La paraula “fada” procedeix del llatí “fata”, derivat a la vegada del vocable “fatum”, que significa el fat o la destinació. En l’edat mitjana ho definien com a divinitat o força desconeguda que segons els gentils, obrava irresistiblement sobre les altres divinitats i sobre els homes i els successos. El terme “fée” del francès, té similar procedència, i d’ell van derivar les paraules angleses “fey” i “fairie”, que amb el córrer dels temps van sofrir variacions en la seva ortografia passant per: “fayerye”, “fayre”, “faerie”, “faery” i “fairy”. En la seva definició etimològica, s’entén per Fada: ser fantàstic amb forma de dona i a la qual se li atribueixen poders màgics. Pels saxons la paraula “firi” fa referència al món de les fades com a entitat, es refereix a un lloc geogràfic. En espanyol es converteix en “féerico”, que significa meravellós o fantàstic, aplicant-ho a per exemple, la música féerica o de les fades.