Subscriu-te a RSS Feed
per rebre les últimes actualitzacions del bloc.

Envia un correu electrònic
per donar les teves opinions o
proposar articles.


09 Per els qui s’acosten al naturisme:

PER ELS QUI S’ACOSTEN AL NATURISME

Algunes persones, al sentir-se malaltes, no consulten al terapèuta i es conformen amb llegir en algun llibre de medicina naturista sobre el tractament que li correspon al seu mal. De vegades assoleixen algun èxit, però amb freqüència fracassen. Sempre les indicacions dels llibres es fan de manera general, sense tenir en compte les condicions individuals. Hem de tenir en compte que no hi ha ningú que fisiològicament sigui igual, doncs tothom te els seus òrgans forts i els seus òrgans febles desde el seu naixement. És indispensable doncs consultar a una persona autoritzada.

Desgraciadament en el nostre país són escasísims els terapèutes graduats que es dediquen a la medicina naturista. Així doncs, n’hi ha molts que es dediquen a l’art de guarir sense posseir formació reglada. Alguns pocs poden ser considerats competents per la seva capacitació i la pràctica en contacte diari amb el malalt. Però la majoria són empírics, no tenen noció del que és el cos humà i es creuen capaços de curar pel sol fet d’haver llegit llibres de medicina natural. Així individus sense escrúpols -que han trobat en el naturisme un mitjà còmode per a guanyar diners fàcilment- causen veritables desastres entre els incauts malalts que cauen en les seves mans. Així és com desprestigien al col·lectiu, restant-li serietat.

El malalt que es posa sota la direcció del naturòpata, ha de dipositar en ell la seva plena confiança. Ha de seguir fidelment les seves instruccions, no deixant-se influenciar per consells de familiars o amics, que ignorant en absolut el que és el naturisme, generen una alarma perjudicial. L’il·lustre metge Paracelsus va dir que es poden curar totes les malalties però no a tots els malalts. Això és perquè no totes les persones són capaces de seguir un consell. El terapeuta és en realitat només un educador, un conseller, és el pacient el responsable de seguir el consell a temps i si ho fa es curarà.

A la majoria dels casos, el malalt sotmès al tractament natural baixa de pes. Això fa pensar a qui els envolten, que està desmillorant o empitjorant. La realitat és molt diferenta.

El malalt perd pes al principi perquè el seu organisme es lliura d’una gran quantitat de substàncies tòxiques i morboses que s’han acumulat en el seu cos a través dels anys. Aquestes substàncies nocives es remouen i són expulsades de l’organisme gràcies a l’acció depuradora del sistema natural. Aquesta pèrdua de pes, lluny d’alarmar, ha d’alegrar al malalt, ja que és el primer pas cap a la curació. La prova està que al mateix temps que perd pes, el malalt sol notar molta més agilitat, vigor i alegria de viure, indici de la renovació vital que experimenta. A més, aquesta pèrdua de pes no és definitiva. A mesura que avança el tractament, el malalt va normalitzant el seu estat; així s’observa que els que abans eren prims, s’engreixen, i els obesos s’aprimen.

Una altra cosa a tenir en compte són les crisi curatives. Els que inicien un tractament naturista solen experimentar al principi un empitjorament aparent: cansament, malestar, congestió, diarrea, esgarrifançes, erupcions de pell, etc. Aquestes pertorbacions indiquen l’esforç de l’organisme per lliurar-se del mal. D’aquí el seu nom: crisi curatives. Els que no estan previnguts creuen que empitjoren i de vegades abandonen el tractament. Greu error, perquè justament l’aparició de la crisi curativa és el primer senyal de la lluita que lliura el cos per a desallotjar el mal. El malalt ha d’alegrar-se de la seva arribada.

El sistema de curació natural, més que cap altre, requereix estreta col·laboració entre terapèuta i malalt. Per tant és necessari que aquest últim adquireixi cultura naturista, per a tenir un concepte clar del tractament que està portant a terme i poder així interpretar les seves alternatives i veure reaparèixer a poc a poc la salut perduda.

Data fixe de curació no pot donar-se-li a ningú. Les malalties agudes es guareixen ràpidament, però les cròniques requereixen un termini de setmanes, mesos i de vegades anys, segons la gravetat, les operacions quirúrgiques i la quantitat de drogues que hagi rebut el cos. Del que sí pot estar ben segur el malalt és que: el que el naturisme no guareix, res ho cura.