Subscriu-te a RSS Feed
per rebre les últimes actualitzacions del bloc.

Envia un correu electrònic
per donar les teves opinions o
proposar articles.


La col i els seus parents, aliment i medicina.

cruciferes

Riques en antioxidants, àcid fòlic i vitamina C, les cols prevenen diferents tipus de càncer, regulen la pressió arterial i afavoreixen la assimilació del ferro.

coliflor

L´extensa família de les cols és originària d´Europa. Els celtes la cultivaven molt i per els romans era una espècie de panacea, doncs durant 600 anys va ser el principal dels seus medicaments. Varis mil·lenis de cultiu i selecció han donat lloc a cols molt diferenciades, les variacions de les quals depenen de que el canvi s´hagi fet en la tija (colrave), en l´arrel (colinap), fulles (diferents tipus de cols), flor i fruits (coliflor, bròquil, romanescu) o a les gemmes (cols de Brussel·les).
Descobriments recents posen les cols a l´avantguarda de la prevenció de malalties, especialment degeneratives com el càncer (principalment de pulmó, estómac, colon i pell).

Vitamines i minerals:

Les variades qualitats de les cols es deuen a la seva riquesa en:

Vitamina C, antioxidant, associada a glucosinolats, per lo que protegeix del càncer i altres malalties (cardiopaties, apoplexia, ……… )
Clorofil·la, que amb el coure i la vitamina C, afavoreix l´assimilació de ferro i combat l´anèmia.
Àcid fòlic, també amb propietats anti-anèmiques i preventives de l´espina bífida durant l´embaràs.
Calci i fòsfor, l´acció combinada dels quals fortifica el sistema ossi i equilibra el sistema nerviós.
Potassi, que contribueix a evitar i regular la hipertensió arterial.
Fibres, que eviten el restrenyiment y prevenen el càncer de colon.

coliflors

Nombroses varietats:

.- Col blanca, també dita holandesa o de Milà, amb fulles dures i fermes.
.- Col arrissada (repollo), és la varietat ideal per fermentar.
.- Col xinesa, més semblant a un enciam, té les fulles tendres i un sabor molt delicat.
.- Col llombarda, té un intens color violeta i un sabor dolçet. És diürètica i laxant.
.- Col rosada, es sol confondre amb la llombarda però no és. Te gust de col.
.- Cols de Brussel·les, molt nutritives i de sabor intens, ajuden a enfortir i depurar l´organisme.
.- Coliflor, molt gustosa en amanides o saltejada al dente, crua no sol ser flatulenta.
.- Coliflor lila, aquesta varietat italiana perd el seu color al cap de una cocció prolongada.
.- Bròquil, conté una substància anticancerosa que no es destrueix amb la cocció.
.- Romanescu, és com un bròquil amb rams pentagonals i molt ric en vitamines.

romanescu

Vegem una mica més amb detall les hortalisses d´aquesta saludable família:

.- Col, Presenta varies varietats, com hem vist, la col arrissada (amb la que es prepara el “xucrut”), de milà, xinesa, ……… Aporta grans quantitats de sofre (d´aquí la seva olor característica), que protegeix el fetge, la pell, combat les infeccions i té propietats antireumàtiques. També és rica en calç, fosfor, magnesi, ferro i coure. Presenta un alt percentatge de betacaroté o provitamina A ( afavoreix la nutrició dels teixits i el bon estat de pell i mucoses), de vitamina B1 (funció neuronal, absorció d´oxigen i metabolisme dels carbohidrats) i àcid fòlic.
La col verda crua conté la major quantitat de nutrients i antioxidants.
Es tracta d´un aliment alcalinitzant, depuratiu i remineralitzant, amb propietats desinfectants.
Una de les millors maneres d´aprofitar les propietats de la col és beure el su suc fresc, acabat de fer amb una liquadora. S´en poden prendre un o dos vasos al dia, fent-ho iclús durant varies setmanes. Una bona opció per millorar-ne el gust és combinar-lo amb suc de pastanaga.
Al igual que la col crua, és útil en casos de: astènia (cansament físic o mental), anèmia, trastorns respiratoris (grip, asma, bronquitis), alteracions gastroduenals (úlceres, colitis, paràsits intestinals), gota, artritis, reumatisme, trastorns hepàtics, litiasis urinàries (càlculs renals a exepció de las oxàliques), dermatitis seborreica i trastorns nerviosos (ansietat o depressions lleus).
I com passa amb totes les seves varietats, té elements susceptibles d´eliminar els agents cancerigens.

