5
La importància del menjar.
Tema: Alimentació, EspiritualitatD’un temps cap aquí m’arriben consultes d’aquest tipus:
Àngel, tinc un dubte respecte a això:
Si observem com es sacrifiquen els animals, podem intuir que en la seva carn encara existeix la tensió i el terror dels últims moments. Al ingerir-la, aquestes emocions ens afectaran a diferents nivells energètics de la nostra persona (emocional “violència gratuïta” i mental “agressivitat”).
Em podries donar alguna dada científica sobre això? Potser un estudi? una referència? la veritat és que em sorpren moltíssim aquesta afirmació i vull saber una mica més sobre el tema.
Per això, he fet una resposta tipus per fer entendre que el tema alimentació és molt subtil e interessant a l´hora:
Per arribar a entendre certs termes o conceptes i per arribar explicar-se com ens afecta en la nostra evolució espiritual el fet de menjar proteïna animal procedent d’un sacrifici, s’ha de tenir algunes nocions clares.
.- Primer de tot, s’ha de tenir clar que, parlant a nivell nutricional pur les proteïnes animals tenen un rendiment nefast.
.- Segon, s’ha de tenir la ment molt oberta i poder valorar valors com la intuïció, el sentit comú i la intel·ligència del inconscient.
.- Tercer, has de tenir la certesa de que tu ets part del tot i per tant ets el tot, i qualsevol cosa que afecti a una altre part del tot t’afecta a tu.
.- Quart, tot no s’ha de basar en dades científiques, l’empirisme també val si no encara estaríem a l’edat mitjana.
Aquestes quatre nocions són bàsiques per abordar el que tu vols: saber una mica més sobre el tema.
Hi han dues lleis universals irrefutables que intervenen en aquest tema:
.- La primera és: no mataràs.
.- La segona és: tal faràs tal trobaràs (ull per ull, dent per dent).
Si hi penses una mica, t’adonaràs que quan es trenca una llei d’aquest tipus les conseqüències no poden ser gaire gratificants.
Per altre banda:
Un animal en un escorxador o perseguit per gossos de caça sent molta por. Això estimula les seves glàndules productores d’adrenalina, que alliberen material tòxic en el seu cos. Qui ingereix la carn d’aquest animal podrà rebre proteïnes i vigor, però també estarà rebent material indesitjable.
Si tens en compte que tota la creació tendeix a la evolució, que els diferents estadis de la matèria són diferents nivells evolutius, que els animals són éssers amb sentiments menys evolucionats que nosaltres i per tant amb vibracions energètiques més baixes, és fàcil entendre que quan ens els mengem les nostres vibracions etèries ens baixen i per tant no evolucionem si no que involucionem.
També et puc parlar a nivell personal i garantir-te que amb aproximadament 10 anys que fa que la meva dona i jo no mengem cap animal podem extrapolar situacions actuals a situacions idèntiques anteriors i notar que els nivells de agressivitat i de relativització de problemes no tenen res a veure amb les inicials.
Per últim et faig arribar un escrit de Omraam Mikhaël Aïvanhov titulat “Al comer” perquè vegis lo sutil que pot ser el fet de menjar:
.- ¿En què penseu quan mengeu? ¿En els vostres problemes financers, en les vostres penes d’amor, en la última paraula ofensiva que us han dirigit …. ?
¿Com penseu que en tals condicions podeu copsar totes les energies que conté l’aliment?
Esteu distrets, dispersos, mastegueu mecànicament i, encara que el vostre organisme sigui així sostingut i reforçat, en realitat no més ha rebut els elements més materials, per tant els menys vivificants.
.- No teniu ni idea de totes les energies de les que us podríeu beneficiar si sapiguéssiu menjar veritablement, en el silenci interior, concentrant-vos en el aliment per extreure’n les partícules etèries, perquè aquestes són las partícules més beneficioses.
.- Així doncs, durant l’àpat, intenteu no pensar en res més; com a mínim, durant mitja hora, i concentreu la vostra atenció en lo que poseu a la vostra boca, amb la finalitat de extreure dels aliments les energies subtils que contribuiran així mateix a modelar la vostra vida psíquica.
Com pots veure, el fet de menjar implica tot una serie de camps que avui en dia no es tenen en compte però que no per això ens deixen de afectar.
Espero que t’hagi aclarit una mica més els conceptes o com a mínim t’hagi posat una primera pedra que et serveixi a tu per construir-hi a sobre una eina per créixer.
Salut i una abraçada.