Bé companys, fa “quatre” dies que dèiem el mateix: Caga tió, caga torró …….. Queda aquesta sensació de que el temps corre molt de pressa, i això provoca una percepció de no viure i de no assaborir la vida. Han passat 12 mesos, 52 setmanes, 365 dies, 8.760 hores i si tanquem els ulls i tirem enrere, fa no res que menjàvem castanyes, que érem setmana santa, que fèiem vacances d’estiu, …….. Jo crec que aquesta impressió de que passa el temps molt despresa és perquè no vivim el present, estem sempre pensant en el passat o pensant en el futur i per tant mai pensant en el present, la qual cosa fa que el present sigui intranscendent per nosaltres i d’aquesta manera ni el vivim amb intensitat ni l’assaborim. El nostre cos físic només pot viure el present, en canvi el nostre cos emocional i el nostre cos mental els tenim constantment en el passat o en el futur i precisament és aquest desfase, aquest decalatge, el que fa que vivencialment no ens quedin les sensacions registrades, doncs estem fora de lloc. Per tant si volem que el temps passi més lentament per senzillament viure’l plenament, hem de sincronitzar els tres cosos en el present. Pensar constantment en el passat o en el futur només ens porta que neguits. Penseu-hi, i si algú te una idea més sobre això l’invito a expressar-la  per enriquir-nos tots plegats. ¡BONES FESTES!