Subscriu-te a RSS Feed
per rebre les últimes actualitzacions del bloc.

Envia un correu electrònic
per donar les teves opinions o
proposar articles.


El negoci de la salut.

La majoria de la població creu que la seva salut està en bones mans. Creu a ulls clucs lo que els organismes sanitaris ens diuen sobre les malalties i les diverses formes de combatre-les. Ens han adoctrinat a creure en dogmes que no poden ser posats en dubte, ja que els pocs que ho han fet han vist les seves carreres professionals arruïnades.

La nova Inquisició sanitària, emparada per les multinacionals farmacèutiques, no permet que ningú pugui treure a la llum els seus negocis mafiosos i els foscos interessos que s’amaguen darrere dels seus murs infranquejables.

Han exterminat tota competència. Als investigadors metges se’ls “orienta” i els dissidents són empresonats i les seves veus reduïdes al silenci. Els possibles productes alternatius naturals que poguessin fer-los la competència han caigut a les seves mans gràcies a l’anomenada legislació Codex de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i les patents de l’Organització Mundial del Comerç (OMC).

Els governs i els mitjans de comunicació s’ocupen d’influir sobre la població alimentant la por a la malaltia. Es manipulen els gens, es patenta tota forma de vida, es comercia amb òrgans, s’irradien aliments, es pasteuritza la llet, s’imposen obligatòriament més de trenta vacunes des de la infància … i mentrestant els costos pugen i les multinacionals s’enriqueixen a costa de la nostra salut i obligant-nos a un silenci selectiu.

Darrere hi ha les grans corporacions bancàries, polítics amb enormes sumes de diners invertides en accions dels laboratoris farmacèutics, com és el cas de Donald Rumsfeld, antic secretari de Defensa dels EUA, accionista de la companyia farmacèutica Gilead, la creadora del Tamiflu per la grip aviària. Robert Zoellick, a qui el propi George W. Bush va proposar per presidir el Banc Mundial, ha estat un bon amic de la indústria farmacèutica, com s’ha publicat. Associated Press va difondre que Karl Rove, l’assessor més poderós de Bush, ja dimitit, tenia un quart de milió de dòlars en accions de la farmacèutica Johnson & Johnson. Com va posar de manifest el periodista Miguel Jara, gràcies a la Llei d’Accés a la informació dels Estats Units, sabem quines companyies farmacèutiques ofereixen diners a quin candidat electoral d’aquell país cada vegada que hi ha eleccions, i quina quantitat (enormes quantitats). Després els guanyadors tornen els favors amb lleis fetes a la mesura d’aquestes corporacions o amb decisions que les afavoreixen. A més, el Govern dels EUA actua com a representant comercial de les farmacèutiques nord-americanes en els fòrums globalitzadors, com en les reunions de l’Organització Mundial de Comerç (OMC), en la que pressiona a favor de les lleis internacionals de patents. Avui els diners dels laboratoris farmacèutics financen les campanyes electorals als EUA i suposen el 70% dels ingressos de la FDA, l’agència de medicaments nord-americà, una institució pública.

I a Europa passa una cosa semblant. Per exemple, en un Congrés Mèdic les presentacions i ponències que apareixen en aquests esdeveniments estan controlades i requereixen obligatòriament ser primer acceptades pel “comitè científic” organitzador del congrés. I qui designa aquest comitè científic? Doncs generalment qui finança l’esdeveniment: la indústria farmacèutica. Si, avui són les multinacionals les que decideixen fins a on s’ensenya als futurs metges a les facultats i què es publica i s’exposa en els congressos de medicina! El control és absolut, una dictadura sanitària que ens afecta a tots, fins i tot als propis metges que no tenen accés a una altra font d’informació que no sigui la proporcionada per les indústries del sector.

El negoci de la salut

Els diners controla totalment la Medicina. I l’única cosa que de veritat interessa als qui es mouen en aquest negoci és guanyar diners. I com guanyar més? Doncs fent que la gent estigui malalta … perquè les persones sanes no generen ingressos. L’estratègia consisteix, en definitiva, a tenir malalts crònics que hagin de consumir tot tipus de productes pal·liatius, és a dir, per tractar només símptomes; medicaments per alleujar el dolor, baixar la febre, disminuir la inflamació … però mai fàrmacs que puguin resoldre una malaltia. Això no és rentable, no interessa. La medicina actual està concebuda perquè la gent estigui malalta el major temps possible i compri fàrmacs, si és possible, tota la vida. I això ho ratifiquen molts metges, com la Dra. Ghislaine Lanctôt, mèdica resident al Canadà a la qual se li va retirar la llicència per a exercir per oposar-se a les manipulacions de les multinacionals “farmafioses” i denunciar tots aquests atropellaments. Ells ho controlen absolutament tot: mitjans de comunicació, organismes oficials i la pròpia opinió pública. A qui s’atreveixi a dissentir se’l difama públicament, se li malmet la carrera professional i se l’aparta de la societat com a un pària.

