Subscriu-te a RSS Feed
per rebre les últimes actualitzacions del bloc.

Envia un correu electrònic
per donar les teves opinions o
proposar articles.


Antenes perilloses, radiacions electromagnètiques.

L’Administració facilita el desplegament de milers d’antenes camuflades gairebé sense informació ni control. Mentrestant, les empreses controlen als mitjans amb la seva ingent inversió publicitària.

La UE consagra el principi de precaució davant possibles perills per a la salut “en cas que les dades científiques no permetin una determinació completa del risc”. No obstant això, tot i que fins ara no hi ha informes concloents sobre les antenes, l’Administració local de qui depèn en última instància aquesta qüestió té un posicionament diferent.

Així, la Federació de Municipis i Províncies ha constituït un gabinet “per respondre en l’àmbit local a l’alarma social, tant des del punt de vista de la ciència com des de la comunicació” respecte a les antenes. A més, insta que a les ciutats, allà on no arribi la cobertura, s’instal·lin petites antenes a peu de carrer (picoantenes) “simulant elements ornamentals”. Paradoxalment, aquestes recomanacions s’inclouen en el seu Codi de Bones Pràctiques.

“Les empreses cada vegada requereixen més antenes per oferir serveis com la televisió per al mòbil”, adverteix Yolanda Barbazan, de la Plataforma Estatal contra la Contaminació Electromagnètica. A la seva ciutat, Madrid, “han posat les antenes on els ha semblat i l’Ajuntament no ha intervingut per a res”.

Camuflatge i nocturnitat

En tot l’Estat espanyol, centenars d’associacions demanen que es racionalitzi la instal·lació d’antenes i proposen que es prohibeixi la seva col·locació a les teulades dels habitatges (com a Israel o la localitat basca de Portugalete). A Toledo s’acaba d’acordar el trasllat d’un repetidor a l’Acadèmia Militar, però són nombrosos els casos que acaben en els jutjats amb sentències variades.

Alguns veïns han arribat a denunciar que operaris sense distintius i de nit han posat picoantenes en façanes de comerços. Altres empreses ofereixen camuflatges en forma de xemeneies o arbres. El col·lectiu vallisoletà Avaate denúncia a més que moltes picoantenes són clandestines i demanen més controls. No obstant això, l’any 2007 el Ministeri d’Indústria només va realitzar mesures en 149 “emplaçaments sensibles” de tot l’Estat. El problema és que pocs semblen estar disposats a renunciar al mòbil o el wifi i si es redueixen les antenes, les que quedaran haurien emetre amb més potència.

Davant d’això, els operadors tenen una estratègia clara basada en els maletins: ja estan oferint 18.000 euros anuals a les comunitats de veïns per posar una antena. “Una misèria en comparació amb els beneficis que donen”, apunta Barbazan. Així ha de ser, perquè Telefónica, Vodafone i Orange figuren entre les deu empreses que més gasten en publicitat, i el 2008 les dues primeres van ser les úniques que van augmentar la seva inversió tot i la crisi, segons les dades del sector acabades de publicar per Infoadex .

Pot ser l’explicació perquè el 2002 TVE es negués a emetre un documental encarregat per Documentos TV en què el conseller delegat de Telefónica Móviles, Javier Aguilera, se’n va anar de la llengua: va reconèixer com a “indiscutible” que l’ús del mòbil és un factor de mortalitat fins i tot per als que no l’usen. “Però cony, el món és com és”, concloïa. El documental, Contra corrent, es pot veure a internet, a l’enllaç que apareix a continuació.

L’últim informe de la UE

A principis d’abril, el Parlament europeu va aprovar un informe no vinculant sobre les consideracions sanitàries relacionades amb els camps electromagnètics. El text reclama que les antenes de telefonia mòbil o les xarxes elèctriques d’alta tensió s’instal·lin a una distància mínima d’escoles, residències d’avis o centres de salut i que es publiquin mapes amb els nivells d’exposició a aquestes ones. L’informe demana també que es revisi el fonament científic i els límits d’exposició a les ones electromagnètiques fixats el 1999. Es “deplora” així mateix que la publicació dels resultats de Interphone, el major estudi epidemiològic internacional sobre la relació entre l’ús del mòbil i certs tipus de càncer es dugui ajornant des del 2006. També demana als Estats que reconeguin com una discapacitat la hipersensibilitat elèctrica.

Vols donar la teva opinió? Escriu el teu comentari:

Nom *
Mail *
Web