La creixent resistència dels bacteris als antibiòtics químics i els efectes secundaris derivats del seu mal ús, fan que cada vegada més gent utilitzi mètodes naturals.

Mentre que els antibiòtics utilitzats racionalment són indispensables en la pràctica mèdica, l’abús dels mateixos tant a nivell mèdic com en l’agricultura i la ramaderia convencional està produint generacions de bacteris resistents, les infeccions s’agreugen i el pacient no es cura. Fins i tot ja s’han detectat bacteris “indestructibles” als que no els afecten cap tipus d’antibiòtic conegut.

La ciència mèdica ens adverteix de l’ús massiu i irreflexiu d’antibiòtics, que no només s’han convertit en productes químics mancats d’eficiència, sinó que tenen notables efectes nocius.

La batalla contra bacteris resistents

Els primers senyals d’alarma van saltar quan diversos centres hospitalaris anunciaren que la vancomicina, un potent antibiòtic, era incapaç de combatre el estafilococs aureus, el bacteri responsable de moltes infeccions hospitalàries. Passa el mateix amb la penicil·lina: un 40% de les soques de Estreptococs pneumoniae, causant de pneumònies, meningitis i otitis s’ha tornat resistent totalment o parcialment a aquesta. Més perilloses encara s’han tornat algunes soques de enterococs (capaços de provocar greus infeccions del tracte urinari i les vàlvules cardíaques), immunes a tots els fàrmacs existents al mercat.

“Aquesta situació planteja la desconcertant possibilitat que arribarà un moment en què els antibiòtics, com a sistema terapèutic, tindran interès només des d’un punt de vista històric”, ha advertit el doctor Stuart Levy, expert de fama mundial sobre la resistència als bacteris.

Fleming ja va advertir el 1945: “L’abús de la penicil·lina acabarà provocant el desenvolupament inevitable de bacteris resistents”. I això que llavors no se sabia que aquests microorganismes, a més de comunicar-se entre si de manera intel·ligent, són capaços de prevenir estratègicament l’atac de altres medicaments quan es fan immunes a un. Així doncs, qualsevol intent de destruir-los està destinat a fracassar tard o d’hora perquè, d’altra banda, segons assenyalen els experts, “els bacteris produeixen una nova generació cada vint minuts i es multipliquen 500.000 vegades més de pressa que els humans”.

“Sens dubte, tenim un greu problema”, observa Stephen H. Bühne, autor del llibre Antibiòtics naturals. “L’era dels antibiòtics s’ha acabat -afirma ell mateix-. El grau i velocitat d’evolució dels bacteris és tan ràpid que els nous antibiòtics generen resistència en pocs anys, en lloc de les dècades que necessitaven abans. És un futur esgarrifós. Però encara queden uns raigs d’esperança “.

Efectivament, alguns científics assenyalen que si comencem per reduir dràsticament l’ús dels antibiòtics en la producció ramadera i avícola convencional (els aliments carnis, pollastres i ous que ens venen estan sovint contaminats amb bacteris com el Campylobacter i la salmonel, ambdues resistents als antibiòtics) i limitem la seva utilització als casos més greus per a la salut, potser puguem superar almenys part del problema perquè … els investigadors han descobert també que quan els bacteris no topen regularment amb antibiòtics, comencen a oblidar com resistir-s’hi !

Tornar a les arrels

Un retorn a les pràctiques ecològiques tan agrícoles com ramaderes i mèdiques d’abans, així com una presa de consciència en relació amb la importància de mantenir-nos sans i aprendre a enfortir de forma natural el nostre sistema immunitari, són les nostres millors armes per enfrontar-nos contra aquests microscòpics éssers.

D’altra banda, el fet que els antibiòtics naturals no generin resistències per part dels bacteris ja és suficient per plantejar la seva utilització regular, però no cal oblidar que, a més, afavoreixen el procés de regeneració del epiteli, estimulen els mecanismes naturals d’eliminació, promouen el funcionament dels òrgans en general, inhibeixen el creixement dels gèrmens patògens i augmenten les defenses de l’organisme, mentre que els antibiòtics sintètics solen baixar-les.

