Subscriu-te a RSS Feed
per rebre les últimes actualitzacions del bloc.

Envia un correu electrònic
per donar les teves opinions o
proposar articles.


Plantes per els càlculs renals o pedres al ronyó.

En cas de càlculs renals o pedres al ronyó les plantes medicinals són molt efectives, tant per prevenir com per ajudar-nos en cas de còlics.

Els càlculs renals o pedres al ronyó (Litiasi renal) és una concreció (acumulació de partícules) que es forma en el ronyó a partir de la sedimentació de cristalls de minerals. És una afecció molt dolorosa quan les pedres es situen en el urèter, especialment en orinar.

Símptomes al patir càlculs renals o pedres al ronyó

Degoteig, dolor al costat, el ventre o la cuixa, desig freqüent d’orinar, coïssor en orinar, nàusees, espasmes abdominals, dolor a la vulva i en els testicles, febre, sang en l’orina, orina de color vermellós o marronós, etc.

Causes que afavoreixen els càlculs renals o pedres al ronyó

.- Cristalls de calci: constitueixen la majoria de càlculs renals (80%) i es formen per les combinacions de calci amb el fòsfor o amb els oxalats. Una dieta molt plena de productes lactis, oxalats i proteïnes pot ser la causant d’aquestes formacions, encara que altres vegades són produïdes per malalties corporals.

.- Cristalls causats per infeccions urinàries: (Càlculs d’estruvita) El 10% d’aquests càlculs està format per sedimentacions d’estruvita propiciades per la alcalinització de la sang que realitzen els bacteris causants de les infeccions.

.- Cristalls d’àcid úric: formats per sedimentació de l’excés d’àcid úric en la sang. De vegades són el símptoma d’altres malalties corporals. Menys freqüents que els anteriors, afecten a un 5% dels casos.

.- Cristalls d’aminoàcids: (Càlculs de cisteïna) Són els menys freqüents encara que els més dolorosos.

Plantes per als càlculs renals o pedres al ronyó

Encara que la majoria dels càlculs renals o pedres al ronyó es dissolen espontàniament, és convenient realitzar una visita al naturòpata perquè esbrini quin tipus de càlcul és i quin tractament o conducta alimentària s’ha de dur per evitar la seva reaparició. Si se sospita la presència d’un càlcul renal, s’hauria orinar en un recipient d’on es pogués filtrar la pedra, en cas de poder eliminar-la, per portar-la a analitzar. Si es presenta febre o sang en l’orina, la visita a l’especialista es fa necessària. Hi ha alguns càlculs renals que, per la seva grandària, no es poden expulsar pel que requereixen altres mètodes de dissolució o extracció, entre els quals hi ha les ones de xoc o les intervencions quirúrgiques com a últim recurs.

Evitar la formació de càlculs renals o pedres al ronyó

.- Beure molta aigua: l’aigua és el medi en què es dissolen totes les toxines i minerals. És expulsada a través dels porus de la pell i de l’orina. Una micció abundant i regular impedeix la sedimentació dels cristalls de certs minerals que, en agrupar-se, formen les pedres al ronyó. S’hauria de beure entre 2 i 3 litres diaris, especialment quan fa molta calor o s’ha realitzat un exercici físic fort i en altres circumstàncies com excés de sudoració o diarrees. És especialment important beure un vas ple d’aigua al matí en dejú, si pot ser tebi millor.

.- Controlar l’alimentació: ja que són molts els càlculs renals o pedres al ronyó que es tornen a formar, controlar l’alimentació és molt important per evitar la formació de càlculs:
– Evitar la ingesta d’aliments rics en oxalats, entre els quals es trobarien els espinacs, el te, la verdolaga, els tomàquets, les mongetes, les maduixes, la xocolata, etc. que poden formar cristalls.
– No abusar del consum de productes lactis, encara que resulta perjudicial prescindir-ne. L’abús pot afavorir la formació de cristalls de calci.
– No menjar massa proteïna animal s’hauria d’evitar consumir massa carn animal, ous, o peix. Aquest tipus de menjar precipita el calci en l’orina i afavoreix l’aparició de càlculs renals. A més aquest tipus de menjar és molt ric en àcid úric, la sedimentació és la causant d’un altre tipus de càlculs.
– No abusar del consum de sal.
– Evitar el consum d’alcohol i de dolços que afavoreixen l’eliminació de calci pels ronyons.
– Interessa fonamentalment mantenir una dieta vegetariana rica en aliments naturals en què els sucs de fruites o d’hortalisses haurien de tenir una gran presència, especialment aquells amb propietats diürètiques i àcides (raïm, taronges, llimones, pomelos, préssec, pastanaga, api, cogombre , pomes, melons, síndries, nespres, enciam, etc.)
– Una dieta compensada amb arròs integral ajuda a impedir la formació de pedres al ronyó.

