14
Fukushima: un escenari apocalíptic -no ens diuen la veritat-.
Tema: EcologiaSi les barres de combustible nuclear ja utilitzat cremen a causa de la falta de refrigeració, l’intens escalfor produïda alçarà la radiació fins altes capes de l’atmosfera, escampant-la al llarg de tot el planeta. Aquest és el pitjor escenari possible, un malson de núvols de material radioactiu inundant durant mesos el planeta amb toxines letals per a tot tipus de vida.
Les condicions a la planta nuclear de Fukushima Daiichi s’estan deteriorant per moments, i la possibilitat d’entrar en un escenari apocalíptic cobra força. El diumenge els directius de Tòquio Electric Power Co (TEPCO) van informar que els nivells de radiació detectats en l’aigua de mar al voltant del reactor número 2 eren 100.000 vegades més alts del normal, i la radiació mesurada en l’aire arribava a una alçada 4 vegades més gran que el límit legal establert pel govern. A causa d’això, els equips d’emergència van haver de ser evacuats i portats a un lloc segur allunyat de la planta. La perspectiva d’una fusió completa del nucli d’algun dels reactors, o d’una catàstrofe ambiental d’incalculables proporcions, apareix ara més real que mai. La situació està clarament empitjorant.
Si les barres de combustible nuclear ja utilitzat cremen a causa de la falta de refrigeració, l’intens escalfor produïda alçarà la radiació fins altes capes de l’atmosfera, escampant-la al llarg de tot el planeta. Aquest és el pitjor escenari possible, un malson de núvols de material radioactiu inundant durant mesos el planeta amb toxines letals per a tot tipus de vida. I segons l’Institut Central de Meteorologia i Geodinàmica de Viena, aquest nefast procés de fet ja ha començat. Els seus tècnics van declarar a New Scientist que:
“La planta nuclear danyada al Japó ha estat emetent iode i cesi radioactiu a uns nivells semblants als que es van detectar just després de l’accident de Txernòbil el 1986. Els investigadors austríacs han utilitzat una xarxa de mesuradors de radiació d’abast mundial -dissenyada per detectar proves d’armament nuclear clandestines- per demostrar que s’estan emetent diàriament nivells de iode-131 en l’ordre d’un 73% dels observats després del desastre de 1986. I la emissió diària de cesi-137 que surt de Fukushima Daiichi equival aproximadament al 60 % de l’emesa per Chernobyl (New Scientist, març 24 – de l’article de Michael Collins “Van dir que no era com Txernòbil i estaven equivocats”).
Així doncs, partícules radioactives volàtils estan pujant fins als corredors aeris que utilitzen els avions, i per tant estan sent escampades per tots els continents. Però la diferència en aquest cas és que les quantitats són molt més grans del que eren a Chernobyl, i per tant el perill és també molt més gran. Segons el mateix grup de científics, “la planta de Fukushima té al voltant de 1.760 tones de combustible nuclear nou o ja usat” mentre que “el reactor de Txernòbil tenia només 180 tones”. Els problemes generats en una única instal·lació nuclear estan ja posant en perill els éssers humans i altres espècies de tot el planeta. És això al que es referia Obama quan va titllar l’energia nuclear de “segura i sostenible”?
El següent extracte és de la CNN:
“Les autoritats japoneses van informar el divendres que era possible que hi hagués una esquerda en el vas de contenció del reactor número 3 a la central nuclear de Fukushima Daiichi danyada pel terratrèmol, el que són molt males notícies en la lluita per evitar una fuga de radiació a gran escala “.
I aquest del New York Times:
“Un alt directiu de l’àmbit de l’energia nuclear, que insisteix a romandre en l’anonimat però que té amplis contactes al Japó, ha declarat que hi ha una llarga esquerda vertical que baixa pel lateral del vas de contenció del propi reactor. L’esquerda arriba fins a sota del nivell de l’aigua i per ella s’han estat filtrant fluids i gasos. Segons les seves pròpies paraules: “Hi ha sens dubte una esquerda al vas – va de dalt a baix i és bastant gran. I el problema amb les esquerdes és que mai es fan més petites “(informació obtinguda de Washington’s Blog).
Així que hi ha una esquerda en el vas de contenció i hi ha materials radioactius que s’estan alliberant al mar, matant peixos i a la resta de la vida marina i transformant les aigües costaneres en un erm radioactiu. Segons el Kyodo News: “Una problemàtica més és el creixent nivell de contaminació en el mar al voltant de la planta … En una mostra d’aigua marina que es va prendre el dissabte a uns 330 metres al sud de les instal·lacions, a prop del sistema de drenatge dels 4 reactors afectats, contenia iode-131 radioactiu en una concentració 1.850,5 vegades més gran que el límit legal permès, comparat amb les 1.250,8 vegades més que s’havien detectat el divendres, informa l’agència.
Nishiyama va dir en la conferència de premsa del matí que no podia negar la possibilitat que hi hagi materials radioactius filtrant-se continuadament al mar. Més tard va afirmar que l’aigua trobada a la base dels edificis de les turbines és improbable que hagi arribat a la mar i generat contaminació. (“Es succeeixen les males notícies sobre l’aigua radioactiva a la planta nuclear “, Kyodo News).
