L’extracte de llavors d’aranja és eficaç per a combatre uns 800 tipus de bacteris i virus, així com un centenar de fongs, a més de gran nombre de paràsits unicel·lulars. Augmenta notablement les defenses del sistema immunitari. Fins i tot preserva la flora bacteriana, ja que, elimina les llevats responsables de la fermentació i altres agents patògens.

L’extracte de llavors d’aranja segueix sorprenent als científics per les seves interessants propietats terapèutiques. El seu descobridor va ser el doctor Jacob Harich, un eminent físic i immunòleg nascut a l’antiga Iugoslàvia però que va residir a Estats Units els seus últims quaranta anys i que cap al 1980, exercint la seva faceta de jardiner aficionat, va observar un dia que en el compost que utilitzava per les seves plantes hi havia llavors d’aranja que no s’havien podrit.

Intrigat, va començar a investigar fins arribar a la conclusió que els components d’aquestes llavors tenen propietats germicides.

A partir de la dècada dels 90 del passat segle XX molts metges i terapeutes nord-americans van començar a investigar i a utilitzar extracte de llavor d’aranja per tractar els seus pacients i alguns, com el doctor Allen Sachs, van arribar a la conclusió que es podia estar davant del més poderós antibiòtic natural conegut. Això va fer créixer de tal manera el prestigi internacional del doctor Harich que un any abans de morir, el 1996, va ser convidat d’honor de l’Institut Pasteur de París que des de llavors investiga les possibilitats de les llavors d’aranja per tractar la SIDA amb resultats molt esperançadors.

En resum, a aquest físic nuclear i immunòleg aficionat a la jardineria dotat d’una excepcional capacitat d’observació li devem el descobriment del germicida natural més complet de tots els que coneixen i que, a més de no tenir efectes secundaris, aporta nutrients tan interessants com vitamines i bioflavonoides. Un producte, en fi, que pot ajudar a prevenir i tractar nombroses patologies.

La revista Discovery Salut, en el seu número 81, publica el següent quadre:

El llibre “La Llavor de Aranja, el seu efecte curatiu” recull que en la dècada dels 90 del passat segle XX un grup d’investigadors dirigits pel doctor Allen Sachs va elaborar un llistat de criteris que el “antibiòtic perfecte” havia de complir. I després de fer un estudi clínic sobre l’extracte de llavor d’aranja van arribar a la conclusió que aquest producte complia tots els criteris. Així:

.- “L’antibiòtic ideal ha de tenir un espectre d’acció tan ampli com sigui possible“.
Els estudis realitzats indiquen que l’extracte de llavor d’aranja actua sobre uns 800 tipus de bacteris i virus, 100 de fongs i multitud de paràsits unicel·lulars. Cap altre antibiòtic té aquesta capacitat.

.- “L’antibiòtic ideal ha de tenir una acció forta i potent”.
Aquest producte desenvolupa la seva activitat antimicrobiana a concentracions de 1.000 parts per milió el que el converteix en un germicida molt eficaç.

.- “L’antibiòtic ideal no ha de tenir cap efecte tòxic o secundari“.
Una cosa que s’ha comprovat en l’ús d’aquest extracte de llavor d’aranja. De fet segons el grup d’investigadors nord-americans la seva toxicitat és molt improbable ja que per a un individu de 80 quilos de pes es situaria en ¡4.000! vegades la dosi terapèutica.

.- “L’antibiòtic ideal no ha de debilitar el sistema immune“.
L’extracte de llavor d’aranja no només no el debilita sinó que a més el reforça.

.- “L’antibiòtic ideal no ha de modificar la flora bacteriana útil“.
El descobriment del doctor Harich no només preserva la flora bacteriana sinó que millora la flora intestinal ja que converteix en inofensius molts virus i bacteris, i elimina els llevats responsables de la fermentació així com altres agents patògens.

.- “L’antibiòtic ha de ser un producte d’origen natural“.
Criteri que també es compleix.

.- “L’antibiòtic ideal ha de ser hipoal·lèrgic“.

Els terapèutes que l’han prescrit no han informat de cap reacció al·lèrgica, però als pacients amb al·lèrgia a altres productes se’ls comença donant dosis mínimes i progressives per si de cas.

Les conclusions del doctor Sachs i els seus col·laboradors van ser que “potencialment aquest producte pot prevenir o curar la major part de les agressions patogen-infeccioses que són tant l’origen com el símptoma d’un enorme nombre de malalties”.

Actualment s’està utilitzant extracte de llavors d’aranja per al tractament tòpic o sistèmic de:

Acne, afonia i ronquera, aftes, al·lèrgies, amigdalitis, esgarrapades, ferides i rascades, asma, candidiasi, càries, caspa, colitis, erupcions cutànies, dermatitis, diarrees, disenteria, malalties causades per paràsits, mal de cap, mal de queixal, dolor d’oïda, dolors abdominals, èczemes, estomatitis ulcerosa, gasos, gastritis, gingivitis, herpes, infeccions d’ungles per fongs, inflamacions en general, agudes o cròniques, laringitis, mal alè, micosis i parasitosi genitals en homes i dones, otitis, periodontitis, picades d’insectes, peu d’atleta, problemes en el cuir cabellut (irritació, picors, presència de fongs, etc.), psoriasi, cremades, refredats i grips, rinitis, síndromes de mala absorció intestinal, sinusitis, tos seca, trastorns gastrointestinals, úlceres gàstriques (almenys en animals), urticària, vaginitis, berrugues.