Aliments antibiòtics

Per reforçar el sistema immunològic és convenient que la nostra dieta estigui composta per aliments rics en proteïnes vegetals procedents de lleguminoses (llenties, cigrons, faves, mongetes), grans integrals (arròs, civada, blat de moro, ordi, amarant i quinoa) i fruites i verdures, sobretot la llimona, degut al seu alt contingut de vitamines, minerals i fitoquímics, molts del grup dels flavonoides. Diversos compostos d’aquest grup tenen efectes antibiòtics i antivirals. Entre les millors fruites per a consum amb freqüència podríem destacar les prunes, ja que contenen gairebé totes les vitamines del complex B, la qual cosa les converteix en excel·lents antibiòtics naturals. Els àcids grassos poliinsaturats de la seva pell reforcen la protecció de la membrana de totes les cèl·lules del cos, impedint així l’entrada de bacteris causants d’infeccions i malalties. També reforcen el sistema immunitari i el cor.

Per prevenir les infeccions convé així mateix reduir al màxim el consum de farines, sucres refinats, lactis i carns. El seu alt contingut en greixos saturats i les seves deficiències d’àcids grassos omega 6 i omega 3 exerceixen un efecte negatiu sobre les defenses i afavoreixen les infeccions recurrents. Existeixen a més Plantes Medicinals amb poderosos efectes antibiòtics directes o bé activadors de les defenses que convé consumir amb certa regularitat o utilitzar expressament com a alternativa als antibiòtics químics quan calgui.

Aliments amb elevades dosis de vitamines com la A (retinol) ajuden a mantenir la integritat dels epitelis, que és per on penetra qualsevol infecció. Altres vitamines bàsiques són la E (antioxidant) ja que l’oxidació cel·lular augmenta considerablement durant les infeccions, i l’àcid ascòrbic o vitamina C, que sol usar-se així mateix en els processos infecciosos perquè augmenta les defenses davant dels gèrmens. Un altre nutrient important per ajudar el cos a lluitar contra la infecció fabricant anticossos específics és el zinc, ja que disminueix la severitat dels símptomes i escurça la durada de l’episodi infecciós.

La inclusió de prebiòtics (substàncies que es troben en aliments com el blat, all, préssecs, ceba, remolatxa o les carxofes), i / o probiòtics (presents en aliments com el iogurt i llets fermentades, tots dos rics en lactobacils acidòfils) a la nostra dieta diària ajuda a equilibrar i mantenir saludable la flora intestinal i la vaginal, disminuint així la susceptibilitat de patir infeccions d’estómac, intestí i vagina. Així mateix, els prebiòtics i probiòtics són vitals en aquelles persones que estan rebent tractament mèdic amb antibiòtics, ja que reposen la flora intestinal i vaginal (lactobacils) destruïda per aquests, prevenint així l’aparició de diarrees. En general, tenen un important paper com anticancerígens, sobretot contra el càncer de còlon.

Crucíferes i Liliàcies

Són nombroses les plantes crucíferes i liliàcies que tenen un intens poder antibiòtic.

.- Crucíferes: En aquest grup cal esmentar la mostassa, el rave, l’herba de la cullera i, en especial, els créixens. El consum de 20 grams d’aquests últims permet obtenir un potent efecte antimicrobià que persisteix en l’orina durant hores, gràcies als compostos sofrats especials (S-metil i S-propilcistein-sulfòxid) que conté aquesta planta.

.- Liliàcies: A aquesta família pertanyen els alls, les cebes i els porros. Tots ells conté àcid tiociànic-HSCN, la seva estructura química presenta complexos compostos sofrats amb gran poder bactericida. A més d’afavorir l’activitat dels enzims involucrats en la desintoxicació de l’organisme, ajuden en el procés de curació de ferides, exerceixen efecte antiinflamatori i analgèsic i en especial el all i la ceba tenen un efecte anticancerós.

Altres plantes de reconeguda acció antibiòtica contra bacteris, virus i fongs són:

.- Pròpolis.
.- Equinàcea.
.- Arbre del te o Tea tree.
.- Noni.
.- Gingebre.
.- Orenga.
.- Escorça de Ungla de Gat.
.- Fulles de Graviola.
.- Regalèssia.
.- Llavors de aranja (extracte).
.- Farigola.