Subscriu-te a RSS Feed
per rebre les últimes actualitzacions del bloc.

Envia un correu electrònic
per donar les teves opinions o
proposar articles.


La veu: higiene i prevenció de trastorns.

Donat que dins el meu espectre de Clients/tes a la consulta, hi ha una important representació del col·lectiu de docents, i fent al·lusió a la meva condició de cantaire (en excedència), he cregut interessant de tractar una mica les normes bàsiques d’higiene i prevenció de trastorns relacionats amb la veu.

Sabem que la comunicació entre els éssers humans té missatges verbals i no verbals. Gestos, mirada, somriure, forma d’estar, de vestir, manera de parlar, d’apropar-se o d’allunyar-se, el contacte corporal … són un complement riquíssim de la comunicació oral que donen a aquesta una dimensió de relació. La veu humana a més de ser el vehicle mateix de la informació parlada proporciona una dimensió més àmplia a la comunicació. Independentment del missatge, la veu actua sobre el receptor transmetent sentiments, sensacions, intuïcions sobre la personalitat o el caràcter del què parla, i alhora té el poder d’actuar, convèncer, d’imprimir a la comunicació un to enèrgic o dolç, dubitatiu o segur, temorós o ferm, sincer o enganyós, tens o relaxat, trist o alegre …

Gastaríem moltes hores en poder enumerar la quantitat de matisos de la veu humana i la seva capacitat de modificar el missatge i el tipus de relació. Pensem per exemple què diferent seria la comunicació amb un sintetitzador de veu.

La nostra veu és la nostra targeta d’identitat, expressa la nostra personalitat, el nostre estat emocional i la nostra salut. No és estrany doncs, que quan es produeix una alteració aguda o crònica de la veu, es vegin afectats alguns aspectes de la relació. Això té especial transcendència en certes persones als que qualifiquem com a professionals de la veu. El professor representa el prototip de professional que necessita de la seva veu per desenvolupar el seu treball i de la veu depèn que la informació es transmeti adequadament i arribi a complir els objectius docents i humans que la relació professor-alumne requereix. Així mateix una professió que te la veu com a eina principal és la de cantant. La salut vocal del professor i del cantant és un capital que cal conservar i si és possible augmentar.

L’aparell vocal i la laringe tenen en cada persona unes característiques individuals: La disposició del paladar, la mida i forma de la faringe, el gruix i longitud de les cordes vocals, la forma i complexió del tòrax, la mida i forma del nas , la respiració i un llarg etcètera condicionen el tipus de veu, … una veu més o menys fàcil … resistent … intensa … aguda o greu … clara … bufada … metàl·lica … aspra …, de manera que hi ha persones “més ben dotades” que altres per exercir una professió vocal.

La cura i millora de la veu en el professional de l’ensenyament i del cant és comparable a l’entrenament i manteniment del to muscular que realitza un esportista i igual que en l’esport el coneixement de la fisiologia, del funcionament normal dels òrgans i sistemes de la veu , és bàsic per a el seu millor enteniment i per obtenir-ne els millors resultats.

És lamentable que aquests professionals hagin d’esperar a tenir una disfonia o fins i tot a una intervenció d’un pòlip o un nòdul a la laringe per iniciar-se en el coneixement d’aquests aspectes bàsics de la veu quan visita la consulta del foniatra. Seria ideal que aquesta formació es pogués incloure en els seus programes d’estudi, de manera que el futur professor o cantant conegués per endavant les seves capacitats o limitacions en quant a la seva veu i tingués ocasió de realitzar aquest “entrenament” abans i durant el seu exercici professional. Persones molt joves, amb vocació i una gran càrrega de il·lusió veuen amb horror com en els primers anys del seu exercici la seva veu es deteriora amb gran preocupació i frustració per part seva.

Prevenció ambiental:

.- Evitar la sequedat ambiental excessiva, sobretot en ambients amb calefacció i aire condicionat. Les persones que no respiren bé pel nas o tenen algun problema al·lèrgic empitjoren en aquests ambients. Utilitzar humidificadors si cal.

.- El tabac és el primer tòxic per a la laringe, també si s’aspira passivament. Fugir d’ambients carregats.

.- Les al·lèrgies als pòl·lens, àcars, pols etc. estan a l’ordre del dia i augmenta cada any el nombre de persones sensibles. Atenció a ambients amb pols (llibreries, moquetes, guix) o pòl·lens en suspensió en època primaveral. Ventilació i renovació aèria.