.- Mantenir una bona neteja dels genitals: per evitar les infeccions de la bufeta urinària. S’ha de tenir una cura especial en la neteja de l’anus o els genitals perquè els bacteris no penetrin en la bufeta urinària originant cistitis que són responsables dels càlculs d’estruvita.

.- Acidificar l’orina: per impedir el desenvolupament de bacteris causants dels càlculs anteriors. Entre les plantes adequades per a que l’orina sigui més àcida hauríem aliments molt interessants com les patates o el raïm.

La funció principal de la fitoteràpia en els càlculs renals

.- Utilitzar plantes antiespasmòdiques i sedants perquè disminueixin el dolor causat per els còlics renals.

.- Utilitzar plantes diürètiques per incrementar la micció i possibilitar l’expulsió de les pedres.

.- Plantes que previnguin la formació de càlculs renals.

Ús intern de les plantes per als càlculs renals o pedres al ronyó

.- Julivert (Petroselinum crispum): és un dels millors diürètics “incrementa la micció” pel que és molt útil per evitar la formació de càlculs, ja que permet l’expulsió de la sorra a través de l’orina abans que aquesta sedimenti i es compacti en forma de càlcul. Decocció d’una cullerada petita d’arrel seca. Deixar reposar durant 1 / 4 d’hora i prendre’n un parell de tasses al dia. Esprémer la planta tendra i prendre’n un parell de cullerades al dia. També es ven el suc en dietètiques i herbolaris.

.- Ortiga (Urtica dioica): una altra planta molt indicada per a augmentar la producció d’orina per la qual cosa, igual que el julivert, pot ajudar a evitar la formació de pedres al ronyó o afavorir l’expulsió d’aquestes quan són petites.

.- Dent de lleó (Taraxacum officinale): és una de les plantes que més estimula la producció d’orina. Fins al punt que el seu nom vulgar en català “pixallits” fa referència a aquest aspecte. Per això el seu ús és molt adequat en aquells casos en què resulti interessant eliminar tant aigua -hidropesia i obesitat- com en aquells en què resulta fonamental eliminar toxines de la sang (colesterol, àcid úric, diabetis, etc.), I afavorir l’expulsió de les pedres del ronyó. (Infusió de les fulles seques. Prendre 3 tasses al dia. La mateixa infusió també es pot fer amb la barreja de fulles més arrels)

.- Boixerola o raïm d’ós (Arctostaphylos uva-ursi): és bastant eficaç en el tractament de les pedres al ronyó, no en quant al seu poder per a dissoldre els càlculs renals sinó en els seus valors bactericides que impedeixen les infeccions que moltes vegades van associades amb aquest tipus de malalties. Maceració en fred durant 4 hores de quatre culleradetes de fulles seques esmicolades per litre d’aigua. Beure’n 3 gots al dia. (Evitar macerar les fulles en aigua calenta, ja que d’aquesta manera s’alliberaria massa quantitat de tanins). També 20 gotes d’extracte fluid, dues vegades al dia. Picar diverses fulles fresques i prendre’n 2 culleradetes al dia. Pot barrejar-se amb mel perquè resulti més agradable.

.- Menta (Mentha ssp.): Qualsevol varietat de menta té propietats calmants, molt útils per reduir el dolor agut provocat per un còlic nefrític.

.- Malví (Althaea officinalis): igual que la menta té propietats calmants i antiinflamatòries que s’utilitzen tant per l’aparell urinari com per al respiratori. Un parell de culleradetes al dia de pols d’arrel seca, barrejada en gelea o mel perquè resulti agradable.

