EL QUE ALGUNS NATURALISTES FAMOSOS PENSEN SOBRE AIXÒ:

Avui en dia, és molt comú admetre que l’home ha de menjar carn per tenir una dieta equilibrada amb proteïnes de bona qualitat. A més, això és el que doctors extraordinaris diuen, com el Dr Francisco Grande Govian, que recentment va morir, considerat com la més gran autoritat en nutrició a Espanya. A això, cal afegir que el Ministeri de Salut recomana menjar carn i que la majoria de la gent la menja i la considera com a bon aliment. Tanmateix, considerant tot això és sorprenent que els naturalistes més famosos de la humanitat van ser vegetarians i, un després d’un altre van declarar que l’home és vegetarià per naturalesa.

Hem de considerar que les paraules ‘vegetarià’ i ‘vegetarianisme’ van aparèixer per primera vegada al voltant de 1838, per la qual cosa abans d’aquesta data no apareixen en cap escrit i per aquesta raó parlen de menjar vegetal o una dieta vegetal. La inexistència d’aquestes paraules dificulta la investigació.

A més, hem d’afegir que per saber si un naturalista famós va ser vegetarià hem de llegir les biografies de cada un d’ells. Les biografies són difícils o impossibles d’obtenir ja que no totes s’han escrit. Si s’han escrit biografies sobre artistes famosos, molt poques han estat escrites sobre científics. Ha aquesta dificultat hem d’afegir-ne una altra: l’escassa o nul·la importància que els biògrafs li donen als hàbits alimentaris de la gent sobre la qual escriuen. Per exemple, Colin Spencer es queixa en el seu llibre “El Festín de los heréticos” que de 60 biografies sobre Leonardo Da Vinci només dos dels seus biògrafs mencionen que era un vegetarià. Tot i amb totes aquestes dificultats, les declaracions dels més famosos naturalistes de la humanitat ens han donat un missatge molt clar i com a prova podem llegir el que han dit: John Ray (1628-1704) anomenat el pare de la Història Natural Anglesa, va ser fundada una societat en el seu honor que porta el seu nom: The Ray Society. D’acord amb John Ray: “No hi ha dubte, que l’home no està fet per ser un animal carnívor.” I a més declara:

A) “Que dolç, plaent i innocent és l’espectacle d’una taula servida frugalment d’aquesta manera i quina diferència preparada amb carn d’animal fumejant, esquarterat i mort! L’home de cap manera té la constitució d’un ésser carnívor. La cacera i voracitat no són naturals per a ell. L’home no té ni les dents esmolades i punxegudes ni urpes per esquarterar la seva presa. Al contrari les seves mans estan fetes per agafar fruita, mores i vegetals, les seves dents són apropiades per mastegar “

B) “Tot el que necessitem per alimentar-nos, per a restaurar el cos i complaure’ns ens ho proveeix en abundància la botiga inesgotable de la Natura. Que dolç, agradable i innocent visió és una taula frugalment servida i quina diferencia de un àpat  compost de carn d’animal fumejant i morta. En resum, els nostres horts ens ofereixen totes les delícies imaginables mentre els escorxadors i carnisseries estan plenes de sang congelada i una pudor abominable.”

Un altre Naturalista famós va ser Carl Linné (1707-1778) Doctor de la Marina Sueca, president de l’Acadèmia de Ciència i Professor de Botànica a Estocolm i a la Universitat de Upsala. Linné va crear el mètode de classificació natural de plantes i animals que encara fem servir avui en dia encara que han passat més de dos segles. Linné va escriure:

A) “Les fruites i plantes comestibles són l’aliment més apropiat per a l’home.”

B) “Segons la seva anatomia, l’home no has estat preparat fisiològicament per menjar carn”

C) “Les fruites són l’aliment més adequat per a l’home segons el que s’ha demostrat en l’analogia dels quadrúpedes per l’estructura de les dents i aparell digestiu.

El naturalista francès George Louis Leclerc, millor conegut com Count Buffon (1707-1788) va ser membre de l’Acadèmia de Ciència, Administrador de el Jardí del Rei i juntament amb diversos col·laboradors va escriure “Història Natural” en 36 volums. Buffon va declarar que:
.- “L’home pot viure amb només consumir vegetals. Tanmateix, la naturalesa sencera no és suficient per satisfer la seva intemperància i la inconsistent varietat de la seva gana. L’home per si mateix consumeix i devora mes carn que tots els altres animals junts i no per necessitat sinó com una forma d’abús. ”

El Dr. Luis Maria D’Aubenton, un col·laborador de Buffon, millor conegut com D’Aubenton (1716-1799). Va ser professor de Mineralogia al Jardí del Rei i d’Història Natural a l’Escola de Medicina. d’Aubenton va dir, que:
.- “Es pot suposar que l’home, mentre visqui en un estat natural en un clima temperat, on la terra espontàniament produeix tot tipus de fruita, s’alimentarà d’aquests aliments i no d’animals.”

