Subscriu-te a RSS Feed
per rebre les últimes actualitzacions del bloc.

Envia un correu electrònic
per donar les teves opinions o
proposar articles.


Campanya contra els transgènics.

La Mònica Parrilla de Greenpeace Espanya, a través d’una entrevista, ens explica què està passant amb els transgènics en l’agricultura i ens convida a participar a la manifestació que tindrà lloc a Madrid el dissabte 17 d’abril a les 11:30 a la Plaça de la Província, i a més a que siguem crítics amb el problema.

.- Refresca’ns la memòria … per què són perillosos els transgènics?

Els transgènics són organismes vius que han estat creats artificialment manipulant els seus gens.

Aquest procediment antinatura consisteix en aïllar segments de l’ADN (el material genètic) d’un ésser viu (virus, bacteri, vegetal, animal i fins i tot humà) per introduir-los en el material hereditari d’un altre, que no tenen res a veure entre si, franquejant barreres entre espècies per crear éssers vius que mai han existit ni podrien existir.

Podria potser una poma enamorar-se d’una arna? En aquest cas és un experiment no aprovat per cultiu comercial, però en els camps del nostre país hi ha moltes hectàrees de blat de moro amb gens de bacteri.

.- Quins cultius transgènics s’estan cultivant a dia d’avui a Espanya?

A Espanya es va començar a conrear blat de moro transgènic en el 1998, el Bt 176, actualment retirat del mercat per una sèrie de problemes ambientals.

Actualment es cultiva el blat de moro de la multinacional Monsanto, MON 810, unes 80.000 hectàrees, situant a Espanya com a únic país de la Unió Europea que cultiva transgènics a gran escala.

I. .. fa unes setmanes, la Comissió Europea va autoritzar una patata transgènica, anomenada Amflora, de la multinacional química BASF, que comporta riscos sanitaris in-assumibles.

.- Arribaran als nostres plats?

El blat de moro i la soja transgènica es colen en els nostres aliments a través de derivats com a ingredients i additius.

La patata Amflora es va a conrear fonamentalment per a ús industrial. Però ens la trobarem en els nostres plats per diversos motius.

Primer perquè s’ha autoritzat per a ús en pinsos compostos, de manera que de totes maneres ens arribarà a través dels derivats animals, igual que amb el blat de moro. I segon perquè es colarà en la cadena alimentària per contaminació dels cultius.

Els mateixos que l’han autoritzat saben que la contaminació és inevitable en els nostres plats, cassoles i paelles. No és científicament descartable que acabem menjant truites de patates que anul·lin l’efecte de medicaments importants.

.- I suposen un risc a la nostra salut?

Els transgènics suposen un greu risc per a la nostra salut. Els sistemes d’avaluació d’impacte sobre la salut estan manipulats i no funcionen correctament. Així s’ha pogut demostrar amb blats de moro de Monsanto com el MON 863, per exemple.

Un altre exemple és el de la patata Amflora. La pròpia Organització Mundial de la Salut i l’Agència Europea del Medicament han advertit de la importància dels antibiòtics afectats per aquesta. La presència de la patata de BASF en els camps podria augmentar la resistència de determinats bacteris a antibiòtics imprescindibles en tractaments com per exemple el de la tuberculosi.

.- I com és que s’ha aprovat aquesta patata?

En sis anys, no s’han pogut amagar les evidències científiques que qüestionen la seguretat de la patata transgènica. La Comissió ha emprat per a la seva aprovació una drecera administratiu que permet al President i a un comissari aprovar una cosa sense passar pel conjunt dels comissaris.

Això és un despropòsit perquè suposa amagar-se darrere d’un procediment burocràtic per obligar els europeus a conrear i ingerir transgènics de BASF sense ser informats d’això.

.- Per què els transgènics no són la solució a la fam al món?

Els transgènics no són la solució com diuen les grans empreses biotecnològiques. Aquest és el seu missatge publicitari, enganyós, per desviar l’atenció de les solucions reals. De fet, només quatre empreses biotecnològiques controlen el 90% del mercat dels transgènics.

La fam existeix per un desfasament entre la producció de menjar i la població humana. Però la fam no és exclusiva de països amb poca producció alimentària. La gent passa gana perquè és pobre i no pot comprar menjar o perquè no té terra per conrear aliments.

.- Com està treballant Greenpeace en aquests moments i què pretén aconseguir?

Estem treballant per aconseguir que el Govern, de manera urgent, decreti una moratòria que eviti l’alliberament comercial al medi ambient d’OMG (Organismes Modificats Genèticament), així com la paralització de forma immediata la importació de cultius MG.

.- I per acabar, per què ens animeu a anar a la manifestació del 17 d’abril a Madrid? Què ens estem jugant?

Perquè com a consumidors i consumidores tenim el dret i la responsabilitat de conèixer i decidir com i on es produeixen els nostres aliments. No podem tolerar el cultiu de blat de moro transgènic a gran escala, i ara amb aquesta nova aprovació de la patata Amflora la manifestació cobra encara més sentit.

Vols donar la teva opinió? Escriu el teu comentari:

Nom *
Mail *
Web