21
Cirrosi hepàtica.
Tema: SalutLa cirrosi és una afecció en la qual el fetge es deteriora lentament i funciona malament a causa d’una lesió crònica. El teixit sa del fetge es substitueix per teixit cicatricial, bloquejant parcialment la circulació de la sang a través del fetge. La cicatrització també deteriora la capacitat del fetge de controlar les infeccions, eliminar els bacteris i les toxines de la sang, processar els nutrients, hormones i medicaments, fabricar les proteïnes que regulen la coagulació sanguínia, produir bilis per ajudar a absorbir greixos, inclòs el colesterol, i vitamines solubles en greixos.
Un fetge sa és capaç de regenerar la majoria de les seves pròpies cèl·lules quan es danyen. En la cirrosi en etapa terminal, el fetge no pot substituir eficaçment les cèl·lules danyades. Es necessita un fetge sa per a la supervivència.
La cirrosi és la dotzena causa de mort per malaltia, causant 27.000 morts per any. La afecció afecta amb una mica més de freqüència als homes que a les dones.
Què causa la cirrosi?
La cirrosi té diverses causes. Generalment, les més comunes són el consum abundant d’alcohol i l’hepatitis C crònica. L’obesitat s’està convertint en una causa comuna de cirrosi, ja sigui com a causa única o en combinació amb l’alcohol, amb l’hepatitis C o amb tots dos. Moltes persones amb cirrosi tenen més d’una causa de dany hepàtic.
La cirrosi no és causada per un trauma de fetge o altres causes de dany agut o de curt termini. Generalment, anys de lesió crònica són necessaris per causar la cirrosi.
.- És una malaltia hepàtica relacionada amb l’alcohol. La majoria de les persones que consumeixen alcohol no pateixen dany hepàtic. Però el consum abundant d’alcohol durant diversos anys pot causar una lesió crònica al fetge. La quantitat d’alcohol necessària per provocar dany hepàtic varia molt d’una persona a una altra. En el cas de algunes dones, consumir de dos a tres glops (inclosos la cervesa i el vi) per dia i en el cas de alguns homes, de tres a quatre glops per dia, pot provocar dany hepàtic i cirrosi. En el passat, la cirrosi relacionada amb l’alcohol causava més morts que la cirrosi provocada per qualsevol altra causa. Actualment les morts que són conseqüència de la cirrosi relacionada amb l’obesitat estan augmentant.
.- Hepatitis C crònica. El virus de l’hepatitis C és una infecció hepàtica que es transmet per contacte amb la sang d’una persona infectada. L’hepatitis C crònica provoca inflamació i dany al fetge que amb el temps pot causar cirrosi, la qual en estadis avançats desenvolupa en càncer de fetge.
.- Hepatitis B i D cròniques. El virus de l’hepatitis B és una infecció hepàtica que es transmet per contacte amb la sang, semen o un altre fluid corporal d’una persona infectada. L’hepatitis B, com l’hepatitis C, provoca inflamació i lesions al fetge que poden provocar la cirrosi. La vacuna contra l’hepatitis B se’ls administra a tots els nadons i a molts adults per prevenir el virus. L’hepatitis D és un altre virus que infecta el fetge i pot provocar cirrosi, però només es presenta en persones que ja tenen hepatitis B.
.- Malaltia de fetge gras no alcohòlica. En la malaltia de fetge gras no alcohòlica (nonalcoholic Fatty liver disease, NAFLD per les seves sigles), es provoca un augment del greix en el fetge que finalment causa la cirrosi. Aquesta malaltia hepàtica cada vegada més comú està associada amb l’obesitat, la diabetis, la desnutrició proteica, la malaltia de les artèries coronàries i els medicaments corticosteroides.
.- Hepatitis auto-immune. Aquesta forma d’hepatitis és causada per un atac del sistema immunitari del cos a les cèl·lules del fetge, el que provoca inflamació, dany i finalment cirrosi. Els investigadors creuen que hi ha factors genètics que poden fer que algunes persones siguin més propenses a les malalties auto-immunes. Al voltant d’un 70 per cent de les persones amb hepatitis auto-immune són dones.
