Subscriu-te a RSS Feed
per rebre les últimes actualitzacions del bloc.

Envia un correu electrònic
per donar les teves opinions o
proposar articles.


¡Compromís!

Sovint pensem que comprometre’ns és una decisió. Tenim un moment de claredat, i decidim que val la pena. Per a la majoria de nosaltres, triar un camí espiritual és la decisió més important de les nostres vides. El que a vegades no entenem és que no és una elecció. És un compromís. I un compromís és continu. S’ha de fer i renovar-se cada dia.

Si decideixes córrer una marató, no estàs només escollint estar present el dia de l’esdeveniment. Estàs escollint un camí, i això significa estar condicionat cada dia. Si fas omissió d’una setmana d’entrenament, pot ser que no arribis al dia de la marató.

Estar compromesos en un camí espiritual significa que de vegades estarem sols. Podem sentir-nos com una ovella negra. Altres vegades, hi haurà persones que vulguin que fracassem. O almenys, quan tinguem èxit, les seves inseguretats es despertaran i no s’alegraran pel nostre èxit.

I d’alguna cosa podem estar segurs: se’ns posarà a prova. No sobre la nostra decisió, sinó sobre el nostre compromís.

Vaig llegir aquesta setmana que quan Winston Churchill va arribar al poder a la Gran Bretanya en un moment en que el seu país es preparava per rendir-se davant les forces alemanyes, li va dir -al seu país- que si resistien i triomfaven, això seria recordat com el seu millor moment, però si no era així, es submergiria a si mateixos i a la resta del món de retorn a l’edat fosca. Winston Churchill es va negar a rendir-se. Però, el que és més important, li va explicar al seu país el preu que haurien de pagar. I pel fet que Gran Bretanya coneixia el cost, valia la pena lluitar per això.

Així que abans de prendre les nostres decisions i comprometre’ns, hem de saber el cost que comporten. I hem d’estar d’acord amb el preu.

Quan tens un compromís sobre el qual decidir, visualitza’l en la teva ment. Observa les retribucions potencials i avalua si segueix valent la pena. Rav Shimon bar Yojái sabia que hauria d’estar en una cova durant 13 anys si volia revelar el Zohar al món. Els kabbalistes sabien el preu que havien de pagar per fer la seva feina en el món i igualment ho van fer.

Quants kabbalistes potencials van iniciar el camí i no el van acabar? No van poder pagar el preu? No van poder vèncer els seus dubtes? No es van poder comprometre?

No sempre gaudiràs del que fas, però això forma part del preu per aconseguir la teva meta. Tot i que ara hagis iniciat aquest camí, siguis en el nivell que estiguis, hi ha un nivell corresponent de proves, de dubtes, de resistència.

Així que aquesta setmana, et recomano que comencis a escriure cada vegada que ajudes a una persona, perquè quan perdis de vista el teu propòsit en aquest camí, recordis que estàs aquí per alguna cosa més gran.

Vols donar la teva opinió? Escriu el teu comentari:

Nom *
Mail *
Web