25
Els nostres xefs diuen no als transgènics.
Tema: Alimentació, Ecologia, SalutEls xefs temen que els transgènics facin perdre varietat en l’alimentació i cada vegada més agricultors ecològics es queixen de la contaminació dels seus camps.
El debat sobre els aliments transgènics ha entrat a les cuines dels restaurants premiats amb estrelles Michelin. Una vintena de prestigiosos cuiners catalans han passat a engrossir les files dels opositors als aliments modificats genèticament. Fins ara, els més actius contra els transgènics eren algunes organitzacions agràries i ecologistes, productors d’aliments ecològics i organitzacions de cooperació internacional. Però ara aquests xefs s’han convertit en la punta de llança de la preocupació social que susciten els aliments que s’alteren al marge de les creuaments vegetals naturals. Són el sensor gastronòmic d’una societat que vol aliments lliures de pesticides que conservin la seva olor i el seu sabor.
Els sectors contraris als aliments transgènics van perdre el passat mes de juny una batalla, quan el Parlament de Catalunya va rebutjar, amb els vots de CiU, PP i PSC, una iniciativa legislativa popular per prohibir la sembra a Catalunya, després que promotors de la campanya recollissin 106.000 signatures. Però aquestes organitzacions –Assemblea Pagesa, la coordinadora Som lo que Sembrem, Greepeace, Amics de la Terra– preparen una nova ofensiva i més iniciatives després de l’estiu, algunes es mantenen en secret, encara que se sap que la mobilització serà d’àmbit estatal. “Ens plantegem impugnar la decisió del Parlament amb un contenciós-administratiu, no vam tenir ni dret de rèplica. Vulnerar els nostres drets”, revela Gerard Batalla, portaveu de Som lo que Sembrem. “Hi ha gent més preparada que jo per parlar de transgènics. Hi ha arguments a favor i en contra, però segueixo perplex que el Parlament del meu país es negui ni tan sols a debatre aquest assumpte”, es lamenta el prestigiós cuiner Oriol Rovira.
Oriol Rovira, propietari del restaurant Els Casals, a Sagàs (Berguedà), amb una estrella Michelin, opina que amb l’arribada dels transgènics es pot agreujar la pèrdua de la varietat dels aliments. I aquesta homogeneïtzació xoca amb els seus principis. Ell té el seu propi hort i un corral per proveir la seva cuina. “A mi m’agrada la varietat; tinc set tipus de tomàquets diferents. Crec que cal conservar les races animals; tenim la gallina flor d’ametller o la gallina penedesenca. Al Perú, disposen de centenars de varietats de patates, i Mèxic compte amb centenars de blats de moro. La varietat és una riquesa que no es pot perdre “, diu Oriol Rovira.
Igualment, fa uns dies, Santi Santamaria (Can Fabes, de Sant Celoni), amb tres estrelles Michelin, va dir el mateix. “El model de monocultiu que imposen els transgènics suposa una pèrdua de diversitat i de qualitat per a la nostra cuina mediterrània”. Així mateix, molts altres cuiners posen sal i pebre al moviment dels xefs ecològics: Enric Millà, del restaurant El Dien, a Vallfogona de Balaguer (Noguera); Joan M. Ribas, del restaurant Melba, de Vic, o Valentí Mongay, de La Salseta, a Sitges.
El debat cobra més intensitat en un moment en què vuit països europeus han invocat la clàusula de salvaguarda i han prohibit el conreu del blat de moro MON 810 (Alemanya, França, Àustria, Grècia, Hongria, Luxemburg, Itàlia i Polònia) legant un principi de precaució i la necessitat d’efectuar nous estudis per garantir que el blat de moro modificat no té impacte a llarg termini ni afecta el medi ambient.
No obstant això, a Espanya, tot i les protestes, cada vegada es sembra més blat de moro modificat (unes 80.000 hectàrees, d’un total de 400.000), sobretot a la vall de l’Ebre, per a ser destinat gairebé íntegrament a pinsos animals. El resultat és que Espanya lidera la producció de l’única planta modificada que es sembra de forma comercial a la UE: el blat de moro Bt MON 810, que segrega una toxina que actua com un insecticida contra la plaga del trepant, un cuc que danya el blat de moro .
“El blat de moro modificat té indubtable avantatges. Abans, les pèrdues de les collites pel trepant eren d’entre un 10% i un 20%. A més, ho necessitem perquè la UE ha prohibit centenars d’insecticides. A més, si Espanya importa colza, soja o cotó transgènic, per què no ens deixaran fer servir aquí aquestes tecnologies? “, s’interroga Carlos Ferrer, secretari general de l’Associació General de Productors de Blat de moro.
No obstant això, la seva introducció està provocant conflictes. Alguns agricultors ecològics han denunciat que els seus camps estan sent contaminats per la polinització des de camps contigus de blat de moro transgènic. “Tenia 16 hectàrees de blat de moro ecològic i els meus camps van ser contaminats, de manera que el consell d’agricultura ecològica d’Aragó em va retirar la certificació (perquè no hi pot haver rastre de transgènics). De qui és la culpa? Per a mi és de Monsanto, perquè és impossible saber d’on ve el pol·len. En uns camps tan grans i amb vent, pot venir d’un quilòmetre de distància “, explica Juan Carlos Simón, un pagès de Tauste (Saragossa) que conrea productes ecològics (cereals, horticultura) des fa anys, però que deixarà de sembrar blat de moro ecològic.
No obstant això, les denúncies d’aquests agricultors queden “en sac trencat”, es queixa Juan Felipe Carrasco, de Greenpeace. “No hi ha una llei que fixi la responsabilitat del contaminador. En aquests casos, l’Administració deixa sense segell ecològic a l’agricultor, però així castiga les víctimes i no a qui causa la contaminació”.