Hi ha persones que pensen que són importants i imprescindibles veritat?

No sé si després de veure aquest video seguiran pensant el mateix.

Mereix la pena veure el que som i la importància que tenim en l’Univers.

POSEU LA PANTALLA COMPLETA. ÉS UNA MERAVELLA

Fa tot just unes setmanes, el Museu Americà d’Història Natural va penjar a la xarxa aquest espectacular vídeo, una reconstrucció informàtica que mostra un “viatge” des de la superfície de la Terra fins als límits de l’univers conegut. I he de dir que és dels millors, si no el millor, de tots els que he vist sobre el tema.

Per casualitat he tornat a trobar-me’l ara, i aquesta vegada no he pogut resistir-me a penjar-lo en el Bloc. Des de la seva publicació, gairebé dos milions de persones l’han vist ja en la web del museu, però a Espanya aquest excepcional treball segueix sent pràcticament desconegut.

El que fa que aquest vídeo sigui únic i diferent a la majoria dels que s’han fet fins a ara és que tot el que en ell apareix està basat en dades reals. És a dir, que no es tracta d’un vídeo “artístic” realitzat segons simples criteris estètics, sinó d’una autèntica reconstrucció, peça a peça, de tot el que sabem sobre l’univers en que vivim. Tot, des de les trajectòries dels satèl·lits que orbitan la Terra, fins a la posició de totes les estrelles, galàxies o remots quàsars, està basat exactament en les dades que tenim sobre cadascun d’aquests objectes. O per a ser més precisos, en les dades del Sloan Digital Sky Survey, que componen la que potser sigui la visió més completa de l’univers que disposem fins al moment.

Malgrat tot, i a causa de la posició geogràfica en la que es troba el telescopi de dos metres i mig de l’Apatxe Point Observatory, en Nou Mèxic, que és el que utilitza el Sloan Digital Sky Survey, existeixen zones “fosques”, és a dir, àrees de l’univers que el telescopi, físicament, no pot observar. Per això, en el vídeo, la distribució de les galàxies observades té la forma de dos cons units per la punta (el punt d’unió és la Terra), i la resta apareix en negre.

En total, el treball comprèn gairebé un milió de galàxies i més de 120.000 quàsars. El viatge, que comença en el Himalaya, acaba en el límit mateix del que podem observar amb els instruments més potents que disposem, els ecos del Big Bang, a 13.700 milions d’anys llum de distància, i serveix perquè tots ens adonem, d’una forma directa i visual, de l’insignificantment petit que és el nostre món, fins i tot la nostra galàxia, si es compara amb tot el que hi ha “aquí fora”………