.- Malalties que danyen o destrueixen les vies biliars. Diverses malalties poden danyar o destruir les vies per on es transporta la bilis des del fetge, el que provoca el reflux de la bilis en el fetge i causi cirrosi. En els adults, l’afecció més comuna d’aquesta categoria és la cirrosi biliar primària, malaltia en la qual les vies biliars s’inflamen i es danyen i, finalment, desapareixen. La cirrosi biliar secundària es pot presentar si les vies es lliguen o lesionen per error durant una cirurgia de vesícula biliar. La colangitis esclerosant primària és una altra afecció que provoca dany i cicatrius en les vies biliars. En els nadons, la síndrome de Alagille o l’atrèsia biliar, afeccions en les quals les vies no existeixen o estan lesionades, normalment provoquen dany a les vies biliars.
.- Malalties hereditàries. La fibrosi quística, el dèficit d’alfa-1-antitripsina, l’hemocromatosi, la malaltia de Wilson, la galactosèmia i les glicogenosis són malalties hereditàries que interfereixen amb la manera com el fetge produeix, processa i emmagatzema enzims, proteïnes, metalls i altres substàncies que el cos necessita per funcionar adequadament. Aquestes afeccions poden causar cirrosi.
.- Medicaments, toxines i infeccions. Altres causes de cirrosi poden ser les reaccions a medicaments, l’exposició perllongada a químics tòxics, les infeccions parasitàries i els atacs repetits d’insuficiència cardíaca amb congestió del fetge.
Quins són els símptomes de la cirrosi?
Moltes persones amb cirrosi no presenten símptomes en les primeres etapes de la malaltia. No obstant això, a mesura que la malaltia avança, la persona pot experimentar els següents símptomes:
.- Debilitat important.
.- Fatiga extrema.
.- Pèrdua de la gana.
.- Nàusees.
.- Vòmits.
.- Pèrdua de pes inusual.
.- Dolor abdominal i inflor desmesurada quan s’acumula líquid a l’abdomen-ascites-.
.- Picors generalitzades.
.- Vasos sanguinis en forma de teranyina d’aranya a prop de la superfície de la pell.
Quines són les complicacions de la cirrosi?
A mesura que la funció hepàtica es deteriora, es pot presentar una o més complicacions. En algunes persones, les complicacions poden ser els primers signes de la malaltia.
.- Edema i ascites. Quan el dany hepàtic passa a una etapa avançada, s’acumula líquid a les cames, anomenat edema, i en l’abdomen, anomenat ascites. La ascites pot provocar peritonitis bacteriana, que és una infecció greu.
.- Blaus i hemorràgies. Quan s’atura o alenteix la producció de proteïnes necessàries per a la coagulació sanguínia per part del fetge, la persona pateix blaus o hemorràgies amb molta facilitat -anèmies severes-.
.- Hipertensió portal. Normalment, la sang es transporta des dels intestins i la melsa al fetge a través de la vena porta. Però la cirrosi alenteix la circulació normal de la sang, la qual cosa augmenta la pressió en la vena porta. Aquesta afecció es diu hipertensió portal.
.- Varius esofàgiques i gastropatia. Quan es presenta la hipertensió portal, pot provocar vasos sanguinis engrandits a l’esòfag, anomenats varius, o en l’estómac, anomenats gastropatia, o ambdós. Els vasos sanguinis engrandits tenen més probabilitats de rebentar a causa de parets primes i l’augment de pressió. Si es rebenten, poden provocar hemorràgies greus a l’esòfag o a la part superior de l’estómac, la qual cosa requerirà atenció mèdica immediata.
.- Esplenomegàlia. Quan es presenta la hipertensió portal, amb freqüència la melsa s’engrandeix i reté glòbuls blancs i plaquetes, disminuint el nombre d’aquestes cèl·lules a la sang. Una baixa quantitat de plaquetes pot ser la primera prova que una persona pateix cirrosi.
