Subscriu-te a RSS Feed
per rebre les últimes actualitzacions del bloc.

Envia un correu electrònic
per donar les teves opinions o
proposar articles.


Microones i radiacions.

Com els aliments irradiats amb microones afecten l’organisme humà? En el cas que sigui perjudicial o no i fins a quin punt ho és, en l’actualitat, això només pot ser observat pels seus efectes en organismes vius. Un experiment: http://www.connexionsvitals.com/?q=es%2Fblog%2F2013%2F01%2F16%2Fcuidado-con-los-hornos-microondas.

En el 1992 l’Oficina Federal Suïssa per a la Salut Pública, BAG per les seves sigles en anglès (The Swiss Federal Office for Public Health), categòricament es va negar a donar suport a experiments conduïts a alimentar animals només amb menjar irradiat amb microones per estudiar els efectes en la seva salut, en els termes següents: “Fins on nosaltres sabem avui aquests no són necessaris i han de ser rebutjats per raons de protecció als animals”.

En el 1980 el biòleg suís Dr. HU Hertel va proposar a la Universitat de Lausanne el conduir una àmplia investigació sobre els efectes dels aliments irradiats amb microones en l’organisme humà. Juntament amb el professor Bernard Blanc, el Dr. HU Hertel, va desenvolupar un programa per sotmetre’l a l’aprovació del Fons Nacional Suís (The Swiss National Fund). El desemborsament global per al programa de recerca va ser estimat aproximadament en 150.000 francs suïssos. No obstant això, el Fons Nacional Suís no estava preparat per donar suport a l’estudi proposat, argumentant que no hi havia cap necessitat per a aquesta investigació en aquest camp en particular de la ciència.

Els dos científics no estaven disposats a cedir tan fàcilment i van decidir modificar el seu experiment i afrontar els costos ells mateixos. El seu estudi sobre els efectes dels aliments irradiats amb microones en els éssers humans, comparats amb els aliments convencionalment preparats, va demostrar que els aliments que havien estat cuinats en un forn microones causaven canvis significatius en la sang immediatament després de la seva ingesta en les persones sotmeses a la prova.

Els autors de l’experiment van notar que aquests canvis, alguns dels quals podien ser catalogats com a molt significatius, indicaven el principi d’un procés patològic, com per exemple el començament de càncer.

Exemples de l’aplicació de microones en la indústria del menjar:

.- Descongelacions: carn, peix, mantega, fruites, maduixes.

.- Cocció: cansalada, patates, coques, peix, carn, pollastres.

.- Assecatge: pasta, cebes, coques d’arròs, algues (algues marines).

.- Assecat al buit: sucs cítrics, grans, llavors.

.- Per el vostre coneixement, avui en dia s’irradien amb altre tipus d’ones: Les patates, les cebes i els alls (per inhibir la seva germinació i evitar que es grillin), els cereals, les farines i els fruits secs (per matar possibles insectes i paràsits), fruites i verdures (per endarrerir-ne la seva maduració), les maduixes, els bolets i el pa de motlle (per allargar la seva conservació) i carns, ous, llet i peix (per matar microorganismes). Per suposat que els aliments ecològics no porten cap procés d’irradiació, per això es grillen, de tant en tant hi surt algun insecte i la seva caducitat és molt curta.

Conseqüències de la radiació amb microones:

El principal efecte de l’ús de les microones és, per descomptat, el ràpid escalfament dels aliments comparat amb els mètodes convencionals d’escalfament. Aquest escalfament ràpid dels aliments o substàncies, pot ocasionar a una incalculable i desigual distribució de l’escalfor en el menjar, causant els així anomenats “punts freds” i “punts calents” respectivament. D’aquesta manera els gèrmens no són sovint prou inactivats i eliminats. Els períodes curts d’escalfament d’aliments micro-biològicament contaminats són un seriós risc per a la salut.

