Sovint cometem errors quan estem equivocats, però els errors més greus són quan estem segurs que estem en lo correcte. És desafortunat, però cert, que moltes amistats i famílies estan trossejades sense necessitat pel fet que una persona està segura d’estar en lo correcte. Sovint aquesta persona som nosaltres.

A la Bíblia se’ns explica la història de Moisès, un dels més grans líders de la història qui, a través de grans dificultats i desafiaments, va ser capaç de guiar als israelites de la foscor a la il·luminació. El que és menys conegut és que al llarg dels seus anys de lideratge hi va haver dos individus que li van causar problemes constantment i, quan hi havien moments de perill i dubte, estaven sempre allà per discutir i encoratjar l’oposició en contra del lideratge de Moisès.

Els seus noms era Dathan i Aviram i tots dos eren ànimes grandioses amb un potencial enorme. Però, en els seus cors, albergaven gelosia en contra de Moisès. Ells pensaven que era el seu dret, i no de Moisès i el seu germà Aaron, estar en posició de lideratge. Però –i aquest és el punt important– ells estaven totalment aliens a aquesta motivació i aquesta veritat d’ells mateixos. Si utilitzant un detector se’ls hagués preguntat, “Per què sempre us reveleu contra Moisès?” ells haurien respost que ho feien perquè en veritat es preocupaven pels altres. Creien que Moisès estava fallant com a líder i que era obligació d’ells, com ànimes caritatives i il·luminades, alçar les seves veus quan veien perill i lideratge incompetent. Si haguessin arribat a creure que la seva motivació eren la gelosia i l’egoisme s’haguessin detingut immediatament.

De vegades sentim, equivocadament, que mentre pensem que la nostra motivació per parlar i oposar-nos a una altra persona sigui correcta i només llavors “faci el que faci, faré el correcte …” Sembla una postura tan pròpia i correcta. Però el que hem d’aprendre és que sovint estem completament cecs davant les nostres veritables motivacions. Podem pensar honesta i sincerament que les nostres motivacions són pures i justes però, en veritat, en algun lloc profund en els nostres cors, el que ens empeny a generar separació i parlar malament d’una altra persona és un sentiment negatiu que ignorem per complet.

Els kabbalistas ens ensenyen que estem cecs, la única diferència és que alguns de nosaltres ho sabem i altres no. Ells utilitzen la paràbola de dos homes cecs, un sap que està cec i l’altre d’alguna manera creu que pot veure. El primer camina amb cautela, sempre sentint amb compte el camí abans de donar el seu següent pas. Però l’altre home sempre camina ràpidament i amb seguretat, caient en pous, xocant amb tota mena d’objectes i culpant a les coses externes de fer-li mal.

Mai, ni una sola vegada pensa que pot estar cec i que per tant hauria de ser més acurat mentre camina per la vida. De la mateixa manera estem cecs d’una o altra manera. L’única diferència entre una persona que serà capaç de crear una vida plena de plenitud i sentir menys dolor, i una persona que seguirà pel camí del dolor, és que la persona que sap que està cega serà acurada amb les seves accions.

Si estem cecs a la nostra ceguesa llavors ens obrirem pas per la vida llastimosos, caient i culpant sempre a altres pel nostre dolor.

La lliçó més important és sempre dir-nos: “Puc estar equivocat”.

“Sé que aquest individu irritant està completament equivocat, i hauria de carregar contra ell … però puc estar equivocat”.

“Sé que aquest membre de la meva família es mereix un càstig per la cosa que em va fer … però puc estar equivocat”.

“Sé que el meu amic va actuar d’una manera terrible en contra meva … però puc estar equivocat”.

Per tant, no actuarem basant-nos en aquestes coses que creiem que són la veritat, perquè és possible que la nostra veritable motivació no sigui tan pura, i potser això és el que ens està empenyent a actuar amb enuig, i la separació prové d’un lloc d’egoisme.

“Vull generar dolor i separació si m’equivoco en la meva motivació?”.

Al llarg de la història moltes grans ànimes van cometre errors terribles, pensant que els seus actes eren veritables i justos, mentre que estaven cecs davant les seves motivacions veritables. Tots hauríem de despertar aquest enteniment. No sabem de quina manera estem cecs, per tant no hauríem mai actuar en formes que causin dolor i separació en els altres.

No importa si creiem que veiem clarament la situació, no importa que si creiem estar en la veritat, mai sabem, podem estar equivocats.