.- Icterícia. La icterícia es presenta quan el fetge malalt no elimina suficient bilirubina de la sang, el que provoca una coloració groguenca de la pell i en el blanc dels ulls, i enfosquiment de l’orina. La bilirubina és el pigment que li dóna a la bilis el color groc vermellós.
.- Càlculs biliars. Si la cirrosi no permet el flux lliure de la bilis des de i cap a la vesícula biliar, la bilis s’endureix i es formen càlculs biliars.
.- Sensibilitat a medicaments. La cirrosi alenteix la capacitat del fetge de filtrar medicaments de la sang. Quan això passa, els medicaments actuen per més temps del normal i s’acumulen en el cos. Això provoca una major sensibilitat de la persona als medicaments i als seus efectes secundaris -iatrogènia per medicaments-.
.- Encefalopatia hepàtica. Si el fetge falla, no pot eliminar toxines de la sang i finalment aquestes s’acumulen en el cervell. L’acumulació de toxines al cervell, anomenada encefalopatia hepàtica, pot provocar una disminució del funcionament mental i coma. Els signes de disminució del funcionament mental inclouen confusió, canvis de personalitat, pèrdua de la memòria, problemes de concentració i canvi en els hàbits de son.
.- Resistència a la insulina i la diabetis tipus 2. La cirrosi provoca resistència a la insulina, una hormona produïda pel pàncrees que li permet al cos utilitzar la glucosa com a energia. Amb la resistència a la insulina, els músculs i greixos del cos així com les cèl·lules del fetge no utilitzen la insulina adequadament. El pàncrees intenta satisfer la demanda d’insulina produint-ne més, però l’excés de glucosa s’acumula en el torrent sanguini i causa la diabetis tipus 2.
.- Càncer de fetge. El carcinoma hepato-cel·lular és un tipus de càncer de fetge que pot presentar-se en les persones amb cirrosi. El carcinoma hepato-cel·lular té una taxa de mortalitat alta, però hi ha diverses opcions de tractament disponibles. Normalment la cirrosi en estadis avançats i cronificats desenvolupa un càncer de fetge.
.- Altres problemes. La cirrosi pot causar disfunció del sistema immunitari, la qual cosa provoca risc d’infecció. La cirrosi també pot causar insuficiència renal -retenció de líquids- i pulmonar, conegudes com a síndrome hepatorrenal i síndrome hepato-pulmonar.
Com es diagnostica la cirrosi?
El diagnòstic de cirrosi generalment es basa en la presència d’un factor de risc per cirrosi, com ara el consum d’alcohol o l’obesitat, i es confirma amb exàmens físics, proves de sang i imatges. El professional preguntarà sobre la història mèdica i els símptomes de la persona i realitzarà un examen físic complet per buscar signes clínics de la malaltia. Per exemple, en l’examen abdominal, el fetge pot notar-se dur o engrandit amb signes d’ascites. A més indicarà proves de sang que poden resultar útils per avaluar el fetge i augmentar la sospita de cirrosi.
Per veure en el fetge signes d’augment de mida, flux sanguini reduït o ascites, pot ser indicada una tomografia computada (TC), una ecografia, una ressonància magnètica (RM) o una gammagrafia del fetge. Es pot observar el fetge directament introduint un laparoscopi a l’abdomen. El laparoscopi és un instrument que té una càmera que transmet imatges a un monitor.
El diagnòstic de cirrosi es pot confirmar mitjançant una biòpsia de fetge, però no sempre és necessària. Generalment, la biòpsia es realitza si el resultat pot tenir un impacte sobre el tractament. La biòpsia es realitza mitjançant la introducció d’una agulla entre les costelles o en una vena al coll. Es prenen precaucions per minimitzar les molèsties. S’examina una petita mostra de teixit hepàtic amb un microscopi per buscar cicatrius o altres signes de cirrosi. De vegades, durant la biòpsia es troba una causa de dany hepàtic que no és cirrosi.
Com es mesura la gravetat de la cirrosi?
