Què és el cochayuyo?

L’aliment sorgit del mar,
És una alga comestible de gran mida, arribant a mesurar fins a 15 metres de longitud. El seu nom científic és el de Durvillaea antarctica i pertany a la família botànica de les phaeophytas o algues brunes.

Forma part de la vegetació costanera de Xile i altres zones subantàrtiques. Creix adherida a les roques, especialment en llocs d’onatge intens i certa profunditat.

És un dels recursos que el mar ha ofert durant segles com a suport a moltes comunitats indígenes americanes, entre elles els maputxes que avui dia l’han fet arribar a la cuina tradicional de la població xilena.

En què es diferencia de les altres algues?

El cochayuyo té un aspecte totalment diferent a les algues que es comercialitzen habitualment al nostre país.
Al tallar la seva part central o laminar, queden segments plànols d’un centímetre de gruix aproximadament i al trossejar les seves prolongacions en forma de fuet, apareixen porcions cilíndriques. El seu especial volum i la seva superfície llisa que li dóna una presència d’aliment semblant als bolets, ve donat per cavitats plenes d’aire i separades per envans, tot això embolicat en una membrana exterior. Aquesta qualitat, unida a la seva consistència carnosa, elàstica i ferma, converteix el cochayuyo en una alga amb cos, que té personalitat en els diferents plats.
El seu sabor intens i la seva aroma marí, trasllada nostre paladar a la vora del mar, competint en la nostra taula amb el marisc i ampliant i millorant així la nostra dieta.

Composició nutricional

El cochayuyo destaca entre les algues per ser de les que té, segons les necessitats diàries recomanades (150 micrograms per 100 grams), la quantitat de iode millor equilibrada. Figura entre els aliments amb major contingut en fibra (47,5 g per 100 g). La seva fibra està formada per Mucílag i principalment per àcid Alginic, compost capaç d’unir-se a metalls pesants contaminants, a substàncies radioactives i a diferents tòxics que es troben en el nostre interior, formant alginats i facilitant-ne així la seva eliminació.

El cochayuyo figura entre els aliments amb un major contingut en calci (1160 mil·ligrams per 100 gr.) ferro (30 mil·ligrams per 100 gr.), magnesi i manganès; per descomptat, amb valors per cada 100 grams molt superiors als aliments “mites” com la llet (125 mil·ligrams de calci per 100 gr.), les llenties (7 mil·ligrams de ferro per 100 gr.) o el fetge de pollastre (7,9 mil·ligrams de ferro per 100 gr.).

La seva aportació de proteïnes també és destacable, essent superior als nostres cereals tradicionals com el blat de moro, el blat i l’arròs integrals. Conté tots els aminoàcids essencials en quantitats respectables, formant aquests el 47% del total de la seva proteïna.
Altres nutrients que mereixen una atenció especial de la seva composició són el fòsfor, el zinc, el sodi, el potassi, l’àcid fòlic i la vitamina E.

Valor mitjà aproximat per 100 g

Valor energètic. … 349Kj 82 kcal
Proteïnes …………………. 11,26 gr.
Hidrats de carboni …….. 8,67 gr.
Greixos …………………….. 0,27 gr.
Fibra ………………………… 47,5 gr.
Sodi ………………………. 3460 mg.
Potassi …………………… 1250 mg.

Calci ………………………. 1160 mg.
Magnesi …………………. 1010 mg.
Ferro ……………………. 30,59 mg.
Fòsfor …………………… 142,2 mg.
Manganès ……………….. 1130 ug.
Iode ………………………… 490 ug.
Vit.E. ……………………… 1,68 mg.

El cochayuyo i la salut

Tot i que les quantitats d’algues que es consumeixen, en relació a altres aliments, no són molt importants, la riquesa nutricional del cochayuyo el converteix en una font molt valuosa de tots els nutrients esmentats. Per això és un aliment ideal per incloure de forma regular en els casos següents:

.- En dietes depuratives, pel poder depuratiu i desintoxicant de l’àcid Alginic.

.- En dietes de control de pes, per la seva quasi nul aportació de greix i la seva riquesa en iode que accelera el metabolisme i fibra que reté líquid en l’aparell digestiu i redueix la gana.

.-En casos d’acidesa d’estómac i gastritis, per l’acció antiàcid dels Mucílag al retenir sucs gàstrics entre les seves fibres.

.- En el restrenyiment, per la quantitat de fibra que fa que la femta siguin més voluminoses i toves, facilitant així la seva evacuació.

