Seguint amb els tòpics alimentaris en revisarem uns quants més per esbrinar quin grau de credibilitat tenen.

38.- Prendre vitamina C de nit pot provocar insomni. Fals. La vitamina C és antioxidant, afavoreix la cicatrizació de ferides i és útil en el tractament d’infeccions respiratòries. No presenta cap efecte secundari vinculat amb l’insomni.

39.- Les begudes de llimona gasoses ajuden a combatre la febre. No és exacte. S´acostumen a recomenar per a compensar la deshidratació, en lloc de begudes de “cola” que, pel seu alt contingut en cafeïne, poden posar més ansiós al pacient.

40.- Una copa de vi diària disminuïx el risc d’un infart. És possible, en tant el vi té un pigment (les antocianines) que eleva el colesterol bo. Però cal tenir present que el màxim de vi recomanable són dues copes diàries (28 grams de etanol) per als homes, i una copa al dia 14 grams) per a les dones. Passat aquest límit, l’excés d’alcohol és nociu per al fetge.

41.- La cervesa produïx inflor però no engreixa. No. La cervesa infla i engreixa, perquè fermenta i té grau alcohòlic i hidrats de carboni per la malta. Recordem les protuberants panxes cerveseres.

42.- La gelatina no engreixa. Depèn. Si és dietètica pràcticament no té calories, però si és una gelatina comuna, saboritzada, posseïx 60 calories per pot.

43.- El sucre moreno engreixa menys que el blanc. No hi ha diferències significatives. El sucre moreno (no refinat) té tot just una mica menys de calories que el blanc (hidrats de carboni purs), però aporta més vitamines i minerals.

44.- El consum de sacarina produïx càncer. En principi no. Tots els endolcidors autoritzats que es venen -en teoria- són segurs per a l’ésser humà en les dosis recomanades pel codi Alimentari Nacional. Perquè les ratetes dels experiments poguessin desenvolupar el càncer de bufeta que se li atribuïx, van ingerir l’equivalent a una palangana diària d’edulcorant artificial, quantitat exorbitant per al consum humà. No obstant i això és un producte 100% químic, i com a tal des de el punt de vista naturista no és gens recomanable, a més acidifica molt el cos. Alerta amb les dosis màximes recomanables, ja que els estaments oficials que representa que vetllen per la nostra salut i que per això cobren, no tenen en compte la suma de dosis màximes recomanables de productes que hi ha en altres productes i tampoc les interaccions que hi puguin haver entre ells i possibles medicaments que es prenguin.

45.- Havent dinat síndria no s’ha de prendre vi. No és cert. La seva barreja no té efectes adversos.

46.- El líquid ha de prendre’s lluny dels menjars. Això depèn de les persones. Si es tracta d’un nen inapetent és millor no ocupar el seu volum gàstric amb begudes o si es tracta d’una persona major (que compta amb menor quantitat de sucs digestius) no cal donar-li sopa o brou abans del menjar perquè li diluiria els sucs gàstrics i dificultaria la seva digestió. Però en adults sense patologies, l´ingesta simultània de sòlids i líquids amb moderació, afavoreix la digestió i l’acció de les fibres. No obstant i això cal tenir en compte de no beure massa durant els àpats.

47.- Les fruites i verdures ajuden a reduir el colesterol. Tot el que tingui fibres ajuda a baixar el colesterol: pans integrals, llegums, cereals integrals, i fruites i verdures en general.

48.- Els torrons i les fruites seques engreixen. És relatiu; més que engreixar aporten calories. Poden incloure’s en la dieta en reemplaçament de productes amb calories equivalents: una cullaradeta d’oli menys en l’amanida es pot canviar per quatre nous. Les calories, si es cremen fent exercici no engreixen.

49.- La cervesa sense alcohol no engreixa. Sí engreixa, encara que té menys calories que la cervesa comuna. A més, encara que digui “sense alcohol” té graduació alcohòlica (0,07%), i les calories de la malta.

50.- El llevat de cervesa fa créixer el pèl. No és cert. Fins a ara no s´ha pogut demostrar que algun aliment faci créixer el pèl. Sí s´ha comprovat, en canvi, que les persones desnodrides perden el color i la frondositat del seu cabell. No obstant és un complement que nutreix el pel existent i evita la seva caiguda.

51.- La xocolata dietètica no engreixa. Fals. Té més calories. Perquè encara que té menys sucre és més rica en greixos.

52.- Els hipertensos poden reemplaçar la sal de taula per la sal d’all. Sempre que tingui en l’envàs la paraula “dietètica” qualsevol és bona (api, all). Es pot usar també -prèvia consulta amb el metge- la sal sense sodi. Ull, algunes sals d´herbes porten sal.

53.- La ceba contribuïx a la longevitat. En part sí. El que està comprovat és que té propietats per a millorar els nivells de colesterol sanguini. A més és rica en seleni, un mineral que es troba en pocs aliments i és antioxidant.

54.- El consum d’all cru millora la circulació. L’all té una substància que interfereix en la síntesi de colesterol, per tant el consum diari d’all contribuïx a millorar la circulació sanguínia. L’all comercialitzat en càpsules no sembla ser tan efectiu com ho és l’aliment natural.

55.- Cal menjar una fruita cada matí. Les fruites poden menjar-se en el moment del dia que es desitgi. D’una a dues unitats diàries, tenen efecte anticancerós, prevenen malalties i milloren els nivells de colesterol sanguini.

