Són estupendes per a la salut. Les fruites assecades et permeten cuidar la teva salut i gaudir del dolç sabor de la Natura. Les podeu considerar com a llaminadures naturals.

Les fruites seques són un mos ple de virtuts nutricionals. Durant la dessecació de la fruita fresca, el contingut en aigua es redueix, la qual cosa dóna lloc a la concentració de nutrients, imprescindibles en la nostra dieta diària. Les prunes són una font de riquesa per a la nostra salut, procedeixen del Tuquestán, van ser introduïdes a Itàlia en temps de Cató (149 a. C.) i aviat es va estendre per tot Europa, especialment a França. Tenen a més de potassi i magnesi, una elevada quantitat de ferro i vitamina B, encara que destaca sobretot per la seva riquesa en fibra, que resulta molt eficaç per lluitar contra el restrenyiment.

Generós en proteïnes, greixos i hidrats de carboni és el coco, aquest fruit és indispensable en l’existència quotidiana de milions d’habitants en els tròpics, pots trobar la polpa del coco dessecada, rentada, pasteuritzada, blanquejada i esmicolada. El dàtil és excel·lent per als ossos i per prevenir l’osteoporosi. És molt energètic, té molt calci, ferro i vitamina C.

Durant l’hivern es consumeixen bastant les figues en estat sec, ja que facilita la seva conservació. En el seu reduït volum són molt nutritives, fàcils de digerir, d’un sabor agradable i també són molt riques en fibra.

Orellanes és el nom amb el es coneixen normalment als albercocs secs. És un interessant aliment per a la pell ja que aporta una gran quantitat de provitamina A, a més de ferro, coure, potassi i magnesi, components que resulten de gran utilitat per al treball muscular i la bona recuperació, reclam suficient perquè els esportistes el facin servir com a refrigeri. Les panses, contenen excel·lents sucres, el seu consum és molt beneficiosos per al fetge, aporten una bona dosi de calci, i la seva ingesta és recomanable tant per als nens com per a les embarassades.

Són molts els motius que avalen la presència de les fruites assecades en la nostra dieta, no t’oblidis de que si les compres ecològiques obtindràs molts més nutrient i absència de elements contaminants com a plaguicides, herbicides, insecticides, ……

Les fruites seques no només prolonguen el sabor de l’estiu sinó que ens proporcionen una dolçor diferent. La dessecació o deshidratació a la qual són sotmeses algunes fruites fresques és una operació destinada a reduir al màxim el contingut d’aigua en la constitució de la fruita, per tal de paralitzar l’acció dels gèrmens que necessiten humitat per viure. Per aconseguir aquesta fita, es recorre a la calor natural (exposició al sol) o bé al artificial (combustió de llenya o de carbó, gas o electricitat).

Propietats nutritives

Durant la dessecació de la fruita fresca, el contingut en aigua es redueix, la qual cosa dóna lloc a la concentració dels nutrients. El valor calòric de les fruites dessecades és elevat (des de les 163 calories cada 100 grams de les prunes seques a les 264 calories del raïm panses) per la seva abundància en hidrats de carboni simples.

Són font excel·lent de potassi, calci, ferro i de provitamina A (beta-carotè) i niacina o B3. La vitamina C, en major quantitat en la fruita fresca es perd durant el dessecat. Constitueixen una font per excel·lència de fibra soluble i insoluble, la qual cosa els hi confereix propietats saludables per millorar el trànsit intestinal. L’aprofitament del calci d’aquests aliments és pitjor que el que procedeix dels lactis o altres aliments que són bona font d’aquest mineral.

El potassi és necessari per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós, per a l’activitat muscular normal i intervé en l’equilibri d’aigua dins i fora de la cèl·lula. El beta-carotè es transforma en vitamina A en el nostre organisme conforme aquest ho necessita. Aquesta vitamina és essencial per la visió, el ​​bon estat de la pell, el cabell, les mucoses, els ossos i per al bon funcionament del sistema immunològic, a més de tenir propietats antioxidants. El magnesi es relaciona amb el funcionament de l’intestí, nervis i músculs, forma part d’ossos i dents, millora la immunitat i posseeix un suau efecte laxant. La vitamina B3 o niacina intervé en diferents fases del metabolisme i aprofitament dels hidrats de carboni, àcids grassos i aminoàcids entre d’altres substàncies.

Composició mitja per 100 grams de porció comestible

Calories 219,5
Hidrats de carboni (g) 53
Proteïnes (g) 3,4
Fibra (g) 7,3
Potassi (mg) 1100
Ferro (mg) 6,8
Magnesi (mg) 54
Calci (mg) 36
Vitamina C (mg) Tr
Niacina (mg) 5,3
Provitamina A (mcg) 74,2
mcg = micro-grams

Les Fruites amb Arrugues

Un dels més antics mètodes de conservar la fruita, el natural procediment de l’assecat, ofereix la possibilitat de menjar aquest tipus d’aliment tot l’any sense perdre pràcticament cap nutrient.

Així es concentren els seus sucres i s’evita el seu deteriorament i maduració. Les variades possibilitats que ofereixen a la cuina i, sobretot, les seves importants aportacions nutritives les estan convertint en una manera immillorable de menjar fruita de temporada durant tot l’any.

I és que és un dels millors i més antics sistemes de conservació de la fruita, ja que aquest aliment no és ni més ni menys que fruita fresca a la qual se sotmet a un delicat i artesanal procés d’assecat.

