Subscriu-te a RSS Feed
per rebre les últimes actualitzacions del bloc.

Envia un correu electrònic
per donar les teves opinions o
proposar articles.


07 Les malalties cròniques:

LES MALALTIES CRÒNIQUES

Però aquesta disminució de les epidèmies ve a coincidir amb un fet molt alarmant: l’enorme augment de les malalties cròniques i degeneratives (càncer, diabetis, arteriosclerosi, artrosi, Alzheimer, etc.). Les causes de tal fenomen han de buscar-se en la vida irracional que avui porta la humanitat, apartant-se cada vegada més de la Naturalesa. Seria interessant estendre’s sobre aquest punt tan important, però hem de definir què és la malaltia crònica i com es guareix pel naturisme.

Quan l’organisme fracassa en la seva lluita contra una malaltia aguda, aquesta passa a l’estat crònic, si no sobrevé abans la mort. Aquest fracàs pot deure’s a una mala constitució orgànica (hereditària o adquirida), o bé a la intensitat de l’afecció aguda, que ha vençut les defenses orgàniques, o -més freqüentment encara- al tractament equivocat, a força de drogues químiques, sèrums i vacunes que només aconsegueixen tapar els símptomes, deixant subsistir les causes del mal. Parlant gràficament podem dir que tota malaltia crònica indica un estat de derrota de l’organisme, dit d’altra manera, que no ha pogut expulsar a l’enemic. Aquest, per tant es troba allotjat en el cos, on duu una vida latent, donant de tant en tant senyals de la seva existència.

Què ha de fer el metge naturista davant una malaltia crònica? La mateixa naturalesa l’hi indica. Cal ajudar a aquest organisme esgotat que lluita inútilment per lliurar-se de la malaltia. I l’ajuda més efectiva és permetre que el quadre crònic es transformi en agut, és a dir, reactivar el procés.
Aquestes són les crisis curativas que es presenten en gairebé tots els casos. El malalt sotmès a un tractament naturopàtic es veu sorprès per l’aparició de símptomes molt diversos: mals de cap, neuràlgies, tos, expectoracions, diarreas, febre, etc. Si no ha estat previngut, podria creure’s que aquestes noves molèsties signifiquen un empitjorament del seu estat general i és per això que molts abandonen el tractament justament en el moment que es nota el despertar de les seves defenses orgàniques. Tot malalt que inicia un tractament naturista ha de saber el que és una crisi curativa i esperar-la sense temor; sinó que, amb alegria, ja que és la primera senyal indicadora de un triomf més o menys pròxim.

Els recursos de que disposa el naturòpata per a lluitar contra les malalties cròniques i degenerativas són nombrosos. És impossible detallar-los aquí perquè cada malaltia és un cas complexament particular que ha de ser tractat com a tal. No hi ha tractament aplicable a tots els afectats per un mateix mal, per la senzilla raó que tots els organismes no són iguals i no reaccionen de la mateixa manera davant el tractament, cosa que la medicina convencional sembla obviar.

Anteriorment deiem que el naturisme pot curar tota classe de malalties, però no a tots els malalts. Vull dir amb això que qualsevol mal, per greu que sigui el seu pronòstic, pot curar-se perfectament pel sistema natural, sempre que la reserva vital del malalt no s’hagi esgotat. Com més aviat s’acudeixi a la medicina natural, més ràpida i segura és la curació. Desgraciadament la majoria que ho fa, són malalts que han recorregut infinitat de consultoris i hospitals, on han seguit tractaments aberrants a força de drogues químiques, que no han fet més que intoxicar la seva sang i empitjorar el seu estat general. Així i tot, el naturisme assoleix èxits freqüents i ressonants.