Subscriu-te a RSS Feed
per rebre les últimes actualitzacions del bloc.

Envia un correu electrònic
per donar les teves opinions o
proposar articles.


- Introducció a la naturopatia:

L’home des de temps immemorial, darrere de la seva felicitat o per instint de supervivència, ha buscat la forma d’evitar la malaltia, i quan aquesta s’ha produït, la manera de curar-la. Molts i variats són els mètodes terapèutics que han sorgit en diferents èpoques i països de la nostra àrea occidental, però ens limitarem a passar revista als tres principals: la alopatia, la homeopatia i la naturopatia.

La medicina alopàtica és la que s’ensenya oficialment a les universitats i practiquen la majoria dels metges convencionals. El seu objecte és combatre el símptoma que presenta el malalt a través de remeis contraris a la seva naturalesa (contraria contrariis curantur). Considera als microbis, bacteris i virus com causants de gairebé totes les malalties.

La medicina homeopàtica, creada pel metge alemany Cristóbal Federico Hahneman (1755-1843), va ser una reacció contra la medicina alopàtica o oficial. El seu sistema consisteix a aplicar en dosis mínimes (infinitesimals) les mateixes substàncies que, en majors quantitats, produirien en l’home sa símptomes semblats als que es tracta de combatre (similia similibus curantur: els semblants es curen pels semblants). Malgrat l’avenç que significava per a l’època, la homeopatia no va omplir les aspiracions del seu creador i menys encara les de la humanitat afligida. La importància de la homeopatia és haver estat el primer obstacle contra els desenfrenaments de la alopatia i haver preparat el terreny per al ressorgiment de la medicina natural o naturopatia.