El tub digestiu alberga cent mil milions de microorganismes, és a dir, deu vegades més que les cèl·lules del cos humà; la activitat metabòlica de aquests bacteris seria equivalent a la del fetge.

Es calcula que el 30% del pes de les evacuacions està constituit per restes de microorganismes, i que en 1 ml. de contingut del budell gros hi han deu vegades més gèrmens que glòbuls vermells conté un ml. de sang.

Aquestes impressionants dades permeten entreveure la importància que te el bon estat dels intestins en la salut de tot l’organisme.

Fins ara s’ha identificat més de 400 espècies microbianes inserides a la flora intestinal humana. I es calcula que l’estudi bacteriològic d’una mostra de femtes podria durar un any. Les espècies estrictament anaeròbies (que poden viure y desenvolupar-se en absència complerta o casi complerta d’oxigen molecular lliure) constitueixen més del 90%.

Aquesta gran colònia bacteriana, que es reprodueix contínuament, lluny de ser un perill o una anomalia compleix funcions molt beneficioses.

Com es forma la flora:

Quan el bebè arriba al món està perfectament verge en quant a bacteris es refereix. Però en poques hores certs microbis comencen a colonitzar el tub digestiu. Provenen del medi ambient, de la seva mare (d’aquí la importància de néixer per la vagina i no per cesària) u d’altres persones pròximes, i es composen essencialment de bifidobacteris.

De seguida, l’alimentació del nou nat actua a la vegada sobre el assentament d’aquests microorganismes. Així, els bebès alimentats amb llet materna tenen una flora diferent als que prenen biberó; aquella és entre altres coses més rica en bacteris bífids.

No sembla, no obstant això, que el intestí del petitó pugui ser colonitzat per qualsevol bacteri. Certs tipus  de bacteris indesitjables són eliminats de seguida, lo que podria indicar que ja des de els primers dies de vida existeixen mecanismes capaços de mantenir cert equilibri ecològic.

Tanmateix, la flora intestinal varia considerablement en funció de la forma de vida i dels hàbits alimentaris. No produeix, per exemple, la mateixa flora intestinal la alimentació típica del nort de Europa que la alimentació especiada de països com Mèxic o la Índia.

Barrera protectora:

Els bacteris intestinals mantenen cert equilibri entre sí lo qual contribueix a la nostra salut. Si aquest equilibri s’altera es desenvolupen els bacteris patògens. com els colibacils i els estafilococs, que generen toxines i deixalles difícils d’eliminar. Apareixen llavors trastorns intestinals  com restrenyiment, diarrees, gasos, digestions dolentes, etc.

Així doncs, en el intestí hi conviuen dos tipus de bacteris: Els residents, fixats a les cèl·lules intestinals i els itinerants que arriben a través dels aliments. La funció principal dels microorganismes residents consisteix en mantenir l’intestí en condicions fisiològiques normals. Però també realitzen tota una sèrie d’activitats enzimàtiques i metabòliques. Metabolitzen per exemple restes de nutrients com greixos, glúcids i proteïnes que no han sigut absorbits  i que els serveixen d’aliment. Respecte als greixos, poden fraccionar els àcids b iliars i el colesterol, lo que és útil en persones amb xifres alters de hipercolesterolèmia.

Una altre característica notable de aquests bacteris intestinals és la seva capacitat  per produir quantitats significatives de vitamines del grup B, així com de vitamina K, imprescindible per el procés de coagulació de la sang en cas de ferides. Aixi mateix poden destruir productes tòxis ingerits amb l’alimentació.

Així doncs, la microflora autòctona pot ser considerada part integrant de les defenses del organisme, en una zona especialment exposada a les agressions infeccioses, parasitàries o alimentàries.

Quan esta equilibrada, la flora intestinal forma una verdadera barrera protectora davant la implantació i proliferació de gèrmens patògens, i condiciona el establiment i la maduració del anomenat sistema immunitari intestinal, doncs la mucosa del intestí inclou totes les espècies de cèl·lules immunocompetents, amb una gran proporció de limfòcits (B i T).

És notòria la presència de immunoglobulines, especialment la IgA, amb vàries funcions defensives: inhibir la adherència dels bacteris a la paret intestinal, neutralitzar els virus i excloure’n els antígens.

Aquesta flora entapissa per complert les parets del còlon, formant una barrera on cap bacteri patogen (per exemple una salmonel·la) hi podrà allotjar-se. Incapaç de forçar questa barrera, el germen patogen no pot desenvolupar-se ni arribar a la sang ni a la resta del organisme per causar danys.

A més de rep·pelir als indesitjables, la flora estimula la immunitat a nivell del tub digestiu. En efecte, al igual que la pell i altres teixits, la mucosa intestinal alberga cèl·lules immunitàries que ens protegeixen dels gèrmens nocius presents en l’alimentació.

Veiem doncs que la flora, amb la seva incessant activitat, estimula les defenses locals y augmenta la nostra capacitat per afrontar les malalties.