George Cuvier (1769-1832) va ser un naturalista, anatomista i geòleg francès. Va ser professor de l’Escola i Museu de França, Secretari de l’Acadèmia de Ciències i Canceller de la Universitat. Va crear la teoria de l’Anatomia Comparada i Paleontologia. Gràcies als seus estudis hem pogut reconstruir espècies que han desaparegut. Cuvier va rebre les distincions i títols de Baró i Gran Oficial de la Legió d’Honor i va ser honorat per Napoleó I, Louis XVIII i Louis Philip. Cuvier va declarar en el seu treball: Lliçons d’Anatomia Comparada, que:
.- L’anatomia comparada ens demostra que l’home és en totes les formes com els animals frugívors i en cap manera com els animals carnívors. Al disfressar la carn morta amb preparacions culinàries, canvia l’aparença exterior i la suavitzen perquè el veure carn crua i sagnant excita horror i fàstic en l’home. ”
Vegem algunes declaracions fetes per Cuvier:

A) “D’acord a la constitució dels principals òrgans de l’home, s’ha demostrat que la seva alimentació no ha de consistir d’una altra cosa que vegetals.”

B) “El menjar natural de l’home, jutjant per la seva estructura, ha de consistir de fruites, arrels i vegetals.”

C) “El cos sencer de l’humà fins al més mínim detall és destinat per naturalesa a una dieta exclusiva de vegetals.”

D) “L’home sembla ser organitzat per alimentar-se amb fruites, arrels i les parts suculentes dels vegetals. La seva curta mandíbula de força mitjana, els seus canins de la mateixa mida que les seves altres dents, i els seus molars no permeten el mastegar o devorar carn sense la preparació prèvia d’aquests aliments per mitjà de la cuina. Els seus òrgans digestius estan formats d’acord a la disposició de les seves dents. El seu estómac és simple i el seu conducte intestinal és de longitud mitjana i està ben fixat al seu intestí gros. “

Alexander von Humboldt (1769-1859) va ser un naturalista, explorador i geògraf alemany. Va dur a terme els seus estudis en magnetisme i recolzava la teoria de l’origen ignis de les roques. És considerat com el fundador de la Climatologia, Morfologia Terrestre, Geografia Física dels Oceans i de la Geografia dels Planetes. Va escriure un llibre en 30 volums titulat Cosmos i Viatges a les Regions equinoccials del Nou Món. Humbold va declarar que:
“El menjar animals com a aliment no està molt lluny de ser antropofàgia i canibalisme. La mateixa quantitat de terra que s’usa per pasturar i alimentar el bestiar que alimenta a deu persones, si ho conreessin amb llenties, fesols, o pèsols alimentària a centenars de persones … La Conca de Orinoco podria produir suficients plàtans per alimentar tota la humanitat còmodament. ”

Richard Owen (1804-1892) va ser un naturalista anglès que va estudiar amb Cuvier, va catalogar la Col·lecció de Caçadors del Museu Britànic i va organitzar el Museu d’Història Natural al Sud de Kensington. Estudià anatomia i fisiologia comparada i Paleontologia. Va escriure Un Curs en Anatomia Comparada i Paleontologia i Fisiologia de Vertebrats. Owen va declarar:

A) “Els Antropoides i tots els cuadrúmans s’alimenten a base de fruites, grans i altres suculentes substàncies vegetals i l’estricta analogia entre l’estructura d’aquests animals i l’home clarament demostra la seva naturalesa frugívora”

B) “Els micos, la dentadura és gairebé igual a la de l’home, viuen principalment de fruites, llavors, nous i altres tipus similars de textures saboroses amb valor nutritiu que són elaborades pel regne vegetal. La profunda similitud entre la dentadura dels cuadrúmans i la dels humans demostra que l’home va ser des dels seus origen adaptat per menjar la fruita dels arbres del Paradís “

És clar, el més famós de tot els naturalistes Britànics també concorda amb els altres naturalistes. M’estic referint a Charles Darwin (1800-1882) qui a l’edat de 22 anys va començar un viatge al voltant del món que va durar 5 anys. En el seu viatge Darwin va recol·lectar material que va ajudar a publicar el seu més famós llibre el 1859: El Origen de les Espècies per mitjà de la Selecció Natural: Darwin va ser membre de la Societat Royal de Londres i després de la seva mort va ser enterrat a Westminister Abbey amb grans honors funeraris. Van estar presents representants diplomàtics de moltes grans nacions en el seu funeral. Darwin va escriure:
“La classificació de les formes, funcions orgàniques, costums i dietes demostren d’un manera evident que l’aliment normal per l’home és vegetal com els antropoides i els simis i que les nostres dents canines estan molt menys desenvolupades que les seves. No estem destinats per competir amb bèsties salvatges o animals carnívors. ”
En el seu llibre El Origen de l’Home ens diu:
“Encara que no sabem amb certitud sobre el temps o lloc a que l’home es va desfer del seu gruix borrissol que el cobria, amb poca probabilitat d’equivocar-nos podríem dir que devia haver viscut en un país calent on les condicions eren favorables per l’estil de vida de frugívor que, jutjant per analogies, devia haver estat la manera en què l’home vivia. ”