.- Bròquil, molt ric en vitamines i minerals, presenta els mateixos components que la resta de la família però de manera més concentrada. El seu consum és útil per combatre la hipertensió, l´obesitat, els nivells alts de colesterol o el restrenyiment.
Un equip de científics nord-americans va aïllar un component del bròquil anomenat sulfuròfan, que augmenta la activitat dels enzims anticancerígens. En el 1.994, l´Acadèmia de les Ciències de Estats Units va confirmar que aquest agent inhibeix els tumors de mama. Aquesta substància té la gran avantatge de que no es destrueix amb la cocció.
També és molt ric en vitamina C, E i betacarotè, amb notòries propietats antioxidants, lo que disminueix el risc de patir càncer, cardiopaties o cataractes.
No més s´hauria de moderar-ne la seva ingesta en casos d´úlcera gàstrica o transtorns intestinals per les seves posibles flatulències.

.- Coliflor, rica en vitamines i minerals, està particularment indicada en persones que han de seguir algun tipus de règim pobre en sodi i colesterol, així com en dietes per aprimar-se. Degut a que conté substàncies molt aromàtiques, es desaconsella a les dones que estan alletant, ja que dona un sabor molt fort a la llet materna.

.- Cols de Brussel·les, aquest nou vegetal (tan sols té 4 segles d´antiguitat) no deixa de ser una espècie de col en miniatura. Respecte als fitocomponents, presenta les mateixes característiques però amb major quantitat de sulfuròfan i menys calci. Contribueix a fortificar i depurar l´organisme, afavorint l´oxigenació cel·lular. Regula el funcionament del fetge, l´estómac i els intestins (també combat els paràsits).
Les cols de bruseles es digereixen millor crues que cuites, degut a la presència del sofre, el qual sufreix diverses transformacions amb la cocció.

Compra i conservació:

* A l´hora d´adquirir qualsevol varietat de l´extensa família de les cols, convé que siguin pesants i compactes. A més les fulles han de presentar un color viu , sense taques ni cops.

* La millor manera de conservar-les és a la nevera. Encara que es mantenen durant setmanes en perfecte estat, lo millor es fer-les servir abans de que engrogueixin, ja que com més joves son més fàcils resulten de digerir.

* Es millor no congelar-les doncs perden ràpidament el seu sabor.

* Algunes varietats com la col verda, la llombarda, i les flors de la coliflor també es poden menjar crues. Per això es tallen ben fines i s´afegeixen a les amanides.

* En general és millor coure-les breument amb una mica d´aigua, ja siguin al vapor, a la brasa, saltejades, bullides o escaldades.

* Els plats amb cols escaldades o bullides es faran en una cassola destapada, afegint-hi un raig de llimona al finalitzar la cocció doncs ajuda a digerir-les millor. El mateix passa al afegir-hi un tros d´alga kombu al recipient on es bull. Les espècies com l´anís, el comí i el fonoll, fan que siguin menys flatulentes.

* A l´hora de menjar-les és important tenir en compte el tema de les incompatibilitats. Així no convé menjar gaire pa, beure massa aigua durant el menjar o menjar més d´una peça de fruita com a postre.

cols

3 comentaris per a

La col i els seus parents, aliment i medicina.

  • lluis carbonell i germès |

    És veritat que les cols no són bones per al fetge?
    Què en sabem de la carxofa?

  • Angel Perera |

    Hola Lluïs,
    Tota la família de les crucíferes -col, col i flor, cols de Brussel·les, bròquil, romanescu, ….. – són beneficioses per el fetge doncs porten una dosi important de sofre. En quant a les carxofes, porten un principi actiu que és la cinarina i també és beneficiosa per el fetge. En principi si no hi han problemes de sistema digestiu, endavant i fora.
    Salut i una abraçada molt grossa.
    Àngel

  • Esther |

    M’ha encantat tota l’explicació tan valuosa que heu dedicat a la familia de les cols.
    Felicitats!!
    m’ha sigut de gran ajuda!!
    😉

Vols donar la teva opinió? Escriu el teu comentari:

Nom *
Mail *
Web