Subscriu-te a RSS Feed
per rebre les últimes actualitzacions del bloc.

Envia un correu electrònic
per donar les teves opinions o
proposar articles.


Aliments i emocions 02

emocions-10

El menjar és el teu refugi?

El desig per a menjar quan no es té gana és un bon indicador de que es desitja alguna cosa una mica menys perceptible que el menjar, però moltes vegades no se sap que és.
En aquestes ocasions el menjar es converteix en el nostre refugi i de vegades acudim a ella per insatisfacció, avorriment, problemes quotidians i també moltes vegades per a gratificar-nos per resultats assolits.

emocions-11

I és que des de nens ens han inculcat la idea de l’aliment com a premi, càstig o també com alleugeriment a diferents mals: si quèiem i ploràvem, ens consolaven amb la promesa de regalar-nos llaminadures; si ens negàvem a prendre la sopa o menjar peix, ens quedàvem sense postres; si trèiem bones notes en el col·legi ens premiaven amb dolços i xocolates etc. … és cert que gratifiquen, alivian el dolor i la tensió creant un efecte biològic reconfortador, però solament és temporalment, després ens quedem amb la conseqüència dels excessos comesos i la confusió de no saber en quin moment el nostre organisme necessita dels nutrients essencials per a cobrir les necessitats vitals.

Gana o Ansietat.

Aquests hàbits incorrectes construïts des de petits dificulten detectar les veritables necessitats alimentaries. Cal menjar sempre que es tingui gana, hem d’aprendre ha escoltar el que ens diu el nostre cos; ell sap quan, quina quantitat i què vol menjar per les seves necessitats nutricionals; ell és el que necessita dels aliments per a mantenir-nos saludables.
El fet d’ingerir almenys les quatre ingestes diàries (esmorzar, dinar, berenar i sopar) en els horaris (no deixant passar més de 3hs. entre una ingesta i altra) i quantitats adequades, ens ajudarà a detectar amb naturalitat la veritable sensació de gana.

Que el menjar no sigui el teu refugi ni el teu càstig,

Algunes persones utilitzen l’aliment com un aïllant emocional del malestar que els provoca dur una vida sense sentit i falta de motivacions. Amb la finalitat de protegir-se, mengen més o menys aliments creient que els mateixos ajudaran a satisfer o resoldre els seus problemes emocionals, fugint i refugiant-se en el consol, l’oblit o la satisfacció que els provoca menjar.
Hi ha persones que castiguen al seu cos amb dietes restringides com si ell fos el seu pitjor enemic creient que la solució als seus problemes és aprimar-se pensant que les seves dificultats es deuen a aquests tres, cinc o deu quilos de més.
La falta d’autoestima ens pot empènyer a buscar erròniament solucions a través del menjar però l’única cosa que s’aconsegueix és anar deteriorant la salut mental i física.
La veritat és que el moment per a menjar no implica únicament la satisfacció d’una necessitat biològica, sinó també psicològica igualment important. Per tant la bona alimentació és molt més que proveir al cos dels nutrients que necessita per a estar perfectament sa; menjar és plaer i també un acte social destinat a establir llaços afectius.

ansietat

Aprendre a assaborir els aliments,

El fet de menjar ha de ser una ocasió per a compartir i gaudir; és important donar-li el lloc, el temps i la tranquil·litat que mereix.
Menjar ràpid equival a no enregistrar el que es menja i les ganes d’assaborir un bon menú seguiran intactes.
En canvi quan els minuts no ens corren perquè estem organitzats, li donem temps al menjar perquè arribi a l’estómac i als sucs digestius perquè comencin el procés de digestió, experimentem la sensació de sacietat totalment alliberats del malestar que produïx engolir els aliments per falta de temps.

