosis causaria inflamació.
Com Anti-Úlcera.
El gingebre no només pot alleujar els símptomes d’inflamació, també protegeix la creació de úlceres digestives. Paul Scshulick diu, “Qualsevol avantatge de les drogues antiinflamatòries no-esferoïdals té en la força del seu antiinflamatori o termoregulador efectes, el gingebre ho compensa amb una absència d’efectes secundaris i alternatius.
Assaigs extensius de laboratoris freqüentment involucrant l’ús de rates, han permès la identificació d’aproximadament 6 components anti úlcera continguts en el gingebre.
El gingebre i el sistema circulatori
S’ha trobat que el gingebre és beneficiós per a la reducció d’agregació plaquetària la qual cosa es dirigeix a la malaltia de les artèries coronàries, mentre que no s’afecta als lípids i al sucre de la sang. La gent saludable, pacients amb CAD (malaltia de les artèries coronàries) i no dependents d’insulina van ser subjectes d’un experiment Hindi, el qual va trobar que una simple dosi de 10 g de gingebre en pols, “l’agregació de plaquetes era significativament molt mésreduïda. ” en pacients amb CAD
Les rates han estat clínicament estudiades amb la introducció del gingebre després de tenir els seus nivells de colesterol elevats artificialment. Els investigadors diuen “La inclusió d’1% de colesterol en la dieta de les rates incrementa el sèrum colesterol significativament, però l’addició de gingebre fresc juntament amb el colesterol va reduir considerablement aquest augment. El gingebre va mostrar ser un anticolesterolèmic. També es va reportar que el gingebre va inhibir la biosíntesis de colesterol en el fetge de les rates.
Antioxidant
El gingebre té propietats antioxidants que normalment fan servir els químics antioxidants. “El gingebre en un sense nombre d’estudis és qualificat de posseir un índex inhibidor dels radicals lliures potser molt més gran que els preservatius antioxidants comercials BHA i BHT.”
S’ha trobat que el gingebre inhibeix la peroxidació lipídica en els microsomes del fetge de les rates. En un estudi Americà 21 components (incloent-hi els components relacionats a l’oli de gingebre) van ser separats del gingebre. Es va trobar que “la majoria dels components aïllats van demostrar un major efecte antioxidant que l’alphatocopherol” (Vitamina E).
Els poders antioxidants del gingebre han estat testats amb aplicacions on l’extracte del gingebre va ser afegit als productes de carn. “L’efecte antioxidant de l’extracte de gingebre va ser estudiat amb filets de porc fresc, precuit i congelat. La vida de tots els productes determinada pel valor TBA va ser millorada a causa de la utilització de l’extracte de gingebre.”
Altres propietats del gingebre
.- Els investigadors han trobat que l’extracte de gingebre te efectes anti-tumorals a la pell quan es posa directament a la pell dels ratolins. A més, s’ha trobat que l’oli de gingebre inhibeix el promotor activant de tumors Epstein-Barr virus (EBV).
.- S’ha trobat que el tractament de gingebre ha estat utilitzat per a la migranya, on es proposa que l’alleugeriment del dolor pot passar sense l’ús dels tractament estàndards que produeixen efectes secundaris. El gingebre també ha estat assajat en proves amb 30 dones les que estaven patint de hiperèmesis gravidarum, la qual és una nausea severa que pot complicar una gran proporció d’embarassos. Després de l’assaig es va trobar que l’alleujament va ser “significativament major” amb el tractament de càpsules de pols de gingebre.
.- S’ha trobat que el gingebre és efectiu contra el creixement d’ambdós bacteris Gram-positiva i Gram-negativa incloent-hi l’Escherichia Coli, Protus Vulgaris, Salmonella typhimurium, Staphylococcus aureus i Streptococcus viridans. Un estudi Japonès de 1,990 va demostrar que l’oli de gingebre i els components del gingebre podrien matar la larva Anisakis. L’anisakis és un dels paràsits que troba allotjament en milions de persones arreu del món.
.- A més de les propietats antiemètiques del gingebre hi ha molts altres beneficis associats al sistema digestiu. Per segles, la medicina xinesa ha incorporat el gingebre en remeis per al sistema digestiu i és regularment usat com un calmant per malestars digestius. Un altre benefici digestiu del gingebre és l’acció dels enzims naturals a les proteïnes de la digestió, estimulació de la digestió, suport prebiòtic de la flora intestinal, propietats anti-diarrees i protecció del fetge.
