Tot sembla indicar que l’hàbit de la migdiada si és saludable, ja que el cervell requereix d’una breu pausa després del migdia per continuar coordinant i mantenint l’atenció. Coneix tot seguit les característiques que ha de tenir aquest període de descans perquè no sigui molest ni s’alteri el cicle de son nocturn.

Descansar una mica després del dinar és un costum bastant antic que encara és practicat per molts pobles, generalment s’associa a les nacions hereves de la cultura grecollatina, de fet, la paraula migdiada prové del verb “sextejar” que els romans van crear per a designar el descans acostumat a la “hora sexta”, que en la nostra actual manera de mesurar el temps correspon al període comprès entre les 14:00 i les 16:00 hores.

Ningú posa en dubte que la son ocupa un lloc rellevant dins de la nostra qualitat de vida i influeix en el nostre estat de salut, a més que els metges repeteixen contínuament la importància de dormir lo suficient. Però, independentment que es procuri comptar amb les hores de descans nocturn adequades, aproximadament cap al migdia el cos delata certa somnolència. A què es deu?

Encara que moltes persones consideren que això és una conseqüència del procés digestiu, especialistes en trastorns del son sostenen que en realitat el cervell de l’ésser humà demana un moment de descans que arriba, efectivament, un parell d’hores després d’iniciada la tarda. Així mateix, aclareixen que un dinar pesat l’únic que fa és accentuar aquesta necessitat corporal, i que per tractar de contrarestar aquest fet es recorre al consum de begudes estimulants després de dinar, com cafè o te.

És així que moltes persones es pregunten si aquesta antiga costum és sana, ja que hi ha ocasions en que després de practicar-la s’experimenta mal humor i cansament; també tenen els seus dubtes les persones de la tercera edat, ja que encara que arriben a trobar aquesta pràctica plaent no els ofereix el descans necessari després d’una sèrie de nits d’insomni.

Evidència científica

La migdiada està molt estesa a Europa, però de manera contrària al que pensem, el país on té major acceptació no és llatí. En efecte, un estudi estadístic de l’Institut per la Investigació del Son i la Medicina de Regensburg (Alemanya), efectuat en cinc països del “vell continent”, va demostrar que pràcticament 1 de cada 4 alemanys té l’hàbit de descansar després de dinar.

L’enquesta, resposta per 19 mil persones, va sorprendre als investigadors, ja que no esperaven que els germànics fossin els més aferrats a la cultura de la migdiada, per davant d’italians (16%), anglesos (15%), espanyols (9 %) i portuguesos (8%), però troben una explicació en què els horaris de treball impostos a Alemanya obliguen els ciutadans a aixecar-se molt d’hora, fins i tot abans de les sis del matí, i per això el cervell exigeix una mica de repòs .

En conèixer aquests resultats, la Universitat de Regensburg va dur a terme un altre estudi, prenent com a escenari a la petita ciutat Vechta, al sud-oest d’Hamburg (Alemanya), però ara per conèixer l’efecte de la migdiada en el rendiment. Aquesta segona investigació va consistir en atorgar als treballadors de companyies locals l’oportunitat de descansar durant 20 minuts a l’oficina o sortir a relaxar-se d’alguna manera després de l’hora de dinar.

Els empleats, que al principi van acollir la mesura amb cert dubte, van començar a augmentar el seu rendiment setmanes després d’aplicar la nova política. La conclusió a la qual es va arribar és que el repòs després del migdia millora el rendiment intel·lectual, les capacitats de concentració, atenció i reacció, així com l’alerta cerebral. Així, es va concloure que aquest descans reactiva l’estat d’alerta al grau que els índexs d’accidents i errors comesos per falta de repòs disminueixen.

Per la seva banda, un senzill estudi dirigit pel doctor Jim Horne, especialista del Centre per a la Recerca del Son a la Universitat Loughborough (Anglaterra), confirma les conclusions dels alemanys. Després de donar-se a la tasca de recopilar estadístiques a Gran Bretanya, el científic va establir que la majoria dels accidents de trànsit tenen lloc entre les 2 i les 5 de la tarda, per la qual cosa els especialistes van considerar que quan la son assalta un conductor, el millor és estacionar i fer una migdiada, que pot salvar la seva vida i la dels altres.

No és estrany llavors que cada vegada siguin més les empreses europees que han incorporat els beneficis de la migdiada i, per això, en moltes s’han habilitat seccions perquè els empleats puguin relaxar-se en còmodes butaques. S’estan tornant populars les sales de descans o “nap lounges”, mentre que és cada vegada més comú la creació de sales de televisió en albergs i fondes instal·lades a un costat de les carreteres perquè els camioners descansin i reposen forces.

