La fruita és una meravella de la Naturalesa, i en certa manera un regal de la planta a qui desitgi agafar-la. No hi ha cap casa en què no hi hagi almenys una fruita. Perfumen les nostres taules o concedeixen la seva energia a les cremes de bellesa.

Quan l´ovari de la flor s´ha fecundat, es va nodrint dels mateixos elements que les fulles i va augmentant de mida gràcies a l´acció del aire (respiració), de la calor (transformació dels elements orgànics) i de la humitat. En la fase àcida, la fruita és aleshores rica en àcids i tanins i és aspre al paladar.

Durant la fase dolça, l’escorça perd el seu color verd, la fruita respira i consumint oxigen s´oxiden els àcids orgànics, que es transformen en hidrats de carboni. La fruita adquireix el seu aroma característic. La pectosa associada a la part fibrosa es redueix a pectina, la fruita es torna sucosa i ara si que la fruita es de bon menjar.

Virtuts de la fruita,

Què ens aporta concretament la fruita?   Ens aporta hidrats de carboni (quasi tots directament assimilables al ser glucosa i levulosa), aigua fisiològica (entre un 80 i 90%, segons la fruita), sals minerals i una immensa pila de vitamines (sobretot vitamina C), cel·lulosa (que afavoreix el trànsit intestinal) i àcids orgànics (alcalinitzants, ja que es combinen amb les bases per formar sals que es descomponen en l´organisme i formen carbonats alcalins depuratius de la sang i a més protegeixen les vitamines i eviten la seva destrucció).

La cèlebre vitamina “C”, a la qual se li atribueixen tantes virtuts (antioxidant, cicatritzant, preventiu de les cataractes, antihistamínic adequat per les al·lèrgies, ajuda en cas de grips, constipats i bronquitis, etc….. ), abunda sobretot al kiwi, la grosella negre, la llimona i la taronja, el mango i la maduixa.

Enumerar les virtuts medicinals de les diverses fruites o les malalties concretes que es poden curar mitjançant el seu ús adequat ocuparia tot un llibre. Entre les cures de fruites, les més populars són la de raïm i la de maduixa, que bàsicament s´utilitzen per a fer cures de desintoxicació i desacidificació actuant sobre el reumatisme, la gota, l’hipertensió, l’arteriosclerosi i el colesterol i en definitiva per fer una neteja depurativa de tot l´organisme. Aquestes cures, es fan menjant durant varis dies solament un d´aquests tipus de fruita i res més.

Elecció de la fruita,

Passar entre els expositors d´un mercat de fruites és una festa per els ulls. Però això no obstant, hi ha una misteriosa perfecció en allò que s´ofereix al comprador. Totes les pomes són exactament de la mateixa forma, tots els préssecs tenen exactament el mateix color daurat i rosat, totes les cireres i les taronjes semblen envernissades, totes les maduixes resulten intactes i brillants i el raïm és polpós i inflat.

Poques són avui en dia les fruites que es lliuren dels coneguts tractaments químics per tal d’evitar l’atac de les plagues que la mateixa agricultura moderna afavoreix.

Poques també les que no es recullen verdes i es “renten” amb productes com l’acetilbencildimetilamoníac, per a continuació madurar en cambres, sovint amb l’ajut de nous productes químics.

S’ha de rebutjar la fruita convencional que hagi sofert els atacs dels insectes o els ocells, sobretot perquè actualment, a l’era de la química, dins d’aquesta minúscula llaga s´hi hauran anat acumulant diversos productes, tant a l´hora del rentat com en les manipulacions següents.

Només les fruites de cultiu biològic, o aquelles que creixen en estat silvestre, com les mores, nabius (arándanos), les groselles, o les petites maduixes de bosc, es poden considerar ja productes plenament naturals.

La bona fruita té una pell “viva”, que no és ni massa encerada ni massa fina. La part que envolta el peduncle ha d’estar, especialment, sana i ben formada.

El perfum de la fruita és un bon senyal per conèixer-la. No ha de ser ni massa aspre ni massa dolç, una fruita que faci massa olor de sucre només serà, gairebé sempre, un globus aquós pobre en principis actius (nutrients). La poma, el préssec, la mandarina, tenen aromes propis i inimitables. La intensitat d´aquest aroma és un dels millors test.

