Els símptomes de la candidiasis són molts i poden ser molt variats. És molt important saber perquè la candidiasis pot produir aquests símptomes per a entendre millor aquest desequilibri.

CERCLE VICIÓS CREAT PER LA INGESTA FREQÜENT D’ANTIBIÒTICS

Les candidiasis constituïxen un grup d’infeccions causada per un fong oportunista que pot tenir expressió cutània, gastrointestinal, sistema respiratori i genitals del gènere Càndida, dels quals la Càndida albicants és la més freqüent. Es pot transmetre per robes, objectes i també per contacte sexual. Aquests fongs estan sempre presents en la pell i en la mucosa del tracte digestiu, genitourinari i respiratori de la majoria de les persones, però es troben controlats per altres microorganismes no patògens. Quan es produïx un desequilibri, l’augment desmesurat de la població de fongs produïx aquesta o altres micosis.

És important saber que la candidiasi és una infecció del tracte digestiu i que en principi es pot manifestar en tot el tracte, des de la boca fins a l’anus i la vagina. Normalment quant es parla de la candidiasi tothom pensa en la candidiasi vaginal doncs és una de las que més es manifesta, però tal com hem dit pot alterar tot el sistema digestiu.

Moltes persones amb candidiasis són tractades com pacients hipocondríacs, deprimits i/o ansiosos. En general amb la candidiasis vaginal només es contemplen els símptomes localitzats a la vagina; amb una candidiasis oral, es para atenció únicament als símptomes pròpiament de la boca i els tractaments que es prescriuen són locals. No obstant això, la candidiasis cal analitzar-la en el seu conjunt, cal anar més enllà de la seva manifestació localitzada.

Un punt molt important que normalment sol ser ignorat a l’hora de diagnosticar i tractar la candidiasis, és que el seu origen és intestinal, encara quan estiguem contemplant una candidiasis vaginal o de les ungles.

Quan la candidiasis prolifera en l’intestí pot canviar la seva anatomia i fisiologia. Això vol dir que pot deixar de ser un llevat i convertir-se en un miceli fúngic. Se sap que les càndides són organismes dimòrfics i poden existir en aquestes dues formes. En el seu estat de llevat no és invasiva, mentre que en estat fúngic produïx rizoides (o arrels molt llargues) altament invasives que poden penetrar en la mucosa.

Això pot causar una excessiva permeabilitat de la mucosa intestinal, permetent la introducció a la sang de substàncies que poden actuar com antígens alterant severament el sistema immunitari. D’altra banda, una excessiva permeabilitat intestinal pot, al mateix temps, deteriorar els receptors nutricionals cel·lulars, afavorint la malabsorció i, donant com a resultat, una desnutrició.

D’altra banda, les Càndides encaixen en els receptors hormonals de les cèl·lules competint amb hormones, però també poden crear receptors de les nostres pròpies hormones en les seves superfícies. Això pot causar un bloqueig i desequilibri del sistema hormonal i un sens fi de problemes com símptomes premenstruals, infertilitat i endometriosi, entre altres.

Els símptomes més comuns en persones amb candidiasis crònica són:

.- Fatiga.

.- Malestar general.

.- Mals de cap.

.- Inflor abdominal i/o gasos.

.- Diarrees i/o restrenyiment.

.- Indigestió.

.- Dolor d’articulacions i músculs.

.- Molèsties vaginals (picors, irritació, flux estrany, ferides).

.- Retenció de líquids.

.- Insomni.

.- Infeccions cròniques.

.- Al·lèrgies.

.- Cremor estomacal.

.- Desig per a menjar carbohidrats (dolços sobretot).

.- Depressió.

.- Marejos.

.- Sensació de ressaca pels matins.

.- Picor anal.

.- Afonia.

.- Problemes d’ungles.

.- Molèsties oculars i d’oïdes.

.- Congestió nasal.

.- Ofec.

ELS SÍMPTOMES EXTERNS NO TENEN PERQUÈ APARÈIXER