Màrtirs de la “farmàfia”

Noms com Mirko Berljanski, que va treballar al Institut Pasteur de França sota la tutela d’un premi Nobel o com el Dr. Duesberg, eminent investigador de immunologia d’USA. A tots dos se’ls hi va tancar el laboratori i se’ls va prohibir seguir investigant altres alternatives a la SIDA perquè s’allunyaven de la “sacrosanta” veritat oficial. Els que volen ajudar-nos són condemnats per xerraires, i els veritables xarlatans, els mafiosos de la salut, gaudeixen de tots els privilegis i s’omplen les butxaques a costa de les nostres malalties. El nostre silenci davant aquests atropellaments ens mata i empobreix, a més de ser un atemptat als drets humans.

La paradoxa és que quan un metge utilitza teràpies alternatives o no convencionals se l’acusa i porta els Tribunals per practicar “tractaments no mèdics”, però quan un terapeuta no mèdic utilitza les mateixes teràpies se l’acusa de “exercici il·legal de la medicina” . ¡La més absoluta i delirant manca de lògica! I darrere està apuntant a la nuca la difamació, com a arma a utilitzar contra els dissidents. A Espanya, a cada moment, salten als mitjans de comunicació campanyes d’intoxicació i difamació contra les teràpies o els productes naturistes, orquestrades i finançades pels organismes sanitaris públics i privats que al seu torn són dirigits per les multinacionals farmacèutiques. Val recordar el cas sobre el “Bio-Bac”, amb una intervenció policial d’alt nivell, ja podien utilitzar la mateixa força contra els capos de la droga. I tot això per després demostrar que aquest producte natural era innocu i havia ajudat a alleujar el dolor i el patiment a malalts desnonats de càncer i altres malalties degeneratives. Més d’una dotzena de metges tractats com a delinqüents i jutjats en els mitjans de comunicació per a més escarni públic, i després … el silenci mediàtic.

Als EUA un altre cas indignant va ser el del Dr. Halstead, un metge de Califòrnia de gran reputació a qui se li va retirar la llicència per a exercir i fins i tot se li va prohibir afirmar en públic que havia estudiat medicina! Cinc anys de presó per tractar alguns pacients de càncer amb unes herbes medicinals que es va portar del Japó. No hi va haver morts ni denúncies per part dels seus pacients. El crim d’aquest doctor va ser apartar-se dels tractaments oficials del càncer: quimioteràpia, radioteràpia i cirurgia. Se li ha prohibit fins i tot dirigir un Institut d’Investigacions Oceanogràfiques que no té finalitats lucratives ni relació amb la medicina. Visca la justícia!

En definitiva, i tal com va denunciar la Dra. Lanctôt, l’anomenat sistema sanitari és en realitat un sistema de malaltia. Es practica una medicina de la malaltia i no de la salut. Una medicina que només reconeix l’existència del cos físic i no té en compte ni l’esperit, ni la ment, ni les emocions. I que a més tracta només el símptoma i no la causa del problema. Es tracta d’un sistema que manté al pacient en la ignorància i la dependència, i al qual s’estimula perquè consumeixi fàrmacs de tot tipus.

El metge és -moltes vegades de forma inconscient, és veritat- la corretja de transmissió de la gran indústria. Durant els 5 a 10 anys que passa a la Facultat de Medicina el sistema s’encarrega de inculcar uns determinats coneixements i de tancar els ulls a altres possibilitats. Posteriorment, en els hospitals i congressos mèdics, se’ls reforça en la idea que la funció del metge és curar i salvar vides, que la malaltia i la mort són fracassos que ha d’evitar a tota costa i que l’ensenyament rebut és l’únic vàlid. A més se’ls ensenya que el metge no s’ha de implicar emocionalment i que és un “déu” de la salut. Per això -fins i tot- hi ha caça de bruixes entre els mateixos professionals de la medicina. La medicina oficial, la “científica”, no pot permetre que hi hagi altres formes de curar que no siguin servils al sistema. Al pacient no se li deixa triar la forma en què vol ser tractat, se l’obliga i condiciona perquè no s’aparti de la trajectòria oficialment establerta.

Estimats companys, no combreguem amb rodes de molí. Exigim el lliure accés a la informació i a que respectin les nostres decisions i la llibertat d’elecció. Reflexionem sobre els interessos que cal tenir en compte i aprenguem a llegir “entre línies” i a ser crítics amb la informació que quotidianament ens satura els sentits.

2 comentaris per a

El negoci de la salut.

  • Fumiguen Lleida |

    Hola,

    aquesta pàgina web es impresionant,

    coneixes a en josep pàmies?
    http://joseppamies.wordpress.com/

  • esteve vila casañas |

    Certament subscribeixo tot el que aci exposes i agraeixo la valentia que aixo comporta. El que em preocuma personalment es la estructura muntada arran la denominada SALUT MENTAL amb tota la parafernalia de MEDICACIONS que son clarament DROGUES i molt sovint creen adiccions.

Vols donar la teva opinió? Escriu el teu comentari:

Nom *
Mail *
Web