Sempre ha estat apreciada per la seva acció antiverinosa, fins i tot es deia que immunitzava contra les mossegades de serp. El cèlebre metge àrab Avicenas, ja ho receptava per a tractar la icterícia, els vòmits i les males digestions.

Actualment les experiències científiques dels professors MOREL i ROCHAIX i del professor BONDOUY, proven que l’essència de llimona neutralitza:

– * el meningococo en 15 minuts
– * el bacil de Eberth del tifus, en menys d’una hora
– * el estafilococo daurat en 2 hores
– * el bacil de Klebs-Loffler de la difteria, en 20 minuts.

Composició química de la llimona:

La llimona té molt àcid cítric i podríem pensar que acidifica l’organisme. Però el que més té són sals minerals. Quan ens prenem el suc d’una llimona, els àcids cítric i màlic són eliminats ràpidament pels pulmons en forma d’àcid carbònic, en el cos solament queden les sals minerals que s’uneixen al carboni formant bicarbonats de calci i de potasi que al passar a la sang la alcalinitzen.

Composició :
– * àcid cítric, àcid màlic, glucosa
– * citrats de potasi, de calci, de ferro,
– * mucílags, albúmines, gomes, silici,
– * fosfats i sals minerals, carbonats alcalins.

El nostre organisme posseïx fisiològicament dos sistemes per a l’eliminació de l’excés d’àcids:

1/ Els PULMONS : eliminen els àcids volàtils procedents de la degradació de les proteïnes vegetals. Com els àcids cítric i màlic (de la llimona), oxàlic, oxalacètic i betahidroxibutíric. Tots aquests àcids es transformen en àcid carbònic, del qual  n’eliminem de 13.000 a 15.000 nmol H+ per dia.

2/ Els RONYONS : eliminen els àcids fixos, “no volàtils”, procedents de la degradació de les proteïnes animals. Com els àcids úric, sulfúric i fosfòric. D’aquests només eliminem 100 nmol H+ per dia. D’aquesta manera podem comprendre més fàcilment que una alimentació rica en carn, és molt més acidificant que un règim més vegetarià. Una alimentació mes equilibrada haurà de tenir sobretot verdura cuita i crua, cereals, llegums i fruita.

Propietats:

– * Antipirètica, fa baixar la febre.

– * Antipruriginosa, contra les picors, també es pot aplicar localment.

– * Hemostàtica, per a parar hemorràgies (nasal, gàstrica, renal,..)

– * Per a tractar les gastritis, ja que és un cicatritzant de la mucosa gàstrica. Clínicament s’ha pogut observar que les úlceres gastro-duodenals molt sovint estan associades a una manca de vitamina C, i que es tracten eficaçment amb llimona.

– * Antiescorbútica, el escorbut apareix en les manques de vitamina C que dóna : cansament, pesadesa i dolor a les cames, úlceres i sagnat de les genives.

– * Per a les aftas i les nafres de la boca de nens i adults, fer uns tocs amb mel i llimona.

– * Antioxidant, rejoveneix lluitant contra els radicals àcids.

– * Remineralitzant, recomanat per a persones anèmiques, nens i adolescents, dones embarassades o que estan criant, convalescents,… La llimona conté de 40 a 50 mgrs. de vitamina C per 100 gr, que és necessària per a mantenir el nivell normal de ferro en el fetge i en la sang.

– * Antisèptica i desintoxicant.

Accions:

– * Estimulant de la secreció gàstrica i pancreàtica. Acció colagoga.

– * Anti- hemorràgica i hematopoètica gràcies a la vitamina C, al carotè i a la pectina.

– * Cardiotònica i diürètica, la llimona dissol els àcids úric, oxàlic i altres que s’acumulen en les articulacions.

– * Contra la arteriosclerosis, les plaques de ateroma estan fetes d’una “pasta” que conté grasses i colesterol, que s’acumula en l’interior de les artèries i les venes, obstruint-les. La llimona fluïdifica la sang, dissolent aquesta “pasta” i facilitant-ne la seva eliminació. També torna les venes i les artèries més flexibles.

– * Els citrats de sodi i de potassi tenen un gran poder depuratiu, disminuïxen la viscositat sanguínia, (sang espessa ), regulen la pressió arterial augmentant els intercanvis cel·lulars a nivell dels capil·lars. Això fa que la llimona sigui molt indicada en els problemes circulatoris com flebitis, trombosis, varius o hemorràgies.

Com cal prendre-la:

El suc d’una llimona al aixecar-se amb una mica d’aigua tèbia, és la millor manera de començar el dia. Si ho trobem massa àcid, li podem afegir una cullerada de mel, però mai sucre que li altera les seves propietats químiques. Si noteu que us sensibilitza les dents, la podeu prendre amb palleta.
Els primers dies us pot semblar que us dóna cremor d’estómac, o nàusees, o restrenyiment, etc.. Però penseu que la reacció serà tant més forta segons el que el necessiteu, o sigui que una mica de paciència i al cap d’una setmana aproximadament aquests inconvenients desapareixeran i podreu descobrir els efectes benèfics d’aquest tresor de la Naturalesa.
Per a les persones que sofrixen de artritis dental o de gingivitis (inflamació de les genives), la llimona pot provocar al principi una sensació desagradable, causada per la dissolució del carrall (“sarro”), però aquesta sensibilitat desapareix amb el temps i el carrall també. Mentre dura aquesta sensació, es pot prendre el suc amb una palleta.

Cura de llimona:

Abans de començar una cura de llimona, és preferible haver-la pres pels matins durant una temporada, per a estar segurs que el nostre cos ho tolerarà bé. Si és així, una o dues vegades a l’any preferentment cap a Setembre i Març, es pot fer una cura per a ajudar al cos a desintoxicar-se:

– començar amb el suc d’una llimona en dejú el primer dia.
– el suc de dues llimones el segon dia
– el de tres llimones el tercer dia
– augmentar d’una llimona cada dia, repartint-les durant tot el dia abans dels menjars, fins a arribar a 10
– a partir de 10, anar disminuint cada dia d’una llimona, és molt important que la disminució es faci progressivament.

Contra-indicada en persones molt nervioses o amb deficiències metabòliques importants.

LA LLIMONA representa la saviesa de la naturalesa.
Fluidifica la sang i regula la coagulació. Regula la pressió arterial baixant-la però mai massa. És antisèptica, però respecta l’equilibri normal de la flora bacteriana.

Quin altre remei creat per l’home el pot igualar ??