El descobrim quan algun tipus de crisi ens porta a caminar per el Camí espiritual. Al principi, perquè som tan febles i humils, estem agraïts per qualsevol amor que ens arriba. A mesura que comencem a caminar més ràpid, amb més confiança en el nostre pas, ens familiaritzem amb el paisatge dels miracles, i sabem que hi ha regals que vindran al nostra encontre mentre seguim caminant. Després d’un temps, ens impacientem per la demora dels regals, com si se’ns degués alguna cosa. Escanegem el Zóhar i després mirem cap amunt, esperant que la nostra ànima bessona aparegui al nostre costat. O donem diners i esperem un augment de sou. Ens impacientem amb el Creador.

Paciència és donar-li al Gran Arquitecte De l’Univers espai per realitzar el seu treball. És saber que obtindrem el que mereixem quan el moment sigui el correcte. Aquest moment pot arribar quan menys ho imaginis………
Avui, oblida’t del resultat. Només fes la teva feina, i envia els teus desitjos i pregàries a l’Univers. Pots trobar les coses que busques gràcies a la teva paciència.