Faig esment al títol del bloc “BIOSFERA Salut Holística i Higienista” per explicar el significat de la paraula “Holística” quan fa referència a la salut.

La holística del grec “holos” que significa “totalitat” és més que una teoria filosòfica. És una realitat pràctica, com ho ha demostrat la física moderna, i el seu concepte bàsic és que la totalitat d’un sistema complet, com una cèl·lula o un organisme, és funcionalment major que la suma de les seves parts i a més cap d’aquestes parts pot veure’s com a part independent del tot al qual pertany.

Aquesta idea avui s’expressa en nombroses corrents relacionades amb la salut. Totes elles coincideixen en tres actituds que les distingeixen de la medicina alopàtica.

.- La visió de la salut holística ens diu que els símptomes que una persona pateix són només això: signes. Pistes sobre un problema profund que afecta aquesta persona en la seva totalitat. La idea d’atacar els símptomes és el contrari de la holística. De res serveix prendre una droga per al mal de cap si no s’ataca la causa que el produeix.

.- L’altra gran diferència amb la concepció tradicional és que les causes no estan exclusivament en l’àmbit orgànic. El psicològic, l’afectiu i el ambiental són els aspectes que realment influeixen sobre l’orgànic i impulsen els desequilibris de la salut.

.- Una tercera distinció és que, des de la holística, la salut no és una cosa purament mecànica, la mera “absència de malaltia”. Estar sa és tenir l’apropiat equilibri entre allò orgànic, el mental i l’espiritual. Si algun d’aquests punt falla, no es pot parlar de salut, per més que no sentim cap dolor físic.

La harmonioses funcions de cos, ment i esperit que definim com salut holística, són un estat de llibertat. Des d’aquesta visió, només un organisme sa és lliure. És a dir, pot realitzar les activitats que desitja en la quotidianitat, treballar, jugar, etc. Només des de la salut s’és lliure, perquè la malaltia, primer de tot, coarta la nostra possibilitat de fer.

L’equilibri harmònic:

Potser el més interessant de la naturopatia és aquesta concepció holística de la salut humana, en la qual la ment hi juga un paper tan important com la causes materials en el desenvolupament i la superació de la malaltia. Totes aquestes disciplines de l’homeopatia a l’acupuntura, de la meditació a la psicologia transpersonal veuen l’ésser humà com un tot: ment-cos, esperit-matèria en relació amb el seu entorn. Una llaga no és un fenomen produït en forma local i autònoma pel duodè. Des del punt de vista holístic, la malaltia no és “grip” o “refredat”, sinó un individu que pateix determinats símptomes de grip o refredat sumats a una història de vida i a una realitat ambiental que el defineixen.

Les conductes bàsiques:

Més enllà d’atendre un símptoma determinat, la filosofia que comparteixen la majoria de les disciplines alternatives es basa en el que la alopatía englobaria sota el terme “prevenció”, cosa que no vol dir altra cosa que viure una vida equilibrada i harmònica en la qual la malaltia sigui una circumstància excepcional i l’estat natural sigui la salut. Per a ells, cal mantenir certs hàbits que preparen l’organisme per a que sigui el vehicle harmònic d’un esperit obert en una interrelació saludable entre tots dos. No oblidem que som ànimes amb cos no cosos amb ànima.

Informar-se, aprendre a alimentar-se correctament, amb aliments no tòxics, energitzants, saludables. Molt s’ha estudiat en les últimes dècades sobre aquest tema, i qualsevol persona avui té accés a mitjans d’informació per saber com ha d’actuar en aquest aspecte i quina classe de dieta s’adequa a les seves necessitats. Això resulta de primordial importància. Menjar sa és viure plenament.

Fer exercicis de forma regular i permanent, per millorar la condició física. Tota persona té un nivell d’activitat aeròbica que ha de realitzar sense pausa al llarg de la seva vida.

Practicar diàriament tècniques de meditació i relaxació. És imprescindible el contacte quotidià, habitual, íntim amb el teu Guia o Ésser Superior, amb la teva pròpia essència. Aquesta és una tasca molt enriquidora que va molt més enllà del simple exercici de relaxar la ment i el cos.

Tractar de trobar la possibilitat de realització personal mitjançant el treball que realitzis. Les persones no necessiten treballar només per guanyar el seu manteniment, com malauradament s’ha repetit en la cultura occidental durant segles, sinó per evolucionar humanament. Sempre que sigui possible, s’ha de veure en l’activitat diària una possibilitat d’apropar-se d’alguna manera a la vocació que cada persona senti que necessita expressar.

Procura que les teves relacions personals siguin el més saludables, sinceres, afectuoses i obertes que et sigui possible. Els afectes, els sentiments i el pensament tenen vincles d’acció directa sobre, per exemple el sistema immunològic, els sistemes orgànics, els òrgans mateixos. Així ho demostra la ciència de la “Psiconeuroinmunología” i ja ningú dubta que la qualitat de la seva vida afectiva influeix directament en la salut.

Estar bé, estar sa, sentir-se ple: totes aquestes no són gràcies que la fortuna atorga, sinó el fruit d’un treball joiós i energitzant, com hauria de ser-ho sempre, però treball a la fi. Només cal posar mans i esperit a l’obra.