La patata és un tubercle que pertany a la família Solanaceae, el nom científic de la qual és Solanum tuberosum. És una planta herbàcia proveïda d’un sistema aeri i un altre subterrani de naturalesa rizomatosa del  que s’originen els tubercles, on s’acumulen les reserves de midó.

Durant el segle XIX va arribar a ser l’aliment base de la població i quan entre els anys 1846-1848 es va originar en les Illes Britàniques una plaga d’escarabat de la patata que va destruir totes les collites, es va produir una gran fam que va causar la mort de més d’un milió d’irlandesos i l’emigració d’un altre milió.
A més de ser un aliment de primer ordre per a gran part de la població mundial, s’empra per a obtenir midó, vodka, xarops, dextrines i altres productes menors.
A Espanya, actualment es consumeixen uns 82 quilos per persona i any, situant-se com un aliment important en la nostra alimentació. No obstant això, no es consumeix tant com deuria en atenció a les seves qualitats.
Segons les diferents varietats de patata, en 100 grams, hi ha de mitjana 78 grs. d’aigua, i els 22 grs. restants són en: 3/4 parts de midó, és a dir, hidrats de carboni complexos; 3% proteïna; 7% fibra alimentària; 4-5% matèria no orgànica i una molt petita quantitat de matèria grassa. Com pràcticament les tres quartes parts de la patata és aigua, és un aliment molt recomanat per a dietes baixes en calories. Aquests tubercles no contenen grassa excepte si es fregeixen, procés pel qual s’elimina aigua a través del vapor i s’absorbeix grassa del oli. A major temperatura i trossos majors, menor és el greix absorbit. En general al fregir s’aporta entre un 5-25% de greix, per això es recomana cuinar les patates amb mètodes senzills que no aportin tant greix a la nostra dieta.

Font de hidrats de carboni,

La població espanyola, en particular els nens en edat escolar, tenen una mitjana de consum de cereals i patates inferior a la recomanada segons l’estudi “Digue’m com Menges”. Aquest estudi dóna idea de la tendència actual creixent de disminuir la ingesta d’aliments rics en hidrats de carboni, a més de mostrar la tendència a consumir aliments rics en proteïnes, sobretot d’origen animal, així com una major quantitat de greix de la recomanada. Els hidrats de carboni complexos, com els que conté la patata, aporten energia indispensable per a portar a terme una bona activitat física, així com per al manteniment de l’activitat del cervell.

Un mitjà eficaç per a cobrir necessitats de fibra,

La paret cel·lular de la patata i la seva pell, estan formades per glúcids no digeribles, anomenats cel·lulosa i hemicel·lulosa, és a dir, fibra. La unió d’aquestes fibres, que travessen el tub digestiu sense ser digerides, augmenta el volum de les deposicions i la seva consistència, fixant l’aigua, el que permet lluitar eficaçment contra el restrenyiment. Aquesta mateixa fibra accelera el trànsit i alenteix l’absorció de sucres simples i de greixos, pel que és de gran interès per al tractament de la diabetis i el colesterol, i possiblement tingui una acció preventiva contra l’aparició de càncer de colon i de recte.
Les recomanacions nutricionals per a la població espanyola suggereixen un aporti mínim de fibra de 30 grs. al dia. Una ració de 300 grs. de patata contribuïx a cobrir un 15% de les necessitats diàries. Però si el tubercle es consumeix amb pell la seva aporti en fibra és del 25% per a la mateixa quantitat. Per això, la patata és un aliment aliat de la salut, la seva fibra contribuïx al correcte funcionament de l’aparell digestiu.

Minerals indispensables de la patata,

El contingut en vitamines i minerals de la patata no és homogeni, ja que és més abundant just sota la pell de la mateixa. Al pelar les patates s’afavoreix una pèrdua en vitamines i minerals, sobretot si es pela abans de la cocció.
El potassi té un paper essencial en la contracció muscular i en el bon funcionament del cor. Uns 300 grs. de patata cobreixen el 83% de les necessitats diàries en un adult sa, mentre que si la patata està pelada, cobreix fins a un 56% de les necessitats en potassi. Referent al potassi, la patata està molt ben situada pel que fa a la resta d’aliments (564mg./100grs.). Fins i tot té major contingut de potassi que el plàtan, aliment conegut per ser ric en aquest mineral (350 mg/100g).
Les recomanacions nutricionals per a la població espanyola d’ingesta de magnesi, són de l’ordre de 420 mg. per a un adult d’uns 70 kg. A Europa, la ingesta de magnesi ha baixat, a causa de la disminució dels aportis energètics, a alguns hàbits alimentaris i l’ús de productes cada vegada més refinats.