El procediment consisteix essencialment en evaporar el contingut d’aigua emmagatzemat de manera natural en el producte, en aquest cas, en la fruita. El sol és l’artífex natural d’aquesta operació gairebé miraculosa, el secret es troba en els components de les fruites: àcids orgànics i sucre, responsables que amb la calor, no es deteriorin els aliments sinó, al contrari, s’aconsegueixi allargar el temps en el qual es conserven en perfecte estat, és a dir, prolongar la seva vida comestible.

Una gran part de l’aigua s’elimina gràcies a la calor que provoca el sol, de manera que es passa d’un contingut d’un 80% a una mica menys del 25%. A més, s’aconsegueix una mena de melmelada natural en concentrar-se tot el sucre.

Propietats saludables

Una de les principals raons per les quals les fruites seques són molt recomanables com a aliment és que tenen un alt valor nutritiu, ja que en dessecar-se, perden l’aigua i bona part de la vitamina A i la vitamina C, però la resta dels seus nutrients queden intactes.

Alguns fins i tot augmenten la seva composició, com el sucre. Exemple d’això són les figues, molt riques en glucosa, fructosa i sacarosa, passen d’una concentració de 18 grams de sucre per cada 100 grams de producte, a aportar més de 60 grams per la mateixa quantitat d’aliment.

I tot això sense patir pèrdues de minerals, proteïnes o vitamines del grup B. Tot i això, no aporten calories en excés al cos humà. Una ració de 50 grams d’aquesta fruita conté, aproximadament, 150 quilocalories i 30 grams de sucre. Però cal tenir en compte que no tenen greix de cap mena.

No obstant això, si hi ha alguna cosa amb el que s’ha de tenir especial cura, ja que aquest alt contingut en sucre pot resultar molt nociu per a les genives i les dents, zones a les que s’adhereix amb facilitat i dóna més temps perquè els bacteris fabriquin el corrosiu àcid que es forma en l’esmalt.

Alt contingut en fibra i minerals

L’alt contingut en fibra és una altra de les característiques de pomes, plàtans, raïm i prunes passes. Es pot dir que contenen al voltant de 20 grams per cada 100 grams de fruita, el que significa una gran ajuda per aconseguir l’aportació diària necessària de fibra. Les figues són els productes d’aquest tipus que més fibra aporten.

Els minerals són un altre dels seus punts forts. Contenen, sobretot, ferro i potassi, però també altres com el magnesi. En concret, les figues ofereixen una bona quantitat d’aquests tres, ia més, manganès, zinc i calci. D’aquest últim n’aporta més de 150 mil·ligrams per cada 100 grams d’aliment.

El procés d’assecat es pot dur a terme amb gairebé totes les fruites que es vulgui, però les més habituals i consumides són les figues, els albercocs, la poma, els dàtils (provinents d’Orient Mitjà i el nord d’Àfrica) les prunes o el raïm. Les que més s’empren per deshidratar-se, és a dir, per menjar com raïms passes, són les de Moscatell, Màlaga, Sultana i Thomson. Resulten un aliment molt nutritiu i s’empren per preparar fulles de vinya farcida, cuscús i molts altres plats.

Els diferents tipus de dessecació són:

.- Dessecació natural al sol. Les fruites es deixen assecar a l’aire lliure, de manera que aquest procés només es pot dur a terme en les regions molt afavorides pel clima. Aquest procediment dóna excel·lents resultats i conserva tot el sabor i les qualitats de la fruita.

.- Dessecació per calor artificial. Els forns garanteixen bons resultats, perquè permeten regular l’evaporació de manera progressiva. Es comença a una temperatura baixa, de 45 a 50 graus, que es va elevant progressivament fins a 65 o 70, segons la classe de fruita tractada. Amb l’assecatge artificial l’operació s’acaba en 8 o 10 hores, segons la fruita, mentre que a l’aire lliure s’ha de comptar amb 6 o 8 dies o més.

Origen i varietats

Les fruites seques com les orellanes d’albercoc, de préssec, les prunes, les panses i les figues dessecades, formaven part, ja en l’Edat Mitjana, de la cuina tradicional de nombrosos països. A l’Europa d’aquella època es degustaven pastissos de vedella amb prunes i dàtils, el peix confitat s’acompanyava amb panses i figues i els ànecs amb fruites. Les grans empanades contenien una barreja de bou, pollastre, ous, dàtils, prunes i panses, generosament especiats i realçats amb safrà. A Turquia, Iran, Aràbia Saudita, Iemen i els països del nord d’Àfrica segueix sent tradicional el xai amb prunes, albercocs, ametlles, mel i espècies, i el pollastre encara es guisa amb prunes, codonys, dàtils o panses.

El préssec sec també es coneix com a orellana. Per a la seva obtenció, els préssecs frescos, igual que els albercocs, se submergeixen alternativament en aigua freda i calenta per tal de facilitar la separació de la pell. Després es parteixen per la meitat i es desossen, o bé es tallen en espiral fins a obtenir els característics encenalls. Posteriorment es dessequen. Turquia i Califòrnia són els majors productors de préssecs secs.

Com triar-les i conservar-les:

A l’hora d’adquirir les fruites dessecades s’ha de prestar atenció a que el seu aspecte i el seu color siguin uniformes i no presentin massa arrugues. Algunes fruites dessecades, com la pruna i el raïm, es poden adquirir senceres, desossades o sense llavors, de manera que abans de comprar interessa conèixer l’ús que se’ls donarà per realitzar l’elecció correcta.

Per aconseguir una perfecta conservació i evitar que es dessequin en excés, cal guardar les fruites dessecades en flascons de vidre ben tancats i en un lloc fresc, sec i protegit de la llum i dels insectes. Així es mantenen durant mesos. No s’han de conservar en bosses de plàstic, ja que acabarien oxidades.