Thomas Henry Huxley (1825-1895) va ser un doctor i antropòleg anglès que recolzava les teories de Darwin, va ser President de la Societat Royal. Entre altres llibres va escriure les Evidències Zoològics en quant al lloc de l’Home a la Natura i Anatomia Comparativa. Vegem algunes de les declaracions de Huxley:

A) “L’home va arribar abans que la destral i que el foc per la qual cosa no va poder ser carnívor”

B) “El llarg del conducte digestiu de l’home és de 5 a 8 metres i la distància entre la boca i el còccix és de 50 a 80 centímetres, el que el seu quocient ens dóna un resultat de 10 com en altres animals frugívors i no 3 com a els carnívors ni 20 com els animals herbívors. “

C) “L’únic animal que existeix amb una probable morfologia omnívora, és l’ós, que té algunes dents punxegudes i altres planes.”

Sir Arthur Keith (1866-1955) va ser un famós anatomista i antropòleg anglès. Juntament amb Martin Flack va descobrir el nòdul sinoauricular que és on les contraccions cardíaques s’originen. Va ser Rector de la Universitat de Aberdeen i va escriure: Instrucció a l’Estudi dels Simis Antropoides, Antics Tipus de Home i Assaigs sobre l’Evolució dels Humans. Aquest antropòleg ens diu que:
“Els ximpanzés i goril·les tenen el mateix mecanisme digestiu que l’home. Aquesta és la prova de l’anatomia comparativa a favor d’una dieta de vegetals crus, que permet la fermentació per produir diverses evacuacions diàries, suaus i lliures de putrefacció.”

Aquestes són les investigacions dels naturalistes més famosos que la humanitat ha tingut. Hem d’observar que els estudis es feien servir com a referència comparant l’anatomia de l’home a la d’altres mamífers, especialment de la família dels micos, i ens parlen de la formació de les dents i tubs digestius d’aquests animals. D’aquesta manera aquests famosos naturalistes van arribar a la mateixa impressionant conclusió: l’home és vegetarià per naturalesa, i si la paraula vegetariana no apareix en els seus escrits, és perquè la paraula no va existir abans o fins a 1838 i els estudis de tots aquests famosos naturalistes van ser escrits, abans d’aquesta data.

Podríem argumentar en contra del vegeterianismo que les pintures dels homes prehistòrics a les roques de les cavernes el demostren com a caçador. Tanmateix, això no vol dir necessàriament, que la carn sigui la forma ideal d’aliment per l’home. A més, hem de tenir en compte, que l’antropòleg Alan Walker de la Universitat de John Hopkins, quan estudiava les ranures de dents fossilitzades, va trobar assortiments diversos de diferents aliments. Va afirmar que els nostres primers avantpassats humans no van viure d’una dieta on predominava la carn, ni les llavors, arrels, fulles o herba ni eren omnívors. Sembla que va subsistir principalment d’una dieta de fruita. No s’han trobat excepcions. Cada dent va ser examinada i aquelles que venien dels homínids de fa 12 milions d’anys, que estan en línia directa amb l’Homo erectus, es va comprovar que eren frugívors.

En conclusió voldria preguntar-li al lector, el següent: ¿És l’home vegetarià per naturalesa? Avui en dia, la majoria dels doctors ens diuen, que no ho és, però els naturalistes més famosos, tots han deduït, que si ho és.

Si això és la realitat, només una petita minoria de la població de països en desenvolupament, les persones que anomenem vegetarians estaran menjant correctament, mentre la gran majoria de la població estaran menjant incorrectament.

Dr Luis Vallejo Rodriguez.
Secretari de la Associació Vegetariana de les Canàries
Apartat 3557, Las Palmas, Illes Canàries, Espanya

El Professor Vallejo Rodríguez ha publicat tres llibres en espanyol:

La curació del càncer per neteja del Intestí Gruix (1990)
Alimentació i Èxit Escolar (1991)
El càncer i els Interessos Creats (1993)

«Estic convençut que en el progrés espiritual s’arriba a un moment en el qual s’ha de deixar de matar a altres criatures per la simple satisfacció d’un impuls del cos». Mahatma Gandhi