Com era d’esperar, els mitjans de comunicació han passat a una actitud de l’estil “abocament de cru de BP”, fent tot el possible per minimitzar el desastre i tranquil·litzar a l’opinió pública amb mitges veritats i desinformació. L’objectiu és amagar la magnitud de la catàstrofe i protegir la indústria nuclear. Es tracta d’un altra cas “els beneficis per davant de les persones”. Però tot i així, la veritat és allà per a qui vulgui entreveure-la després de les mentides. Ha aparegut radiació en el subministrament d’aigua a Tòquio, les importacions de llet, verdures i fruita procedents de quatre districtes propers a Fukushima han estat prohibides, i el radi de la zona d’evacuació al voltant de la planta s’ha eixamplat fins als 25 quilòmetres.
A més, els sensors han detectat minúscules partícules radioactives que han sortit de la zona del reactor i han viatjat pel Pacífic fins als EUA, l’Atlàntic i Europa … segons Reuters: “És qüestió de dies que es dispersi per tot l’hemisferi nord”, va dir Andrea Stahl, un dels principals científics de l’Institut Noruec d’Investigació de l’Aire “.
I el següent ho comenta Brian Moench, de MD:
“Els portaveus de l’Administració no deixen de repetir que “no suposa una amenaça” el que la radiació hagi assolit els EUA des del Japó, igual que van fer amb l’hemorràgia de petroli al golf. Potser hauríem de xiular tots junts un “Your say worry, be happy” a l’uníson. Però una mínima reflexió científica porta a una segona interpretació.
Que la radiació estigui sent alliberada a milers de kilòmetres de distància no és tan tranquil·litzador com sembla … Cada dia, els fluxos d’aire dels corredors aeris porten contaminació dels núvols de fum i pols asiàtiques del desert de Gobi fins a les nostres costes occidentals, contribuint entre el 10% i el 60% al total de contaminació que respiren els californians, segons la època de l’any que sigui. El mercuri possiblement sigui la segona substància més tòxica que es coneix després del plutoni. La meitat del mercuri que hi ha en tota l’atmosfera dels EUA s’origina a la Xina. És a dir, a 7.500 km. de distància. Una setmana després que es fes un assaig d’armament nuclear a la Xina, es va trobar iode-131 en les glàndules tiroides dels cérvols de Colorado, tot i que no havia pogut ser prèviament detectat en l’aire o en la vegetació circumdant “(Washington’s Blog)”.
Les restes fumejants de Fukushima són una permanent màquina de mort que enverina tot al seu voltant – el mar, el cel i el sòl. Un fragment de l’article de Collins:
“… La contaminació en el sòl és realment alta. En el sòl a 40 quilòmetres de distància … els nivells de contaminació eren molt alts – de fet, mil vegades més iode del normal, 4.000 vegades l’estàndard de cesi. I acabem de rebre un informe del Dr Tetsuji Imanaka de l’Institut de Recerca en Reactors de Kyoto, on explica que encara ha d’estudiar amb més detall les mostres del govern japonès, segons com estiguin fetes aquestes mostres el nivell de contaminació pot ser el doble del que va fer obligada l’evacuació al voltant de Txernòbil. Aileen Mioko Smith, 24 de març (de l’article de Michael Collins “Van dir que no era com Txernòbil i estaven equivocats”).
Ja hi ha el doble del que hi havia a Chernobyl, i el desastre possiblement segueixi durant mesos. La situació està empitjorant, està empitjorant molt.
El govern japonès ha estat minimitzant la crisi perquè sembli que té la situació sota control, però és tot una farsa. No controla res. La missió de rescat va ser un fracàs des del seu mateix inici i ara la cosa està a punt d’esclatar. Les mesures d’emergència han estat sobrepassades pels esdeveniments i ara és ja només qüestió d’esperar i veure què passa. Ens acostem a un final definitiu.
Però llavors, per què encobrir-ho? Per què tracten els mitjans de comunicació de suavitzar els veritables efectes d’una catàstrofe nuclear? Creu realment el govern japonès que farà millor les coses utilitzant estratègicament les seves relacions públiques? Haurien de centrar-se a salvar vides i deixar-se de “gestionar la percepció del públic”. El que segueix es pot trobar a la pàgina web de la Unió of Concerned Scientists:
“La nostra valoració és que el govern japonès està desaprofitant l’oportunitat d’iniciar una evacuació ordenada d’una gran àrea al voltant de la planta especialment de la població més vulnerable, com els nens i les dones embarassades. Està potencialment malbaratant un temps preciós en no estar duent a terme ja ara una major operació d’evacuació “.
El govern japonès tracta de protegir el poderós lobby nuclear. I el mateix fa Obama, que segueix promovent l’energia nuclear fins i tot mentre Fukushima escup radiació. No està pensant en l’interès públic; s’està preocupant dels generosos donants que omplen els cofres de les seves campanyes electorals.
I els treballadors japonesos s’estan jugant les seves vides per recuperar el control de la central avariada, però amb escàs èxit. La probabilitat que hi hagi un altre incendi, una altra monstruosa explosió, o que es fongui el nucli d’algun reactor augmenta cada dia. El desastre de Fukushima s’acosta i posa en perill desenes de milers de persones, per als que augmentarà dràsticament el risc de contraure càncer de tiroide, leucèmia infantil i altres malalties mortals.
Dissabte, el primer ministre japonès Naoto Kan va dir que la situació a la planta nuclear de Fukushima era “seriosa”. Això pot ser que es converteixi en la frase més desafortunada del segle.