Identificar les situacions crítiques,

El menjar està directament relacionat amb l’emocional per tant hem de reconèixer aquelles situacions que poden afectar la nostra alimentació i per tant el nostre benestar.
És de molta utilitat prendre nota de tot el que ingerim, i també ser conscients del nostre entorn, com per exemple, si estem sols o acompanyats, com és el nostre estat anímic (avorrit, trist, alegre), si el lloc és agradable o no, si ens prenem el temps necessari, etc. Explorar totes aquestes dades i bolcar-les en un registre diari és de molta utilitat per a examinar la nostra conducta i quines situacions emocionals influïxen a l’hora d’alimentar-nos.
La vida quotidiana ens enfronta tots els dies a diferents situacions més o menys complexes que em de resoldre i de les quals no podrem fugir, per tant buscar altres alternatives per a canalitzar-les serà més saludable que solament tractar de protegir-se a través del menjar.

sabors-02

sabors-011

Els sabors i les emocions,

La preferència o el rebuig per determinats sabors marquen tendències emocionals. Això ja ha estat estudiat fa milers d’anys per la medicina tradicional xinesa, i bàsicament podríem parlar de cinc sabors principals:

SALAT
El problema amb la sal és que si s’abusa d’ella, cada vegada es necessita menjar mes i mes. Per aquest motiu els aliments salats estan íntimament associats amb els desitjos compulsius i l’ansietat. La sal estimula el ronyó i la bufeta, i el seu excés pot afectar el cor. Algunes pors podrien tenir el seu origen en una insuficiència del ronyó en termes energètics, que pot compensar-se amb menjars rics en llegums i cereals. Aquests aliments, a la vegada, impulsen la força de voluntat.

DOLÇ
L’apetència pel dolç està associat amb la preocupació. Moderadament, el sabor dolç calma la inquietud i l’humor excitat, però també pot dur a sentiments de cobdícia i complaença, i fins i tot a la dependència emocional. En General, el dolç beneficia energèticament a la melsa i el estómac; si la melsa està feble, això pot deure’s a una insuficiència de la sang que repercuteix en el fetge i el cor, la qual cosa duu a la depressió o ansietat.

PICANT
Qualsevol picant és un excitant físic, i estimula les sensacions corporals. Però consumit a l’excés, irrita . Exactament el mateix succeïx amb les emocions en relació a aliments d’aquestes característica. També s’associa el picant amb la tristesa, pel que en dosis moderades pot compensar un estat malenconiós.

ÀCID
D’una banda, els sabors àcids així com els agres aguditzen l’intel·lecte i promouen l’enginy. Però el seu excés pot tenir un efecte sobre el caràcter, tornant-lo amarg o provocant ressentiments. És beneficiós per al fetge i la vesícula. La visió oriental assenyala que una persona és irascible quan té un excés d’element foc en els citats òrgans, per la qual cosa ha de menjar aliments àcids de naturalesa fresca per a compensar aquest excés.

AMARG
L’excés d’aliments d’aquest sabor sol estar associat amb emocions amargues, sensacions de insatisfacció i frustracions. Però en forma moderada beneficia al cor i l’intestí prim i per tant s’associa amb l’alegria i l’amor. Els xinesos diuen que l’ansietat i l’insomni es relacionen amb insuficiència d’energia YIN en el cor, per la qual es recomana menjar fruites i verdures amargues.

.- Els aliments rodons impulsen l’atracció sexual i la sensació de satisfacció.

.- Els aliments de color vermell promouen força, la calor i la intensitat.

.- Els suaus i cremosos beneficien un caràcter o forma d’ésser on preval la suavitat, la innocència i la compassió.

.- La forma cúbica en els aliments, o la presència d’angles punxents en els mateixos, impulsen sensacions i conductes amb irritabilitat, excitació, repte, repulsió o actitud inquisitiva.

.- Els aliments secs i durs directament produïxen aquestes mateixa característiques sobre el caràcter.

1 comentari per a

Aliments i emocions 02

  • Txus Zubéldia |

    Es clar que menjar de manera innecessària o compulsiva es una manera d’evassió i aut-gratificació.

    Hem de pensar , però, que senpre es associada aquesta actitud a una devallada de glucosa en sang; una hipoglucèmia.

    Això es molt i molt comú i es degut a una mala alimentació en la que no es contemplen aliments tradicionals com els llegums i cereals.

    Aixì davant de la impossibilitat de fabricar la nostra pròpia glucosa, tenim una sensació d’ansietat molt acompanyada d’estimuls perifèrics – pressions socials- que fan pensar -i que per tant tornen a gastar la glucosa de que hi disposem- i ens empenten a fer allò, que, de entre tots el mals hàbits d’evassió es el més senzill: menjar.

    L’ansietat es un simtoma de maltrució o del que jo anomeno “la desnutricio del primer mon”; persones amb una aparença saludable o “normal” que tenen un gran dèficit d’aliments essecials.

Vols donar la teva opinió? Escriu el teu comentari:

Nom *
Mail *
Web