Com a dada addicional, cal esmentar que altres investigacions han conclòs que els malsons o episodis de terror nocturn en els nens poden deure’s a l’alt grau de cansament, de manera que molts petits amb aquest problema es noten beneficis en adoptar el costum de dormir diàriament després de dinar.

S’ha trobat que la migdiada és tan important en els primers anys de vida com ho és la son nocturna, i que a mesura que l’infant creix el temps de la migdiada es redueix. En termes generals, en complir el primer any un nen dormirà entre 1 i 2 hores després del dinar, cap als dos anys, el normal és que el descans duri una hora i mitja, aproximadament, mentre que en arribar al tercer any es redueix el temps a una hora. És important que, per aconseguir bons resultats, aquesta pràctica es dugui a terme més o menys a la mateixa hora cada dia.

La millor migdiada

Com que l’evidència obtinguda per aquests i més treballs similars permeten concloure que la migdiada és una pràctica adequada, per què llavors arriba a generar somnolència i mal humor? La resposta, diuen els especialistes, és que el descans prolongat en horari diürn fa que una persona s’endinsi en una etapa més profunda del dormir, coneguda com de moviment ocular ràpid (MOR, també conegut com REM, per les seves sigles en anglès) i ja no és tan fàcil despertar-se.

A mesura que les fases del son avancen es va generant un bloqueig normal en la recepció de la informació provinent dels sentits, de manera que relaxar-se és més senzill; a això se suma una natural paràlisi muscular que impedeix que representem allò que somniem (córrer , saltar, moure braços i mans). Tots dos fenòmens són més intensos quan es reposa per més de 40 minuts, i és per això que despertar-se després d’aquest període genera desorientació i algunes vegades malestar.

Per això els especialistes en trastorns del son suggereixen que el descans, fet aproximadament 10 o 15 minuts després de dinar, ha de durar al voltant de mitja hora, ja que una dormida més llarga pot produir el contrari del que es busca, és a dir, genera més somnolència, major dificultat de concentració i sobretot la sensació de no haver descansat.

Un fet similar pateixen les persones de la tercera edat, només que en ells el fenomen es pot tornar crònic, generant insomni durant la nit i una alteració considerable del seu cicle de son i vigília, donant lloc a un problema conegut com a trastorn del ritme circadià.

El somni és més fràgil en els adults grans, de manera que solen passar nits en blanc sense trobar la manera de descansar. En arribar el dia, el seu cansament és tal que inevitablement dormen, només que ho fan durant temps molt prolongat. Així, encara que al despertar se senten descansats, arriba l’hora usualment establerta per dormir i, de nou, pateixen insomni, però cada vegada més pronunciat, aconseguint dormir fins a altes hores de la matinada, creant un cercle viciós en què el seu horari es modifica respecte al que les seves activitats i gustos suggeririen com a raonable.

Per això, s’aconsella que les persones de la tercera edat observin acuradament la norma de no prolongar la migdiada més enllà de 30 minuts, i se’ls suggereix que sempre que la migdiada afecti el seu rendiment i son nocturna, vagin al especialistes en trastorns del son per conèixer la millor manera de realitzar aquesta pràctica o fins i tot per a determinar la conveniència de seguir portant-la a terme.

En conclusió, per obtenir beneficis de la migdiada sense riscos convé tenir en compte, d’acord amb els especialistes, alguns aspectes:

.- La migdiada pot practicar-la tot individu que ho cregui convenient, però no per més de mitja hora.

.- El repòs a mitja tarda és especialment benèfic per a nadons i nens.

.- No s’aconsella aquest costum en persones que pateixen insomni o tenen problemes amb els cicles son-vigília (com els treballadors nocturns), a menys que un especialista ho indiqui, detallant les característiques del descans.

.- La durada ideal de la migdiada és mitja hora, encara que per alguns 10 minuts poden ser suficients.

.- Sobrepassar 40 minuts de migdiada distorsiona els efectes positius d’aquest hàbit perquè s’entra en somni profund del que costa treball despertar-se.

.- Per reposar és millor emprar un sofà o cadira que el llit, així s’assegura una durada més propera a la ideal aconsellada pels experts.

.- Les dones embarassades poden recórrer a aquest hàbit sense problemes ni indicacions especials.

.- Finalment, considereu que una migdiada no és una pèrdua de temps, sinó un hàbit que contribueix a millorar el rendiment i que redueix els riscos a què ens exposem a les nostres activitats laborals i quotidianes, ja que amb ella millora l’agudesa mental, per tant s’ha de considerar com una inversió.