Subscriu-te a RSS Feed
per rebre les últimes actualitzacions del bloc.

Envia un correu electrònic
per donar les teves opinions o
proposar articles.


Importància de la vitamina K.

hemorràgia

Molt menys diva que les altres vitamines, la K treballa silenciosament en l’organisme regulant aspectes com la coagulació de la sang. La seva mancança pot portar problemes seriosos, mentre que la seva presència pot ajudar a la prevenció i tractament de diversos tipus de tumors.

coagulació

Si alguna vitamina és desconeguda entre el gran públic és aquesta, sens dubte, la vitamina K, coneguda també com menadiona. No en va es tracta d’una de les que es van descobrir més tard. Va ser concretament el 1929 quan el danès Heinrik Dam va descobrir una inesperada malaltia hemorràgica en pollastres alimentats sense greixos. No va trigar a descobrir que aquests greixos contenien una substància, a la qual va anomenar Koagulation, que regulava la coagulació de la sang. Era la primera aparició pública del que avui es coneix com vitamina K.

Hi ha tres tipus principals de vitamina K: la K1 és la més eficient de les tres, i es troba en abundància en hortalisses i verdures. La K2, per contra, és d’origen animal, la sintetitza el propi organisme humà a partir dels bacteris de l’intestí. La K3, finalment, és una varietat sintètica de la vitamina K, desenvolupada en laboratori, i l’ús del qual només és recomanable sota prescripció mèdica.

La vitamina K pertany al grup de les vitamines liposolubles, la qual cosa vol dir que s’emmagatzema en els teixits, el fetge i el greix. Concretament, la vitamina K necessita la presència de bilis al duodè per poder integrar-se en l’organisme. Per tant, per la seva correcta absorció és necessària la ingesta d’aliments grassos. Contràriament a les seves cosines famoses, la vitamina K és molt resistent a la calor, de manera que resisteix molt bé la cocció, però s’oxida ràpidament al contacte amb la llum.

Les seves funcions: què fa?

La funció més important de la vitamina K és la que exerceix en el procés de coagulació de la sang, bàsic per al desenvolupament de la vida. La vitamina K es converteix en aquest àmbit en estrella indiscutible, ja que és imprescindible per a la formació dels coàguls que eviten les hemorràgies.

Però això no és tot. La vitamina K està estretament relacionada també amb el procés de formació i desenvolupament dels ossos, i la seva presència és imprescindible per a la fixació del calci i per a la remineralització. Finalment, estudis recents han comprovat que la vitamina K resulta molt beneficiosa en el tractament de diversos tumors (pit, ovaris, estómac, ronyons, pulmons i còlon).

Què passa quan falta?

El cert és que l’organisme necessita quantitats molt petites de vitamina K, pel que resulta difícil detectar la seva carència. La manca de vitamina K pot ser senyal de desordres orgànics que impedeixin la seva síntesi correcta, com la falta de bilis o altres trastorns gastrointestinals. També l’excés d’olis minerals, anticoagulants i aspirines pot provocar la seva carència.

La conseqüència directa d’una manca prolongada de vitamina K és la mort de la fauna bacteriana de l’intestí. Això, al seu torn, comporta hemorràgies intestinals, aparició de sang en l’orina, hematomes sense explicació aparent, trencament de vasos capil·lars, avortaments espontanis, hemorràgies de nas o genives i diarrea.

vitamina K

Qui la necessita?

La manca de vitamina K no és un mal freqüent, però sí que es donen algunes situacions de risc en què és recomanable consultar un naturòpata sobre la necessitat d’una aportació extra. En qualsevol cas, convé recordar que la vitamina K3, sintètica, només ha de ser administrada per ordre facultativa.

Entre els casos que poden tenir perill de manca de vitamina K es troben per exemple, les persones amb tendència a patir hemorràgies, les que estan en tractament amb antibiòtics o amb dosis altes d’aspirina, els qui pateixen afeccions hepàtiques o biliars i durant la medicació amb antiepilèptics , que afecten el funcionament normal del fetge.

D’altra banda, l’aportació pot ser necessària en situacions amb previsible pèrdua de sang, com abans d’una operació quirúrgica relacionada amb l’aparell digestiu, o d’un part. També és molt beneficiosa per als nadons, perquè prevé els trastorns hemorràgics que molts pateixen uns dies després del part.

La seva Importància

La vitamina K, com la resta de vitamines, resulta imprescindible per al correcte funcionament de l’organisme. Tanmateix, la seva varietat sintètica, la K3, utilitzada en medicina, pot comportar alguns perills que cal tenir en compte. Pel que fa al seu ús terapèutic la vitamina K sol presentar-se sota dues formes diferents, conegudes com fitomenadiona i menadiona.
Aquests medicaments es fan servir en el tractament de les hemorràgies per deficiència de vitamina K i en el tractament de les hemorràgies causades per certs tipus de medicaments. A l’hora del seu ús, convé tenir en compte alguns factors de perill, com són les al·lèrgies a la pròpia vitamina o, a qualssevol altre substàncies, com ara aliments, conservants o colorants.

.- Importància de la dieta: la vitamina K es troba en diversos aliments, com ara vegetals de fulles verdes i carn. Seguint una dieta equilibrada que contingui aquests aliments, es rep tota la vitamina K que es necessita. Només s’ha d’utilitzar vitamina K quan ho indiqui el naturòpata després que hagi quedat totalment clar la necessitat d’una font extra de la mateixa.

Embaràs l’ús de vitamina K no ha demostrat ser segur durant l’embaràs, i fins i tot s’han donat casos freqüents de reaccions tòxiques en el fetus. A les embarassades, la vitamina K només ha de ser utilitzada quan sigui absolutament necessària i sota estricta vigilància d’un professional. També s’ha de tenir especial cura durant la lactància i en el seu ús amb nens.

On trobar-la:

Els experts nord-americans recomanen una ingesta diària d’entre 70 i 140 mil·ligrams de vitamina K. No obstant això, encara no hi ha estudis fiables a Espanya que determinin si és necessari algun suplement, ja que la vitamina K és molt present en la dieta habitual. En tot cas, a títol orientatiu, vet aquí una taula de contingut en vitamina K per cada 100 gr.

.- Aliments vegetals:

Col fermentada (xucrut): 1540 mgr.
Oli de gira-sol verge: 500 mgr.
Espinacs: 350 mgr.
Coliflor: 300 mgr.
Enciam: 200 mgr.
Farina de soja: 190 mgr.

.- Aliments animals:

Cor de pollastre: 720 mgr.
Fetge de bacallà: 100 mgr.
Formatge: 50 mgr.
Ou: 45 mgr.

Vitamina k i els ossos

Se sap des de fa temps que la funció essencial de la vitamina K és intervenir en la coagulació de la sang. Això significa que si patim una lesió, que causa el trencament d’un vas amb l’imminent sagnat, aquesta vitamina s’encarregarà, juntament amb altres substàncies, que la zona afectada cicatritzi.

No obstant això, no és l’única funció que compleix aquesta vitamina: fa uns quants anys, es va descobrir que juga un paper important en la formació normal de l’os perquè uneix les proteïnes amb el calci. Els ossos estan formats per una malla de proteïna sobre la qual es dipositen cristalls de calci que formen una estructura que està en constant canvi, és a dir formant i erosionant. La vitamina K ajuda a que el calci es fixi més fermament sobre aquesta malla proteica. Així, els especialistes recomanen el seu consum en casos de fractures i osteoporosi perquè disminueix la quantitat de calci eliminat per l’orina.

xucrut

Vols donar la teva opinió? Escriu el teu comentari:

Nom *
Mail *
Web