56.- La mel engreixa menys que el sucre. La mel té un poder endolcidor molt major, però cada 100 grams aportan 300 calories, contra les 400 d’igual quantitat de sucre.

57.- La dieta dels catalans és complerta. A Catalunya encara no s’ensenya educació alimentària en l’escola primària. La majoria desconeix els cinc grups bàsics d’aliments (midons; verdures-fruites; proteïnes-carn; formatges-làctics, i el grup de substàncies grasses) i això fa que la gent s’oblidi cada dia d’ingerir menjars d’un o diversos grups. Aquesta falta pot produir malalties per mancança. I això, no només depèn dels recursos econòmics perquè hi ha gent més desfavorida que s’alimenta millor que unes altres de major poder adquisitiu.

58.- El plàtan engreixa. És relatiu: un plàtan (de 100 grams) té les mateixes calories que una poma de 150 grams.

59.- La patata engreixa. És relatiu. És un vegetal ric en midó, igual que el moniato. En la piràmide nutricional està dintre del grup dels midons juntament amb les pastes, l’arròs, els llegums i el pa. Una patata (100 grams) aporta 100 calories, el mateix que dues tasses de pastanagues crues.

60.- El cafè desvetlla. Sí, perquè té cafeïna, una substància alcaloide que és estimulant. Una bona solució per a evitar les nits d’insomni és el cafè descafeïnat que només aporta 3 mg. de cafeïna per tassa contra entre 75 i 150 mg. per tassa d’un cafè comú. No obstant, les operacions industrials que es fan per descafeïnar el cafè no són del tot correctes, llavors és millor anar cap a succedanis tipus xicoira o cereals torrats.

61.- La carabassa és dietètica. És un mite que es desmonta ràpidament al pensar que el puré de carabassa és el primer aliment que se li dóna als nadons per a augmentar de pes. Cal tenir en compte que 300 grams de carabassa tenen les mateixes calories que mitja caixa de raviolis de verdura.

62.- La coliflor i el bròquil poden ocasionar problemes intestinals. Sí, perquè tenen un alt contingut en sofre i un alt grau de fermentació. L’ideal seria incorporar-los diàriament encara que sigui en petites quantitats perquè són potencialment anticancerósos.

63.- El millor vinagre és el de poma. Tot depèn del paladar de les persones. Encara que, en l’Antiga Grècia, Hipócrates ho recomanava diluït en aigua contra la artritis, l’asma i certs trastorns digestius.

64.- Cal comprar els olis sense colesterol. Cap oli d’origen vegetal té colesterol.

65.- La malta produïx més llet en les dones que alleten. Així ho creien les nostres àvies, però no obstant això no està comprovat.

66.- És bo fer dieta durant l’embaràs. L’embaràs no és el moment ideal per baixar de pes. Si bé dependrà de cada cas en particular, es recomana augmentar durant la gestació entre 9 i12 quilos.

67.- Si el nadó plora pot donar-se-li un xumet mullat en sucre o mel. De cap manera. Mai tractar de calmar al nadó a través de sensacions ensucrades, sinó posant-li el xumet normal i corrent. La millor forma de generar els obesos del demà és: “Tu plores, jo et dono menjar”, “et portes malament, no et dono les postres; et portes bé, et compro la llaminadura”.

68.- L’alimentació de la mare durant la lactància no altera la llet que li dóna al nadó. No és cert. Hi ha moltes substàncies que passen per la llet al nadó que pot tenir mal de panxa perquè la mama va menjar col, bròcoli, all,  o ceba crua. Els espàrrecs poden produir un sabor amarg en la llet que disgusti al petit; el cafè i les gasoses poden produir-li una gran excitació.

69.- La dona pot prendre alcohol durant l’embaràs. No s’ha de prendre alcohol perquè, segons van confirmar nombrosos treballs científics de primer nivell, pot produir en el nen un defecte en la capacitat intel·lectual.

70.- Havent dinat cal esperar dues hores abans de ficar-se a l’aigua. Depèn del que s’hagi menjat. Si s´ha menjat un entrepà o una fruita no passarà res, però si ha sigut un suculent rostit amb amanida i postres, el procés digestiu es veurà alterat. Pot ocasionar des d’una simple indigestió fins a un trastorn major amb pèrdua de coneixement.

71.- Hi ha gent que pren aigua i els engreixa. Absolutament fals. L’aigua té zero calories.

72.- Les cremades de sol s’alleugereixen aplicant rodanxes de tomàquet o cogombre. És un recurs casolà, però té una base científica. Pel seu alt contingut en vitamina C i en nutrients com sodi i potasi, contribuïxen a frenar la irritació generada pel sol.

73.- La bleda és laxant. És una verdura de fulla que té un alt contingut de cel·lulosa sobretot en la seva tija, per això facilita l’evacuació intestinal. El seu efecte vària d’unes a altres persones.

74.- El formatge restreny. No. El formatge no té cap substància astringent. Es recomana el seu consum en cas de diarrees perquè no té fibres que facilitin l’evacuació, com la carn o les verdures.

75.- El vi negre és millor que el blanc. En teoria, el vi negre tindria major quantitat de revesterol, una substància que potencia el nostre colesterol bo. Però en alguns països ja s’estan investigant les bondats del vi blanc. La veritat és que últimament es publiquen resultats d´investigacions que asseguren que veure un vas de bon vi (ecològic si pot ser), és molt bo per l´organisme doncs reforça el cor i a més és molt antioxidant o sigui que endarrereix l´envelliment de les cel·lules.