Subscriu-te a RSS Feed
per rebre les últimes actualitzacions del bloc.

Envia un correu electrònic
per donar les teves opinions o
proposar articles.


Drenatge limfàtic.

És l’activació manual del líquid intersticial i de la limfa a través dels canals pre-limfàtics i dels vasos limfàtics. És una tècnica de massoteràpia que s’engloba en el camp de la fisioteràpia i en les tècniques de massatge terapèutic.

Es pot definir com una sèrie protocol·litzada de maniobres manuals molt suaus que, basades en un profund estudi de la anatomofisiologia del sistema limfàtic, es realitzen amb la finalitat de drenar o desplaçar la limfa que per qualsevol causa patològica es troba estancada en territoris limfàtics sans per la seva evacuació normal cap al torrent venós.

La clau de l’èxit del drenatge limfàtic manual és al drenatge de les proteïnes dels edemes limfàtics, que ara per ara, no són capaços de drenar per mitjans instrumentals (per exemple, la pressoteràpia, que drena només líquid intersticial).

La tècnica va ser descrita per primera vegada i desenvolupada el 1932 per la parella danesa formada pel Dr Emil Vodder i la seva dona Estrid. I seguida posteriorment per altres fisioterapeutes, entre els quals destaca Leduc. Encara que relativament recent, l’estudi del sistema limfàtic i les seves funcions ja es coneixien en l’antiguitat.

En temps d’Hipòcrates ja es coneixia “la sang blanca”, referint-se a l’existència d’uns conductes que contenien un líquid lletós i blanquinós. Avui sabem que es tracta dels vasos quilífers, responsables del transport dels greixos provinents de la digestió, que no poden ser absorbits per via venosa. Aristòtil, Heròfil de Calcedònia i Erasístrates ja esmenten en els seus escrits “certes estructures anatòmiques, que tanquen un fluid incolor”, aparença que presenta la limfa. Heròfil de Calcedònia cita uns gots que van a parar a una “espècie de glàndules no definides”, a les que actualment anomenem ganglis limfàtics.

L’aplicació fonamental del drenatge limfàtic manual terapèutic és al camp de l’oncologia per al tractament del limfedema. És un tractament complementari en el cas de elefantiasi, cel·lulitis, edemes traumàtics o complicacions limfàtiques posteriors a una cirurgia estètica.

Cada vegada és més freqüent trobar en els hospitals un departament de “linfoterapeutes”. Les maniobres manuals són molt suaus i sempre indolores per al pacient. El temps que dura una sessió és variable. L’objectiu final, és activar la circulació de la limfa, perquè aquesta no s’estanqui ni se saturi de substàncies de rebuig o gèrmens nocius. Les manipulacions especifiques del Drenatge Limfàtic Manual van dirigides a afavorir el pas de la limfa cap als ganglis regionals superficials.

Indicacions:

.- Acne.
.- Cel·lulitis (el greix acumulat reté aigua com si fos una esponja).
.- Edemes facials.
.- Varius.
.- Fibromiàlgia.
.- Cames cansades.
.- Edemes per embaràs (prevenció d’estries, descàrrega de les cames).
.- Edemes linfoestàtics (en els edemes de braç després extirpació mamària).
.- Edema del sistema nerviós (migranyes, mals de cap, vertigen).
.- Edemes postoperatoris i per millorar la presentació de cicatrius.
.- Malalties cròniques de les vies respiratòries.
.- Edemes d’origen traumàtic: hematomes, luxacions, estirades musculars, i molt indicat per a la recuperació dels esportistes.
.- Artritis, artrosi i afeccions de les parts toves.
.- Limfedema congènit o adquirit.
.- Edemes en la menstruació.
.- Dis-tonia neurovegetativa (nervis, ansietat).
.- Úlceres de decúbit.
.- Hematomes.

Contraindicacions:

.- Hipotensió arterial
.- Tiroidepatíes.
.- Àlgies pèlviques.
.- Malalties auto-immuno-al·lèrgiques (lupus, artritis reumatoide)
.- Asma bronquial.
.- Inflamacions agudes (gota, reuma, còlics nefrítics).
.- Nevus (taques a la pell).
.- Post-tromboflebitis i post-trombosi.
.- Edemes per insuficiència cardíaca congestiva.

Vols donar la teva opinió? Escriu el teu comentari:

Nom *
Mail *
Web