Subscriu-te a RSS Feed
per rebre les últimes actualitzacions del bloc.

Envia un correu electrònic
per donar les teves opinions o
proposar articles.


Per amor.

Quan un pare o una mare li diu al seu fill o filla que no vagi descalç/a pel carrer perquè es pot tallar, o que no posi els dits a l’endoll perquè es pot electrocutar, ho fa perquè l’estima tant que no vol que es faci mal.

En aquest moment, el nen o la nena pot ser que no entengui ni cregui les paraules dels seus pares, fins que experimenta les conseqüències per si mateix/a. Lamentablement, a causa de la nostra naturalesa humana, sovint encara necessitem l’experiència dolorosa per a aprendre la lliçó. Pot ser que el nostre mestre ens digui que no ens enfadem, perquè quan ho fem el nostre esperit ens abandona i la negativitat pren el poder. O pot ser que ens desaconselli que jutgem o ens precipitem a treure conclusions perquè ens estima i no vol veure’ns caure.

Des de la nostra perspectiva com a estudiants, pot ser que l’escoltem per obtenir l’aprovació. O per por a les conseqüències, més que per simple amor i confiança cap al nostre mestre. Pot haver-hi dos motivadors que ens mantinguin en el camí espiritual, que ens mantinguin conscients i buscant constantment el creixement i la transformació:

1) L’amor: Estimo al meu pare / mestre / univers, i tota la guia que rebo d’ell la escolto per amor.
2) La por: Sé que quan no segueixo la seva guia, m’electrocuto (còsmicament / kàrmicament, per descomptat). Tinc por de les conseqüències més que una altra cosa.

Tots hem representat en certa mesura el paper de pare / mare / mestre / Creador en la vida d’una altra persona. Sabem quant de dolor sentim quan veiem un ésser estimat transitant un camí fosc. I tots sabem el difícil que és per a nosaltres quan aquesta persona no escolta el nostre consell.

Aquesta setmana, posem-nos en la posició de fill / estudiant / creació. Siguem conscients de tot l’amor que hi ha allà fora, lo molt que el nostre pare / mare / mestre / Creador sent el dolor de la nostra desconnexió, i, per aquest únic motiu, fem el treball de transformar-nos a nosaltres mateixos i les nostres accions, per amor , no per por.

El resultat no només serà un gran gir en la nostra consciència sinó també un camí més lluminós i alegre cap a la plenitud.

Vols donar la teva opinió? Escriu el teu comentari:

Nom *
Mail *
Web