.- Evitar l’ús freqüent de substàncies irritants i amb vapors tòxics (dissolvents, laques, productes netejadors, coles, pintures). Posar-se mascareta.

.- L’acústica de les aules, auditoris, salons, laboratoris etc. hauria de cuidar-se per proporcionar el major confort vocal (insonorització, reverberació, amplificadors, etc).

.- Adequat aïllament tèrmic.

Prevenció personal:

.- No fumar. El tabac altera la veu, produeix lesions laríngies per irritació afavorint infeccions i és la primera causa de càncer de laringe.

.- Alcohol i tabac units potencien el risc més de 4 vegades.

.- Amb aigua de mar, antenir una bona higiene bucal, nasal i faríngia amb neteges freqüents, inhalacions gargarismes etc.

.- Tractar de seguida refredats i al·lèrgies amb productes naturals com el pròpolis.

.- Fer repòs vocal durant la jornada: Fonació màxima seguida: 90 min. És aconsellable descansos de 15-20 min. Fonació màxima diària: 5 hores. Fonació màxima aconsellable per jornada laboral: 5 hores.

.- Imprescindible fer escalfaments (vocalitzacions) abans de qualsevol intervenció.

.- Certs fàrmacs (ansiolítics, hormones, antiasmàtics, antihistamínics etc.) poden produir alteracions en la veu. Consultar al foniatra si el trastorn és persistent.

.- Una alimentació equilibrada, rica en vitamines i escassa en salses, fregits i dolços que espesseixen la saliva i produeixen reflux àcid, és la ideal per a prevenir trastorns vocals.

.- Els esports violents poden causar lesions laríngies per tensió.

Higiene i cures bàsiques de la veu:

.- Evitar els abusos de la veu (cridar o aclamar) sobretot quan s’està en tensió, enfadat o emocionat (¡si no hi ha la vida en joc, és clar!).

.- No intentar competir amb el soroll ambiental, ¡és impossible! I la veu queda destrossada (fires i festes, aniversaris infantils, discoteques, partits … etc).

.- Quan s’està carregat, amb laringitis o al·lèrgia en ple apogeu, tenir cura del volum de veu i el temps de parla. Val més fer repòs vocal dos dies que arrossegar una disfonia diversos mesos.

.- Evitar escurar el coll contínuament. La majoria de les vegades és un hàbit sense finalitat i es converteix en un “tic” que malmet la laringe.

.- No cantar en un cor si no es té tècnica bàsica vocal.

.- Evitar parlar o cridar durant l’exercici físic.

Tant el professorat com els cantants són uns col·lectius que demanden amb freqüència ajuda per prevenir i tractar els problemes de la seva salut vocal, que amb tanta freqüència es veu afectada després d’anys de treball.

És molt interessant que feu alguna vegada un examen del vostre aparell vocal “amb salut”. Realitzeu algun curs o assessoreu-vos sobre tècnica vocal bàsica i sobretot no deixeu passar una disfonia persistent. Consulteu al vostre foniatra que us donarà el consell i tractament oportú.

Fitoteràpia per a la veu: Consulteu la pàgina de Botanica-online referent a problemes de la veu.

2 comentaris per a

La veu: higiene i prevenció de trastorns.

  • Elionor |

    Sóc profe, no ho he comptat, però diria que parle més d’ onze hores al dia. Poques vegades he perdut la veu… m’encanta la mel, de fet no taste el sucre per a res. La pregunta és: Si prenc massa mel, segurament és bo per a la gola, però i per a la resta del cos? Si abuse, què?

  • Angel Perera |

    Elionor: Referent a la veu, cadascú te uns punts forts i uns punt dèbils, pot ser que tu el tinguis fort i et sigui difícil esgotar-la. Això va molt relacionat amb la constitució d’un mateix, la veu està relacionada amb el sistema digestiu i amb una constitució ferma i tirant a grassoneta -no sé si és el teu cas-. La mel, dins de la medecina tradicional xinesa, esta conceptuada com un aliment que aporta energia al sistema digestiu i per afinitat a la veu. Per això si tu la fas treballar molt -la veu- el cos te la demana. En quan als abusos, aquí hi entra una mica el sentit comú, has de tenir en compte que la mel és molt energètica i si no cremes calories, el cos l’additiva com a greix. Salut i una abraçada molt forta.

Vols donar la teva opinió? Escriu el teu comentari:

Nom *
Mail *
Web