Si el consumidor es decantés cap a la compra de fruita biològica de confiança, s’obtindrien el fruits de millor qualitat a preus més competitius i s’afavoriria la tasca d’aquells que cuiden la terra millor. La fruita de qualitat biològica, d’aspecte apetitós, amb garantia d’origen i amb tots els seus nutrients, no és cap mite. Al cap i a la fi, és la fruita que hem menjat sempre, i la que ha arribat a nosaltres des que fa mil·lenis l´home va ser capaç d’adaptar al cultiu les varietats d´arbres i arbustos silvestres.

El drama de la fruita moderna,

Els productes químics agrícoles s’acumulen dins de l’organisme humà, sense que aquest sigui capaç d’eliminar-los. A més l’excessiva fertilització química condueix de manera paradoxal a la degradació del sòl, ja que destrueix el microorganismes que formen part integral de l’humus. La destrucció d´aquests microorganismes fa que la terra resulti estèril i que l´erosió actuï a penes sense oposició.

Com a conseqüència, per mantenir el mateix rendiment cal recórrer a dosis creixents d’adobs químics. Les fruites obtingudes mitjançant la superproducció solen ser molt pobres en vitamines i minerals, i el seu sabor ha desaparegut del tot, i d’aquí procedeix la seva característica insipidesa.. Per produir-les s’han utilitzat enormes quantitats d’adobs, i això desequilibra tant el sòl com la planta. La pèrdua de la immunitat natural del sòl comporta la proliferació de diminuts predadors (lirons, musaranyes, ratolins, etc.) i paràsits, que es combaten amb quantitats creixents de plaguicides, fungicides, etc.

El perjudici per l’home i la terra és evident. Ingerim ingents quantitats de productes químics amb propietats cancerígenes, es perden els sabors característics, es deteriora la terra arribant a límits irreversibles i les fruites s’han de consumir sovint sense la seva pell nutritiva i saborosa.

Val a dir que aquest drama, amb la producció biològica, no passa.

Quan i com prendre la fruita,

És imprescindible menjar la fruita ben madura i mastegar-la bé, si no és així es produiran fermentacions i gasos. Si l’aparell digestiu de certes persones no suporta la fruita que provin la fruita cuita, és molt més digerible.

Hem de menjar la fruita amb pell, dons les vitamines es concentren a sota i a la mateixa pell. Per tant l’ideal és que la fruita sigui biològica. En cas de dubte de la seva procedència és millor pelar-la, ja que el rentat no elimina del tot els residus de plaguicides.

Excepte en cas d’una cura de fruites, el consum d´aquestes ha de ser mesurat, la dosi correcte seria una o dues fruites cada vegada. En el cas d’una persona sana, és bo prendre la fruita sola (a l´esmorzar, berenar, aperitiu o entre àpats). A vegades resulta molt saludable fer un àpat a base només de fruites  (si pot ser el cap de setmana) de tant en tant. Una fruita presa a tall d’aperitiu  ajudarà a calmar la gana. Si es té per costum prendre alguna cosa de fruita durant un dels dos àpats principals, és més saludable menjar-se-la al principi que al final per evitar així possibles dificultats digestives derivades de la fermentació dels sucres i també per el fet de que tenen algunes substàncies àcides que estimulen les secrecions del estómac lo que facilita la digestió. La taronja com a últim aliment abans d´anar-se’n a dormir va malament a molta gent. No en va un proverbi marroquí diu: “la taronja és or al matí, plata al migdia i plom a la nit”.

Els sucs de fruites,

Convindria beure’ls, si és possible, havent-los preparat un mateix amb fruites fresques i de bona qualitat, com aperitiu un quart d’hora abans dels àpats o, millor encara, al matí en dejú, o lluny de l’àpat, cap a les 10 del matí o a les 7 de la tarda.
No s´ha d’abusar dels sucs de fruites àcides. L’acidesa d’aquestes fruites, que en certa manera queda temperada gràcies a la polpa, resulta molt superior en prendre el suc sol. Si s’en pren en massa quantitat poden acidificar en excés la sang i tenir un efecte descalcificador al obligar al cos a neutralitzar els àcids fen intervenir certes bases com el calci, que desprès serà deduït del que correspon als ossos i a les dents (fer servir una palleta per no danyar l’esmalt dental).
Aquest efecte descalcificador encara és més important quan es prenen refrescos amb gas, que convinent sucre i àcid fosfòric. Cal tenir en compte que els sucs de fruita industrials envasats no tenen vitamines ni enzims doncs com a mínim han estat pasteuritzats per allargar-ne la conservació.