Subscriu-te a RSS Feed
per rebre les últimes actualitzacions del bloc.

Envia un correu electrònic
per donar les teves opinions o
proposar articles.


L’endometriosi.

L’endometri és el teixit que recobreix internament l’úter i que s’expulsa durant la menstruació. Es pateix d’endometriosi quan aquest teixit endometrial s’expandeix de manera anormal cap a parts exteriors de l’úter i cap a òrgans adjacents (ovaris, trompes de Falopi, intestins, etc.).

Això provoca intensos dolors i fins i tot pot causar infertilitat. L’explicació és que aquest teixit endometrial extrauterí també respon als estímuls hormonals cíclics de la menstruació, però al no poder ser expulsat de forma natural, es queda inflat i enquistat, provocant dolors.

Aquesta malaltia o disfunció afecta aproximadament un 15% de les dones en edat fèrtil. Els símptomes són dolor a la menstruació, en orinar i defecar. El dolor és persistent i no es calma amb antiinflamatoris ni anticonceptius. Davant regles doloroses és important anar al metge perquè faci un diagnòstic diferencial.

Causes:

La medicina al·lopàtica o convencional reconeix desconèixer quina és la causa de l‘endometriosi. Estudien diverses teories que intenten explicar-ho com la Teoria de Samson, segons la qual durant el cicle menstrual part de la sang fluiria cap enrere, dins de les trompes de Falopi i cap a fora a l’interior de la cavitat pèlvica, on podria adherir-se a ovaris, intestins i paret pèlvica, o la Teoria de Halb que sosté que l’endometriosi podria sorgir com a conseqüència de disseminació de teixit endometrial a través de la circulació sanguínia i limfàtica, que el transportarien a localitzacions més llunyanes com ronyons, vesícula biliar i cavitat pleural. Aquest desconeixement és el que explica que els tractaments proposats siguin quirúrgics o pal·liatius -dirigits a minimitzar l’efecte dels símptomes-. En ambdós casos, com a mínim, donant lloc a un ventall d’efectes secundaris i col·laterals importants.

Més recentment, s’ha afegit una altra possible causa, aquesta vegada d’origen extern. Es tracta d’unes substàncies “noves” en el medi ambient, les dioxines, productes secundaris resultants de la producció d’altres substàncies químiques, com plaguicides, clorur de polivinil i altres solvents clorats. Una investigació impulsada per la Endometriosi Associacion (USA) des de 1992, ha revelat una relació entre la malaltia i l’exposició a les dioxines i el PCB (bifenils policlorats). Aquests químics, que actuen com hormones en el cos, danyen el sistema immunitari i clarament han demostrat causar endometriosi en animals.

Símptomes:

Els tres dolors esmentats són els símptomes més important, però també n’hi han d’afegits com:

.- Dismenorrea (irregularitat de la funció menstrual amb regles doloroses i difícils).
.- Disparèunia (dolor durant el coit).
.- Dolor pèlvic.
.- Dolor a la zona lumbar.
.- Necessitat urgent d’orinar o orinar freqüentment.
.- Diarrea alternada amb restrenyiment.
.- Dolor i/o sagnat intestinal.
.- Grans sagnats menstruals.

Tractaments:

.- El tractament de la medicina convencional és de dos tipus: un farmacològic, subministrant hormones que simulen un estat de menopausa, inhibint l’endometriosi en disminuir l’activitat hormonal ovàrica. El segon tractament convencional és el quirúrgic, mitjançant cirurgia laparoscòpica. Com hem dit abans amb efectes secundaris i col·laterals a tenir en compte.

.- El tractament en medicina natural es basa en la consideració que l’endometriosi es deu a un desequilibri en l’organisme, més concretament en el seu sistema immunològic. Cal tenir cura l’alimentació i comprovar que no hi hagi subjacent cap conflicte psicoemocional. Amb la homotoxicologia / homeopatia també s’han aconseguit resultats positius, en centrar el problema com una lluita de l’organisme contra les homotoxines. En resum, en medicina natural es recomana desintoxicar l’organisme, eliminar els bloquejos físics i energètics, i alimentar-se correctament.

Segons un estudi realitzat per un equip de científics de la Universitat de Milà, el consum diari de carn vermella duplica les possibilitats de patir aquesta malaltia, respecte a altres dones que mengen menys carn i més verdures.

Com millorar el problema:

Es barregen diverses qüestions que han demostrat influir en el desequilibri entre estrògens i progesterona com, la incapacitat del fetge d’eliminar l’excés d’estrogen, l’estrès excessiu, els dèficits nutricionals i desequilibris alimentaris que porten a mancances (o insuficiència) de vitamines, minerals i àcids grassos essencials, la píndola anticonceptiva, i més recentment com ja em comentat, l’exposició a contaminants orgànics persistents , especialment les dioxines.

Totes aquestes qüestions esmentades apunten a un tractament natural preliminar, que pots fer paral·lelament al tractament mèdic que segueixis, i que sens dubte millorarà el quadre de endometriosi: ajustar l’alimentació i afavorir les funcions del fetge evitant el que el perjudica en primer lloc, desintoxicant-lo, i després afegint hàbits que el beneficien.

Així, t’interessarà procurar evitar: sucres refinats (sucre blanc i sucre integral), cafè, alcohol, aliments molt grassos o formes de cocció greixos (fregits), medicaments (procura limitar al que específicament hagis de prendre per prescripció mèdica, i en la dosificació recomanada).

I serà bo que afegeixis aliments ecològics com: més fruites i verdures, cereals integrals, llegums, olis verges de primera pressió en fred, sal marina sense refinar (en comptes de la sal de taula comú), major descans i algun tipus d’exercici físic, o simplement caminar a pas viu durant 40 minuts cada dia, 6 vegades per setmana.

Depenent de la severitat dels símptomes, pot ser necessari prendre complexos vitamínics, minerals i complements alimentaris, però en aquest cas demana consell al teu terapeuta alternatiu o naturòpata respecte de les més adequades per a tu.

A tenir en compte:

En les últimes dècades la medicina al·lopàtica ha anat guanyant terreny, en la nostra societat i en les nostres cases. Fins i tot per processos tan simples com una grip, medicar està a l’ordre del dia. Quan toca parlar de salut femenina, el tema es torna encara més greu: tractaments hormonals substitutoris , controls protocol·laris qüestionables, intervencions quirúrgiques … Cap d’aquestes pràctiques, per esmentar-ne algunes, estan exemptes d’efectes secundaris molt seriosos, i encara que en determinats casos siguin l’última opció que ens quedi, hauríem en primer lloc, saber a què ens exposem i quines altres alternatives hi ha.

Vols donar la teva opinió? Escriu el teu comentari:

Nom *
Mail *
Web