El model per la puntuació de la malaltia hepàtica en etapa terminal (Model for End-stage Liver Disease, MELD per les seves sigles) mesura la gravetat de la cirrosi. La puntuació MELD es va crear per predir la supervivència de 90 dies de persones amb cirrosi avançada. La puntuació MELD es basa en tres proves de sang:
.- Índex internacional normalitzat (International Normalized Ràtio, INR per les seves sigles) -avalua la tendència de la sang a la coagulació-.
.- Bilirubina -avalua la quantitat de pigment biliar a la sang-.
.- Creatinina -avalua el funcionament dels ronyons-.
Generalment, la puntuació MELD varia entre 6 i 40, on un puntuació de 6 indica la major probabilitat d’una supervivència de 90 dies.
Com es tracta la cirrosi?
El tractament de la cirrosi depèn de la causa de la malaltia i si hi ha complicacions presents. Els objectius del tractament són alentir l’avanç del teixit cicatricial en el fetge i prevenir o tractar les complicacions de la malaltia. Per a la cirrosi amb complicacions, és possible que sigui necessària l’hospitalització.
.- Consumir una dieta nutritiva. Com que la desnutrició és comú en les persones amb cirrosi, és important consumir una dieta saludable en totes les etapes de la malaltia. Els proveïdors de la salut recomanen un pla d’alimentació molt equilibrat. Si es presenta ascites, es recomana una dieta baixa en sodi. Una persona amb cirrosi no ha de menjar mariscs crus, els quals poden contenir un bacteri que causa infeccions greus. En estadis avançats per millorar la nutrició, pot ser necessari afegir un complement líquid que s’administri per via oral oa través d’un tub nasogàstric, un tub molt petit que s’introdueix pel nas i la gola fins a arribar al estómac.
.- Evitar l’alcohol i altres substàncies. Es recomana que les persones amb cirrosi no consumeixin alcohol ni substàncies il·lícites, perquè totes dues provocarien més mal hepàtic. Moltes vitamines i medicaments, receptats i de venda lliure, poden afectar la funció hepàtica, abans de prendre’ls s’ha de consultar.
El tractament per a la cirrosi també tracta complicacions específiques. Per l’edema i l’ascites, es recomanarà diürètics, els quals són medicaments per eliminar líquids del cos. Es poden eliminar grans quantitats de líquid ascític de l’abdomen i fer proves de peritonitis bacteriana. Es poden recomanar antibiòtics orals per evitar les infeccions. Les infeccions greus amb ascites requeriran antibiòtics per via intravenosa.
Pot ser necessari un beta-bloquejant o nitrat per a la hipertensió portal. Els beta-blocadors poden disminuir la pressió en les varius i reduir el risc d’hemorràgies. Les hemorràgies gastrointestinals requereixen una endoscòpia alta per buscar varius esofàgiques. Es pot realitzar una lligadura amb una cinta utilitzant un dispositiu especial per comprimir les varius i detenir l’hemorràgia. Les persones que han tingut varius anteriorment potser necessitin prendre medicaments per evitar episodis en el futur.
La encefalopatia hepàtica es tracta netejant l’intestí amb lactulosa, que és un laxant que es dóna oralment o mitjançant ènemes. Si cal, s’agreguen antibiòtics al tractament. És possible que se’ls indiqui als pacients que disminueixin el consum de proteïnes en la dieta. La encefalopatia hepàtica pot millorar si controlen les altres complicacions de la cirrosi.
Les persones amb cirrosi que presenten insuficiència hepatorrenal important s’han de sotmetre a un tractament d’hemodiàlisi diari, el qual utilitza una màquina per netejar les toxines de la sang. A més, s’administren medicaments per millorar el flux sanguini a través dels ronyons.
Altres tractaments atenen les causes específiques de la cirrosi. El tractament per a la cirrosi causada per hepatitis depèn del tipus específic d’hepatitis. Per exemple, per a l’hepatitis viral es recepten interferó i altres medicaments antivirals, l’hepatitis auto-immune requereix corticosteroides i altres medicaments que deprimeixen el sistema immunitari.
