Quins vergonyosos i ocults pensaments aguaiten dintre teu?

No et sentis malament.

Allò que poguessis pensar que ets tu, en realitat no ets tu.

La teva ànima és eterna, i és només el teu il·lusori ego el que té aquests pensaments que podries considerar vergonyosos o “dolents”: desitjos, antulls, gelosia, etc.

Per això és tan important que trobis a un mestre o un amic en qui confiïs i amb qui puguis parlar. Digues-li a aquest mestre o amic allò que t’avergonyeix dir en públic.

En el moment que ho facis et sentiràs més lleuger, perquè el dir-ho en veu alta et permet observar-ho com alguna cosa que està separada de tu.

No et cohibeixis. Fes miques la teva vergonya.

T’adonaràs que al parlar-ho neutralitzes el poder que aquests pensaments foscos tenen sobre tu. (Si no tens a algú amb qui parlar, llavors intenta escriure’ls).