¿Certs aliments afecten el teu estat d’ànim? Existeix una base fisiològica per als desitjos? Aquestes preguntes continuen sent controvertides.

Alguns experts creuen que triem aliments en particular per un motiu i que consumir aquests aliments pot canviar la forma en com ens sentim. Altres diuen que els desitjos simplement són el desig de sentir-se bé. I, és només al portar un estil de vida saludable, que no consumir aliments específics, la cosa que ens posa en un millor estat d’ànim.

Poden els aliments que consumeixes afectar el teu estat d’ànim?

És clar que els nutrients que obtenim del menjar ens permeten realitzar les nostres funcions. Però degut a que és difícil de quantificar i mesurar el comportament i els sentiments de les persones en resposta als nutrients específics, els investigadors no estan segurs de quins efectes podrien tenir els diferents nutrients en els nostres cervells.

Sovint s’afirma que els carbohidrats (com el pa i la pasta) i les proteïnes, els quals contenen l’aminoàcid triptòfan, tenen un efecte tranquil·litzant. Això és degut a que el triptòfan és un precursor de la serotonina, un neurotransmissor que està involucrat en un gran nombre de funcions corporals. No obstant això, els medicaments que eleven el nivell de serotonina no produeixen un efecte tranquil·litzant immediat i no estan clars els efectes del triptòfan oral.

D’altra banda, es diu que l’aminoàcid tirosina altera l’estat d’ànim millorant la cognició i el bon fer. La tirosina es troba en els aliments rics en proteïna com els ous, fesols i nous, així com també la carn, el peix i els productes lactis. És un precursor dels neurotransmissors dopamina, norepinefrina i epinefrina (adrenalina). Aquests afecten les cèl·lules cerebrals fent que s’estigui alerta i actiu. Tanmateix, hi ha una mínima evidència que les altes dosis de tirosina pura tinguin aquest efecte. Quan es consumeix aliments que contenen tirosina, és probable que l’efecte sigui menor.

Pel que fa al perquè ens sentim somnolents després d’un sopar de copiós o altres àpats, es deu al fet de consumir moltes calories (de qualsevol tipus) té un efecte hipnòtic. A mesura que més sang flueix a l’estómac i intestins (per ajudar amb la digestió) menys quantitat de sang arriba al cervell.

I, què hi ha pel que fa al greix? Alguns experts pensen que consumir greix allibera químics similars a la morfina anomenades endorfines que indueixen a una sensació d’eufòria. No obstant això, aquesta és una afirmació controvertida que no té gaire evidència.

Desitjos: Què volen dir?

Els desitjos pel menjar, o el fort desig de consumir certs aliments, són tant normals com comuns. Tot i que varien amb la cultura i la persona, generalment les dones tendeixen a tenir desitjos per la xocolata, galetes, gelat i altres dolços, mentre que els homes prefereixen delícies salades o amb carn com les patates fregides, hamburgueses, patates a la francesa o pizza.

D’acord amb alguns estudis, hi ha una base fisiològica per als desitjos. Els científics no estan segurs per què, però el fet que les dones reportin desitjos intensos durant la premenstruació suggereix que les hormones podrien jugar-hi un paper. També els investigadors diuen que certs aliments podrien alliberar sentiments negatius. Altres encara discuteixen sobre si tenir un nivell baix de sucre a la sang o una deficiència nutricional explica els desitjos. A més, alguns investigadors suggereixen que estem predeterminats a buscar aliments amb massa calories com un mecanisme de supervivència, un instint heretat dels nostres avantpassats.

Però, com s’esmentat anteriorment, no està clar si el consumir certs aliments millorarà l’estat d’ànim. L’impuls per consumir certs aliments no només influeix en els pensaments i actituds relacionats amb el menjar sinó també ho fan molts altres factors, com ara sentiments sobre les relacions o treball.

I, no significa que els desitjos provinguin de les deficiències nutricionals. Per exemple, encara que la xocolata podria ser una bona font de magnesi (un mineral que molta gent no consumeixen prou), altres aliments (com els alvocats i espinacs) són millors fonts d’aquest, però no solem escoltar a persones que tenen desitjos d’aquests aliments. A més, alguns addictes a la xocolata, com a si mateixos s’anomenen, no només senten plaer, sinó culpa després de menjar xocolata. I per suposat, algunes persones no experimenten desitjos com els altres.

Per controlar els desitjos, no et neguis als aliments que vols menjar. Recorda, tots els aliments que es mengen amb moderació poden encaixar en una dieta saludable.

Resumint:

Els aliments poden afectar la manera en què ens sentim, però molts factors més enllà de la nutrició hi juguen un paper important en l’estat d’ànim. Per tant, no existeix la necessitat d’enfocar-se en un tipus d’aliment o un altre. De fet, en la majoria dels àpats, probablement es consumeix una combinació de carbohidrats, proteïnes i greix de totes menes i maneres. I, independentment de si el tipus d’aliment pot afectar l’estat d’ànim, hi ha la probabilitat que ens sentim molt millor si consumim una dieta ben equilibrada, dormim prou i fem exercici.