.- Cúrcuma (Curcuma longa): utilitzada per disminuir la mida de les pedres al ronyó. És un condiment i un colorant que s’obté de la pols de l’arrel seca i que s’utilitza per assaonar certs plats. És un dels ingredients del curri, juntament amb el coriandre, el gingebre, el cardamom, la mostassa o el comí. (Menjar curri o utilitzar cúrcuma per assaonar els menjars).

.- Blat de moro (Zea mays): la decocció d’un parell de cullerades de barbes de blat de moro per tassa d’aigua durant 20 minuts també és útil com a estimulant per a la insuficiència renal i per als càlculs de ronyó.

Ús extern de les plantes per als càlculs renals o pedres al ronyó

.- Rave blanc: aplicació d’una loció sobre la zona dolorida amb el suc de rave blanc. Pot resultar contraproduent en certes persones sensibles a aquesta planta, pel que s’imposa provar el remei durant un breu temps. Mai mantenir en el lloc per més de 20 minuts.

.- Trèvol (Trifolium pratense): s’utilitza per realitzar un ungüent que calma el dolor. (Realitzar una decocció a foc lent de flors tendres en aigua fins que l’aigua s’evapori formant una pasta espessa que es combina amb cera d’abella i es guarda en un pot de vidre ben tancat.

.- Romaní (Rosmarinus officinalis): és un bon calmant i relaxant. Les infusions de les sumitats floríferes seques poden calmar el dolor. De la mateixa manera, si afegim un grapat de planta seca a l’aigua de bany, ens relaxarà i ens alleujarà.

Precaucions amb la vitamina C en càlculs renals o pedres al ronyó

L’administració de suplements de vitamina C pot afavorir el desenvolupament de oxalats, un dels factors causants dels càlculs renals. No es recomana els suplements que continguen aquesta vitamina o la ingestió de grans quantitats d’aliments amb vitamina C a aquelles persones que siguin propenses a desenvolupar aquesta patologia.

La Vitamina C és necessària per a l’absorció de la vitamina A i E. La seva deficiència provoca una debilitat en els capil·lars. A més de les seves propietats antioxidants, és igualment important aquesta vitamina per a l’adequada absorció del ferro, del calci o d’altres aminoàcids. De la mateixa manera ajuda en la curació de les ferides. La seva deficiència provoca una debilitat general en l’organisme, manifestada en símptomes com cabell fràgil, genives que sagnen, ferides que no cicatritzen, perduda de la gana, etc. Entre les principals aliments rics en aquesta vitamina tenim els pebrots, sent una de les plantes del món que en posseeix més quantitat, després de la atzerola (Malpighia glabra L) o del gavarrera (Rosa canina). També en són molt rics els cítrics (taronges, llimones, pomelos, etc.).

Són favorables els espàrrecs per als càlculs Renals?

Hi ha una forta discussió sobre si els espàrrecs dissolen els càlculs renals o si són els responsables d’originar-ne L’opinió més generalitzada sembla estar a favor del primer punt.

5 comentaris per a

Plantes per els càlculs renals o pedres al ronyó.

  • amanda |

    que interesante

  • ola |

    es una meerda

  • Angel Perera |

    Paulag_@hotmail.com

    Primer de tot dir-te que tens un nom molt maco.

    També et vull donar les gràcies per la teva valuosa apreciació.
    D’aquesta manera, em fas adonar de que haig de millorar els continguts perquè gent com tu els pugui entendre.
    Comentaris tant enriquidors com el teu fan que el nivell de la informació augmenti.

    Salut i una abraçada,
    Àngel

  • Opal Neylon |

    Hey there! This is my first visit to your blog! We are a collection of volunteers and starting a new initiative in a community in the same niche. Your blog provided us valuable information to work on. You have done a outstanding job!

  • Angel Perera |

    Opal and others volunteers,
    Thank you very much for his spirit, I hope that it uses them as tool.
    Àngel

Vols donar la teva opinió? Escriu el teu comentari:

Nom *
Mail *
Web