Les cèl·lules són els estels del nostre univers corporal, les dones són els fars de l’emergent humanitat, més encara, aquestes són la transició i la Llum que recentment comença a desplaçar la foscor. Encara hi ha ombres abundants, boscos foscos de denses pors, on l’atapeït fullatge de la incertesa impedeix als rajos de Llum arribar fins als cors …

I els déus van demanar a través dels mestres arbres, lliurar la torxa encesa a la dona, més no a la dona poruga i conformista, no a la dona resignada i queixosa, no a la dona feble i desproveïda de confiança en si mateixa, sinó a aquesta dona, que, tot i que alçant-se des dels seus errors, travessant les seves pors i trencant les seves cadenes, s’atreveix a aixecar-se, a caminar amb pas ferm fins que els seus braços es converteixin en ales i el vol a la Llum és inevitable …

Aquesta dona viu en forma de llavor i és dins de totes les dones esperant l’aigua d’espiritualitat i la Llum del coneixement per germinar, créixer i florir. És probable que la llavor de la nova dona ja vagi germinar, més en l’intent va ser lligada a la seva arrel, obligant-la a romandre nana, sotmesa, impotent, paralitzada per pors que en nom d’una fictícia seguretat li ofereixen la protecció d’una presó, paradoxal situació que alimenta una alegria artificial que perpetua cadàvers, en aquesta constel·lació d’estels apagats, esperant l’oportunitat de despertar …

La germinació de la nova dona comença amb un acte de rebel·lia, suprema rebel·lia, sagrada dissidència de l’establert, que en nom d’una normalitat anormal, mutilada, esclavitza a la dona en modernes presons de barrots invisibles …

Cal convertir la vida en una meravellosa aventura d’aprenentatge sense límits, sense auto enganys, sense botxins, sense víctimes, només amb el fervor de creixement fet manera de viure creativa, conduïda per la imaginació. Cal convertir la vida en una suprema cerimònia, perquè tot sigui sagrat, tot important, més res massa important com per impedir la lucidesa, la serenitat i l’amor …

Mai avui com abans la dona te l’oportunitat de convertir-se en una dona sagrada, en un ésser lúcid i savi, en una guerrera-caminant,  conscient que res pot perdre perquè no busca guanyar …

Cuán important és que el despertar de la dona guerrera estigui caracteritzat per la tolerància, aquesta requereix d’obstacles en el seu camí, obstacles que enforteixin la seva voluntat tornant-li als seus passos serenitat i valor. Les dones estan retornant convertides en preciosos éssers que prodiguen bellesa i musicalitat i conviden als homes a instal·lar-se i viure en la dimensió poètica de la vida …

La dona sàvia no precisa parlar, la seva presència és suficient, la seva mirada, el seu silenci, tot és ensenyament, el seu amor s’instal·la omplint  l’espai de Llum que habita … Potser tot comenci prenent-se unes vacances tota sola, és a dir amb si mateixa …

Quina altra cosa tens que no sigui a Tu mateixa …?

I si avui et proposessis canviar, transformar a la dona comuna en una caminant-guerrera, transitant un somni, encarnant una utopia, vivenciant que el paradís és un estat de consciència?

I si t’atrevissis a ser tu mateixa, silvestre, salvatge, lliure, natural, innocent, nena i àvia ?
Quanta Llum tornaria a il·luminar el teu rostre!
Quant amor emetrien els teus ulls!
Quanta energia ompliria les teves mans!

El despertar de la dona adquireix connotació de rebel·lió, suprem acte de valor que convertirà l’eruga en papallona. Fixa’t amb quina facilitat es desplaça la cuca de llum en la nit!

En temps com aquests estem destinats a vestir-nos de Llum, a això hem vingut. L’amor comença més enllà del temor. Mentre tenim por estem paralitzats. Cal avançar en direcció a les nostres pitjors pors, és urgent enfrontar-nos a els nostres pitjors monstres, per descobrir que els tigres són de paper, cal preparar-se per tenir la forma de l’aigua, tan forta que perfora la roca i tan flexible que té totes les formes sense deixar de ser aigua …

Ser dona en aquesta època, és una iniciació …

L’home va privilegiar lo extern, va apostar la seva vida en favor de la quantitat, va abandonar l’essència, va trepitjar el sagrat …

Dona… comprens el motiu transcendental del teu pas per la terra…?

Si fos així, tot l’univers recolza els teus passos. I més enllà del temor, transita la dona guerrera, caminant de tots els camins, perquè quan vivim en el cor, on sigui que estiguem, estem a casa …