En el Departament de Microbiologia Mèdica de la Universitat de Leeds, Anglaterra, la conducció desigual de la calor també va ser estudiada. Dos científics britànics van informar que el volum de sal en una porció definida de puré de patates va influir en la temperatura interna -a major volum de sal, més baixa la temperatura-. Els autors van arribar a la conclusió que “la penetració pobra de les microones en els aliments posats a prova amb concentracions iòniques altes, pot ser el resultat de la inducció elèctrica / flux iònic en la superfície dels aliments. Això també explicaria perquè el menjar comercial normalment escalfada amb microones bull en la superfície però esta fred en el seu punt interior. “Això pot produir salmonel·losi i listeriosi a través de la cocció insuficient dels aliments, per ex. pollastre.

L’antropòloga A. Bohmert va informar del següent descobriment en una de les seves presentacions: mostres d’aigua van ser escalfades; unes en un forn microones i altres convencionalment i, posteriorment les van deixar refredar abans d’utilitzar. Després, aquestes mostres van ser utilitzades per facilitar la germinació de grans. I com a resultat, els grans en contacte amb l’aigua micro-irradiada van ser els únics que no van germinar.

El 1973 dos científics americans, P. Czerski i WM Leach van demostrar que les microones causen càncer en els animals. El Consell Nacional Americà per a la Protecció de la Radiació, NCRP per les seves sigles en anglès (The American National Council for Radiation Protection) va anunciar a finals dels anys vuitanta que els nens de mares exposades a l’ús de forns microones van ser trobats que presentaven un major percentatge de malformacions.

Al començament dels anys noranta un hospital a Minneapolis, Minnesota, va distribuir fulletons que advertien a les persones de no utilitzar forns microones per escalfar fórmules per a infants, perquè les microones alteraven els aliments. El 1991 un pacient en un hospital de Tulsa, Oklahoma , es va morir de anafilaxi (anaphylaxis), després de rebre una transfusió de sang, pel fet que la sang havia estat escalfada en un forn microones. Pel que sembla la irradiació de les microones havien alterat la sang, causant-li la mort al pacient. Aquest mateix any el Centre Mèdic Nova Anglaterra, a Boston (New England Medical Center), va declarar que la integritat estructural i funcional dels eritròcits (les cèl·lules vermelles de la sang) romania inalterada malgrat l’ús de les microones. Però, aleshores , què va matar el pacient?

Els aliments micro-irradiats, quasi sense dubte, poden causar càncer.

Un sol àpat cuinat o escalfat en un microones no pot matar al protagonista però després d’un llarg i sostingut consum aquests àpats irradiats causaran tantes obstruccions en l’organisme que aquest començarà a revoltar-se. Un dia el món despertarà davant el fet que les microones causen càncer i que són fins i tot pitjor que els cigarrets.

El menjar micro-irradiat causa una mort lenta. En principi, superficialment, estalvies una mica de temps preparant o escalfant el cafè matiner al forn microones. Però el temps que “estalvies” l’hi estàs traient a la teva pròpia vida. No hi ha tractament en el món sencer que previngui o curi el càncer mentre la causa estigui en la vostra llar, i es continuï fent servir aquests artefactes domèstics. No oblidem que a Rússia estan prohibits.

Font: The World Foundation for Natural Science. World Headquarters, PO Drawer 16.900, Washington DC 20.041, USA

1 comentari per a

Microones i radiacions.

  • mireia |

    atenció… la web és super interessant amb una completíssima informació i ben documentada en molts capítols… però atenció amb les microones… hi ha estudis contrastats que opinen tot lo contrari, i realment no són ni més ni menys nocives que els propis telèfons mòbils… i ningú dubte de tenir la “mort lenta” que s’explica aquí sobre. m’agradaria poder llegir una opinió és realista i més actual. moltes gràcies.

Vols donar la teva opinió? Escriu el teu comentari:

Nom *
Mail *
Web