Vitamines indispensables per a l’organisme,

Les vitamines són substàncies presents en molt baixa quantitat en els aliments, però són essencials per a la vida. La percepció més comuna és que la major part de les vitamines de la patata estan (com els elements minerals) en la pell. Aquesta percepció ha d’aclarir-se. El pelat de la patata treu, efectivament, una part del contingut vitamínic, però menys del que s’ha pensat fins a ara. Per exemple si en el pelat no es perd més d’un 20% del pes de la polpa, la pèrdua de vitamina C no passarà del 10%. Però si la pèrdua de matèria comestible és més important, pot arribar fins al 40% en un pelat agressiu de la patata. Això demostra que les vitamines no estan solament concentrades sota la pell, sinó en una zona perifèrica àmplia del tubercle i com excepció de tota manera, la vitamina B1 estarà en major concentració en el centre de la patata. El millor és pelar la patata al final per a no malbaratar la polpa amb vitamines i minerals.

Impacte de la forma de cuinat i preparació sobre els valors nutricionals,

Les diferents maneres de preparació de la patata poden també modificar de manera significativa el seu valor nutricional. Tot trossejat el tubercle abans de la cocció o triturat després de la seva cocció significa un augment de l’índex glucèmic del producte. Això s’aplica també per a les coccions a altes temperatures o perllongades. El pelat de la patates abans de la cocció és causa de pèrdues de vitamines i minerals, d’una banda perquè s’afavoreix en certa mesura la seva migració parcial al mitjà de cocció i sobretot perquè es perd una gran part d’escorça rica en aquests elements. L’operació afecta sobretot a la vitamina C igual que el potassi, el magnesi o el ferro. Per contra, el contingut en aminoàcids essencials es manté constant i el seu contingut en vitamines del grup B només es modifica lleugerament pel pelat.

Conclusions:

A Espanya, el Ministeri de Sanitat i Consum, aconsella que s’augmenti el consum de cereals, patates i llegums de manera que constitueixin la base de la nostra alimentació, de manera que els hidrats de carboni representin entre el 50% i el 60% de les calories totals de la dieta diària.
La patata constituïx un aliment de primer ordre per a gran part de la població mundial, font del principi immediat prioritari per a l’obtenció d’energia, que segons les recomanacions generals ha de constituir més d’un 50% de l’aporti calòric diari total. El seu consum està recomanat en la població general encara que limitat en pacients diabètics amb problemes per al control de la glucèmia. Consumir patates és beneficiós perquè reduïx el consum mig de lípids totals, per sota del 35% de l’aporti diari total d’energia; augmenta el consum de hidrats de carboni complexos a més del 50% de l’aporti diari total d’energia; disminuïx el 25% del consum actual de sucres simples i augmenta l’aporti de fibra i minerals, en particular ferro, potassi i magnesi. Per tant es considera adequat incloure-la dintre d’una dieta equilibrada i variada, cuinar-la de forma saludable i combinar-la amb aliments sans.

Veritats sobre les patates:

La majoria utilitzem les patates com una excel·lent guarnició, són versàtils i saboroses i les podem utilitzar en tot tipus de preparacions.
Hi ha una sèrie de tòpics del saber popular pel que fa a les patates que convé aclarir, ja que alguns són falsos.

.- Que les patates engreixen és completament fals, a pesar que siguin riques en midó, són molt menys calòriques que qualsevol tipus de farina. Només cal veure una taula nutricional per a observar que 100 grams de patates tenen unes 75 calories a diferència de les 250 que presenta el pa o les 350 de la pasta o l’arròs.

.- També és fals que siguin riques en midó i pobres en altres nutrients essencials, ja que les patates també posseïxen diverses sals minerals i vitamines. L’única peculiaritat és que la patata perd si passa molt temps des que es van recol·lectar fins al seu consum.

.- Si és veritat que el midó que presenten les patates absorbeixen els condiments de les nostres preparacions i per això, s’hauria d’evitar altres mètodes de cocció que necessitin afegir més grasses (com els fregits).

.- També és cert que la pell de la patata presenta un alt contingut vitamínic i que és aconsellable menjar-la per a aprofitar aquests nutrient o coure-la amb pell i posteriorment pelar-la i així evitar la dissolució de nutrients.