Subscriu-te a RSS Feed
per rebre les últimes actualitzacions del bloc.

Envia un correu electrònic
per donar les teves opinions o
proposar articles.


Possibles Riscos en les Begudes amb Gas.

Segons un article publicat a The Independent, una nova investigació d’una universitat britànica suggereix que un conservant comú en coneguts refrescs amb gas pot causar un dany greu cel·lular, desactivant parts vitals de l’ADN. Aquest problema, relacionat habitualment amb l’envelliment i l’alcoholisme, pot portar a una cirrosi del fetge ia malalties degeneratives com el Parkinson.

Aquest descobriment pot tenir importants conseqüències per als centenars de milions de persones de tot el món que consumeixen aquest tipus de begudes, a més d’avivar la controvèrsia que envolta els additius alimentaris, relacionats també amb la hiperactivitat en els nens.

Els conservants en el punt de mira

La preocupació es centra en la seguretat del E211, conegut com a benzoat de sodi, un conservant utilitzat durant dècades per la indústria de les begudes carbonatades a nivell internacional. El benzoat de sodi, que deriva de l’àcid benzoic, es troba de forma natural en les baies, però en els refrescos amb gas s’utilitza en grans quantitats per evitar la formació de floridures. També s’afegeix a les conserves en vinagre ia les salses.

El benzoat de sodi ja ha estat motiu de preocupació anteriorment, pel fet que la seva combinació amb l’additiu vitamina C en refrescs amb gas dóna lloc al benzè, una substància cancerígena. Un examen de la Food Standards Agency (FSA) sobre el benzè en refrescos amb gas va descobrir l’any passat uns nivells massa elevats en quatre marques que van ser eliminades del mercat.

Ara, el professor Peter Piper, un expert en envelliment de la Universitat de Sheffield que ha estat investigant el benzoat de sodi, ha fet públic un altre dels seus perills. Piper, professor de biotecnologia i biologia molecular, va estudiar al seu laboratori l’impacte del benzoat de sodi en cèl·lules vives de llevat, trobant alguna cosa alarmant: el benzoat danyava una zona important de l’ADN en el mitocondri de les cèl·lules, fins al punt de desactivar-la totalment.

El mitocondri consumeix l’oxigen per produir energia i si es danya les cèl·lules funcionarien molt malament. A més de l’envelliment, hi ha tot un seguit de malalties que s’estan relacionant amb danys en aquesta zona de l’ADN, com el Parkinson i diverses malalties neurodegeneratives.

La FSA recolza l’ús al Regne Unit del benzoat de sodi, que també ha estat aprovat per la Unió Europea, però alguns diputats han demanat que s’investigui urgentment aquest tema. “Molts additius són relativament nous i el seu impacte a llarg termini és incert. És obvi que aquest conservant ha de ser investigat encara més per la FSA”, va assenyalar Norman Baker, diputat liberal demòcrata del Regne Unit.

L’any 2000, l’OMS el va declarar segur, però amb l’observació de que la ciència que avalava la seva seguretat era “limitada”. Segons Piper, les proves realitzades per la FDA nord-americana estan obsoletes.

“La indústria afirma que aquests compostos han estat provats i són completament segurs”, afegeix, “però segons els criteris actuals de seguretat, les proves que es van realitzar no eren les adequades. Com tot, les proves de seguretat avancen constantment i ara és possible realitzar unes proves de seguretat molt més rigoroses que fa 50 anys “.

Dieta sense benzoats

Aquests additius s’inclouen dins del grup de conservants i se’ls distingeix amb les següents denominacions: àcid benzoic (E 210), benzoat sòdic (E 211), benzoat potàssic (E 212) i ​​benzoat càlcic (E 213). La seva activitat antimicrobiana és més gran en un medi àcid. Per això es permet l’ús d’aquests additius (sols o en combinació amb altres conservants àcids) en productes àcids o lleugerament àcids com begudes refrescants amb acidulants, sucs, xiclets, adobats, determinats productes fermentats, melmelades i confitures, i diversitat de salses, condiments i amaniments, entre d’altres.

El Comitè Mixt FAO / OMS d’Experts en Additius Alimentaris (JECFA), després d’avaluar la ingesta mitjana de benzoats de la dieta a partir de la informació proporcionada per diversos països, estima com acceptable una ingesta diària (IDA) d’àcid benzoic i benzoat de sodi de 0-5 mil·ligrams per quilo de pes i dia. No obstant això, la tendència actual és utilitzar-los cada vegada menys i substituir-los per altres conservants de sabor neutre i menys problemàtics, com els sorbats.

Més additius i reaccions al·lèrgiques

Els sulfits són additius conservants (del E220 a l’E228) que també poden causar urticària i altres trastorns de salut com opressió al pit, recargolaments, diarrea, i fins i tot poden desencadenar atacs d’asma en persones asmàtiques sensibles a aquests. Com a conservants són molt emprats en diversitat d’aliments com sucs de raïm, mostos, vins, sidra, vinagre, conserves vegetals, olives o fruites dessecades, entre d’altres.

Els additius colorants són al costat de benzoats i sulfits, els que major implicació tenen en reaccions al·lèrgiques. No obstant això, dels més de 40 additius colorants permesos actualment per la Unió Europea, són els additius azoics o azo-colorants, un tipus de colorants artificials, els potencialment més problemàtics. Dins d’aquest grup s’inclouen E102 o tartrazina, E110 o groc ataronjat S, E122 o azorrubina (també anomenat carmoisina), E120 o vermell cotxinilla i E129 o vermell allura AC.

De moment només s’han demostrat reaccions al·lèrgiques amb la tartrazina. Aquest colorant pot afectar també a persones sensibles a l’aspirina, provocant afeccions cutànies o respiratòries, no greus però sí molestes, més manifestes entre el públic infantil. Precisament, els nens són els que estan més exposats a aquest tipus d’additius ja que es tracta de components habituals en les llaminadures de colors.

Vols donar la teva opinió? Escriu el teu comentari:

Nom *
Mail *
Web