.-En la prevenció del goll (bocio) o patologia per manca de iode (hipotiroïdisme), per l’important aportació de iode que significa el seu consum.

.- En persones hipotenses, per la seva riquesa en sodi que incrementa la tensió arterial.

.- En pacients amb xifres altes de colesterol, ja que la fibra del cochayuyo atrapa el colesterol i impedeix la seva absorció en l’intestí.

.- En dietes revitalitzants o reconstituents, per la seva generosa composició en minerals i oligoelements com el calci, el magnesi, el ferro, el manganès … i la seva gens menyspreable quantitat de proteïnes.

.- En aquelles persones que volen enriquir la seva dieta amb nous sabors i nous ingredients sans.

També és important i necessari saber que el cochayuyo s’ha de consumir amb moderació en persones hipertenses, pel seu elevat contingut en sodi, i que cal evitar la seva ingestió en pacients amb hipertiroïdisme, per la seva gran aportació en iode.

El cochayuyo a la cuina (receptes)

Heus aquí alguns exemples de receptes per a quatre persones elaborades amb cochayuyo.

.- Amanida amb cochayuyo

Ingredients: 40g de cochayuyo, 2 o 3 pastanagues, 2 tomàquets, 1 ceba.
Preparació: Bulliu el cochayuyo durant 15 o 20 minuts, o posar a remull la nit anterior amb abundant aigua, després escórrer, amanir una mica amb llimona i reservar. Trossejar el tomàquet i la ceba, ratllar la pastanaga i barrejar-ho tot afegint-hi el cochayuyo. Amanir al gust de cadascú (sal, oli, all i julivert, o alguna salsa lleugera)

.- Paella vegetariana a la marinera

Ingredients: 40g de cochayuyo, 2 gots d’arròs integral, 1 pebrot verd, 1 pebrot vermell, 1 ceba, 2 grans d’all, 100 g de pèsols, un grapat de mongetes verdes, 5 o 6 rams de coliflor, 1 / 2 Kg de tomàquets sense pell tallats a daus, algunes pastanagues, faves, carxofes o qualsevol altra hortalissa del temps, sal i oli d’oliva.
Preparació: Rentar el cochayuyo i deixar així humitejat mentre preparem les verdures. Ofegar a la paella la ceba amb el cochayuyo durant uns quinze minuts i afegir després totes les verdures i hortalisses trossejades. Quan comencin a daurar-se, incorporar-hi el tomàquet i l’arròs (cuit prèviament “al dente”) amb l’aigua o brou que admeti. Coure a foc lent fins que es absorbeixi tota l’aigua i l’arròs estigui al punt. Si s’utilitza arròs blanc afegir-lo cru.

.- Estofat de patates amb cochayuyo

Ingredients: 40 g de cochayuyo, 6 o 7 patates mitjanes, 1 / 4 kg de pèsols, 1 ceba, 2 grans d’all, 1 tomàquet gran, brou vegetal o aigua, un grapat d’ametlles torrades, 1 branqueta de julivert, sal i oli d’oliva

Preparació: Rentar el cochayuyo i deixar humitejat mentre preparem els altres ingredients. A continuació daurar la ceba juntament amb l’alga en una cassola de fang. Matxucar en el morter les ametlles pelades, els alls, el julivert i el tomàquet sense pell, i afegir a la cassola juntament amb els pèsols. Ofegar durant 10 minuts i afegir les patates tallades a trossets. Assaoneu al gust i afegir una mica d’aigua o brou vegetal. Coure a foc lent fins que estiguin tendres les patates. Servir calent.

Per als que preferiu menys sofregits, també us quedarà molt bo posant a la cassola de fang tots els ingredients a la vegada (menys les ametlles, el julivert, l’all, i l’oli, que reservarem) i deixant-ho coure a foc lent uns 20 minuts. A continuació fer una picada amb els ingredients que hem reservat i afegir-los, deixar coure uns 10 minuts més tot junt.

Sigues creatiu a la teva taula! Enriqueix els teus àpats amb cochayuyo. Per a això renta’l el cochayuyo (amb el que perdrà la seva duresa) o bull-lo primer uns minuts i després afegit amb la resta d’ingredients. La necessitat de cocció prèvia del cochayuyo dependrà del temps de cocció de la resta d’ingredients i també de la “textura” que més ens agradi, si més tova o amb més cos. En la confecció de la majoria de plats no serà necessari coure’l prèviament. Hem de tenir present que la seva cocció és d’uns 20 a 30 minuts.

Font: Pedro Ródenas (Metge Naturista)