També s’administren medicaments per tractar diversos símptomes de la cirrosi, com ara la picor i el dolor abdominal.
Quan s’indica un trasplantament de fetge per a la cirrosi?
Es considera la possibilitat d’un trasplantament de fetge quan no es poden controlar les complicacions mitjançant tractament. El trasplantament de fetge és una operació important en què s’extirpa el fetge malalt i es reemplaça per un de sa d’un donant d’òrgan. Un equip de professionals de la salut determina els riscos i beneficis del procediment per a cada pacient. En els últims anys les taxes de supervivència han millorat com a conseqüència dels medicaments que suprimeixen el sistema immunitari i eviten que aquest l’ataqui i danyi el fetge nou.
El nombre de persones que necessita un trasplantament de fetge supera àmpliament el nombre d’òrgans disponibles. Una persona que necessita un trasplantament s’ha de sotmetre a un complex procés d’avaluació abans de ser agregat a una llarga llista d’espera per a trasplantaments. Generalment, els òrgans se’ls donen a les persones que tenen possibilitats de viure més temps després del trasplantament. La supervivència després d’un trasplantament requereix un seguiment intensiu i col·laboració per part del pacient i del proveïdor d’atenció mèdica.
Punts per recordar:
.- La cirrosi és una afecció en la qual el fetge es deteriora lentament i funciona malament a causa d’una lesió crònica. El teixit normal sa del fetge es substitueix per teixit cicatricial, evitant que el fetge funcioni com hauria de funcionar.
.- Les causes més comunes de cirrosi són el consum abundant d’alcohol i l’hepatitis C crònica. L’obesitat s’està convertint en una causa comuna de cirrosi, ja sigui com a causa única o en combinació amb l’alcohol, amb l’hepatitis C o amb tots dos. Moltes persones amb cirrosi tenen més d’una causa de dany hepàtic.
.- Entre altres causes de cirrosi hi han l’hepatitis B, l’hepatitis D i l’hepatitis auto-immune; malalties que danyen o destrueixen les vies biliars, malalties hereditàries, la malaltia de fetge gras no alcohòlica i medicaments, toxines i infeccions.
.- Moltes persones amb cirrosi no presenten símptomes en les primeres etapes de la malaltia. A mesura que la malaltia avança, els símptomes poden incloure debilitat, fatiga, pèrdua de la gana, nàusees, vòmits, pèrdua de pes, dolor abdominal i inflor, picor i vasos sanguinis en forma de teranyina d’aranya a prop de la superfície de la pell.
.- A mesura que la funció hepàtica es deteriora, es pot presentar una o més complicacions. En algunes persones, les complicacions poden ser els primers signes de la malaltia.
.- Els objectius del tractament són detenir l’avanç del teixit cicatricial en el fetge i prevenir o tractar les complicacions.
.- El tractament per a la cirrosi inclou evitar l’alcohol i altres drogues, teràpia nutricional i altres teràpies que tracten complicacions específiques o causes de la malaltia.
.- Per a la cirrosi amb complicacions, és possible que sigui necessària l’hospitalització.
.- Es considera la possibilitat d’un trasplantament de fetge quan no es poden controlar les complicacions de la cirrosi mitjançant tractament.
Reflexió important:
És per tot això que és molt interessant -per no dir imprescindible- tenir cura del nostre fetge, no oblidem que és autènticament un laboratori químic que efectua unes 500 reaccions químiques per minut, totes elles bàsiques per la nostra salut. Una visita de tant al naturòpata pot detectar i evitar problemes d’aquest òrgan -l’òrgan interior més gran del cos- en estat embrionari. A més no oblidem que és l’únic òrgan que en situació saludable te la capacitat d’auto-regenerar-se.
La iridologia és útil per detectar problemes incipients, els hàbits alimentaris són bàsics per no agredir al fetge, i les depuracions sistemàtiques i esporàdiques serveixen per detoxificar-lo i d’aquesta manera optimitzar el seu funcionament i evitar-ne el deteriorament.