Subscriu-te a RSS Feed
per rebre les últimes actualitzacions del bloc.

Envia un correu electrònic
per donar les teves opinions o
proposar articles.


¡No ho sé!

Mike McConnell, ex director del Servei d’Intel·ligència Nacional d’EEUU, va descriure fa disset anys els principis necessaris per assolir un nivell bo d’intel·ligència mentre estava sota el comandament de Colin Powell. “Tinc una regla”, li va dir el general Powell. “Com a oficial d’intel·ligència, la teva responsabilitat és dir-me el que saps, dir-me el que no saps, i aleshores tens permís per dir-me el que penses. Però mantingues sempre aquestes tres coses separades”.

Per a mi, aquest era un concepte profund. La majoria de nosaltres agafem el que pensem i ho convertim en el que sabem.

Quan lliurem informació, és important que la separem en el que sabem, el que no sabem i el que pensem. De vegades és difícil dir que no ho sabem. Al nostre ego no li agrada ser ignorant. Es necessita ser una persona molt intel·ligent i molt responsable per a distingir entre aquestes tres àrees.

Hem de conèixer les nostres fortaleses, les nostres debilitats i el que pensem que podem fer. Una de les raons per les quals es produeixen errors en la comunicació és que no separem aquestes tres coses. Hem de mantenir-les diferenciades des del principi. Aleshores serem líders, seguidors i amics més valuosos.

No importa qui treballa amb tu, sota el teu comandament o per sobre teu “sempre que tinguis a algú que necessita informar-te o a qui tu necessites informar-lo”, assegura’t de compartir el que saps, el que no saps i el que perceps. Això ajudarà a alleujar les expectatives i permetre que el flux de comunicació sigui més clar.

Les idees no ens fan experts, la consciència si. El treball pot semblar difícil, però el punt és simple. Dir que no saps no és sempre una tasca fàcil. Però pot resoldre grans problemes que sorgeixen quan les persones converteixen el que pensen en el que saben.

Vols donar la teva opinió? Escriu el teu comentari:

Nom *
Mail *
Web