Conclusió
En definitiva, el gingebre és un dels més importants condiments o herbes, no només pel seu ús gastronòmic sinó també per les seves propietats medicinals les quals hem anat descobrint a través dels anys,
Moltes vegades ens hem topat amb aquesta arrel en el mercat i ens recorda el menjar xinés o coreà, però no podem deixar-nos portar per aquesta idea i pensar que no pertany al llistat de queviures. Res més bo que un te de gingebre per aclarir la gola. A més, la nostra imaginació ens permet crear infinites combinacions en les que el sabor i olor del gingebre poden fer dels plats més comuns una nova exquisidesa culinària.
Aquesta arrel té un gran nombre de virtuts, entre altres, estimula la gana, cura les anomalies digestives i s’utilitza com a condiment per als àpats. En l’alta cuina es recomana utilitzar aquesta arrel en plats agredolços i postres, però no per això hem de descartar-la en plats salats, carns, llegums, salses i sopes.
vull saber si el gingebre es pot donar a una persona operada de tres tumors hepátics i com, Gràcies
Hola Rosa,
Si, no hi ha cap problema. Te propietats antioxidants, estimula la bilis i protegeix el fetge ajudant-lo a que no desenvolupi tumors cancerígens. Normalment es pren en infusions, agafa l’arrel talla-la en “dinerons”, fes-ne bullir 2 ó 3 per tassa i prendre-ho.
Salut i una abraçada.
Àngel
Gràcies per aquest article tan complet. Només un dubte, he llegit a altres llocs que el gingebre en excés pot ser contraproduent però no donen cap referència de quina quantitat es considera excessiva. En saps alguna cosa?
Moltes gràcies.
Hola Jordi,
Això depèn molt de cadascú, quin tipus d’estructura corporal te i quina situació te a nivell de salut.
No obstant jo crec que amb sentit comú no hi te perquè haver-hi cap problema. Comentar-te que a nivell terapèutic es treballa amb extracte.
Salut i una abraçada molt forta.
Àngel
Merci
Fa temps anava a un acupuntor Coreà, que per la tos, mocs i al.lèrgia, em va donar un remei ben senzill: Arrel fresca de gingebre amb mel.
La preparo pelant l’arrel com si fos una patata, després la pico ben petitona (amb la picadora de la batedora), i en un pot poso la mateixa part de gingebre (ja picada) que de mel (jo la poso de farigola).
Si estic en fase de refredat i tos, 4-5 cullerades soperes durant dos/tres dies, després i de manteniment 1 o dues cullerades soperes al dia. La primera en dejú.(si pot ser, tot i que pica, no beure aigua al darrere).
Àngel, m’agradaria saber-ne la teva opinió, ja que comentes que a nivell terapèutic es treballa amb extracte…
Moltes gràcies!
Anna
Benvolguda Anna,
Conec el remei doncs jo també domino part de la medicina tradicional xinesa. Està fet pensant en la llei dels cinc elements, el gingebre és picant i enforteix pulmons -sistema respiratori- i ataca sistema digestiu, per això es combina amb mel que és dolça i l’enforteix.No obstant si es volgués tancar el cercle estaria mol bé afegir-hi llimona.
http://www.biosfera.cat:8888/biosfera/?p=668
Salut, una abraçada i dos petons.
Àngel
He llegit l’aticle de gingebre, m’agradaria saber la proporció de gingebre,mel i llimona.
Gràcies.
Hola es muy interesante este articulo, quisiera saber si tienes contraindicación para las personas ipertensas.
Muchas gracias.
Perdón, quise decir hipertensión.
Carmen.
[…] Molta més informació aquí. […]
Bon dia, tinc una fila de 14 anys que pateix de migranyes des de ja fa algun temps.He llegit que el gingebre va bé. Podria dir-me com el preparo i si és per prevenir o quan té el mal?
Moltíssimes gràcies.
Bona tarda!
Voldria fer una consulta. Tinc un fill de 4 anys i sempre pateix de bronquitis i molts mocs, a més, a tot això S‘ha d afegir que no té gens de gana mai. Amb pell atopica.
Era per saber si el gengibre li aniria bé i com ho puc fer per donar-li.
Moltes gràcies!